Autor: LA VIDA EN UN BLOC

Aquest Bloc, vol ser útil per a la reflexió, i aprofundir, mitjatzant els seus escrirts,comentaris,i vivències per a posar-nos al dia. Convido a llegir-los. I trobareu un conjunt d’escrits que he anant recopilant i que ens poden ajudar en la formació permanent.  Pere Codina Gironella,nes autor de quatre llibres, “1er,2,i 3er,de Religió “Editorial Vicens Vives, una guia de Terra Santa. “Vivències de un Gironí a Terra Santa” i dos llibre de “Protocol en l’Administracio Publica “ i “Protocol Empreserial”. Pere Codina i Gironella, esta llicenciat amb Ciències de l’Informacio,Relacions Públiques, i Màster en Protocol Institucional iEmpreserial. Fou un dels responsables en el Protocol del JJOO de Barcelona 92. Ostenta el DEI per exercir de professor de religió en l’escola Bell-lloc del Pla de Girona, i el perquè d’aquest bloc i els seus escrits …….. Els meus ulls ja no saben sinó contemplar dies i sols perduts. Com sento rodar velles tartanes per rials de Sinera ! Al meu record arriben olors de mar vetllada per clars estius.Perdura en els meus dits la rosa que vaig collir.I als llavis, oratge, foc, paraules esdevingudes cendra. Salvador Espriu

Jesús els preguntà: ‘Creieu que tinc poder de fer això que demaneu?’. I ells li fan: ‘Senyor, sí que ho creiem’»

Text de l’Evangeli (Mt 9,27-31): 7-12-2018

Avui, en aquest primer divendres d’Advent, l’Evangeli ens presenta tres personatges: Jesús al bell mig, i dos cecs que se li atansen plens de fe i amb el cor esperançat. Havien sentit a parlar d’Ell, de la seva tendresa envers els malalts i del seu poder. Aquests trets l’identificaven com a Messies. Qui millor que Ell podria fer-se càrrec de la seva dissort?

Els dos cecs fan pinya i, fent comunitat, es dirigeixen tots dos vers Jesús. A l’uníson fan una pregària de petició a l’Enviat de Déu, al Messies, a qui anomenen amb el títol de “Fill de David”. Volen, amb la seva pregària, provocar la compassió de Jesús: «Fill de David, apiadeu-vos de nosaltres!» (Mt 9,27).

Jesús interpel·la la seva fe: «¿Creieu que ho puc fer, això?» (Mt 9,28). Si ells s’han apropat a l’Enviat de Déu és precisament perquè creuen en Ell. A una sola veu fan una bella professió de fe, bo i responent: «Senyor, sí que ho creiem!» I Jesús dóna la vista a aquells que ja hi veien per la fe. En efecte, creure és veure-hi amb uns ulls interiors.

Aquest temps d’Advent és l’adequat, també per a nosaltres, per a cercar Jesús amb un gran desig, com els dos cecs, fent comunitat, fent Església. Amb l’Església cridem en l’Esperit: «Veniu, Senyor Jesús» (cf. Ap 22,17-20). Jesús ve amb el seu poder d’obrir de bat a bat els ulls del nostre cor, i fer que hi veiem, que creguem. L’Advent és un temps fort de pregària: temps de fer pregària de petició, i sobretot pregària de professió de fe. Temps de veure i creure.

Recordem les paraules del Petit Príncep: «L’essencial només es veu amb el cor».

5-12-2018 Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, Mateu 15,29-37

Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué. Llavors anà a trobar-lo molta gent que portava coixos, cecs, esguerrats, muts i molts altres malalts. Els van deixar als seus peus, i ell els va curar. La gent, en veure que els muts parlaven, que els esguerrats quedaven curats, els coixos caminaven i els cecs hi veien, se’n meravellava i glorificava el Déu d’Israel.

Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:

– Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se’n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí.

Els deixebles li diuen:

– D’on traurem en despoblat el pa que cal per a alimentar tanta gent?

Jesús els pregunta:

– Quants pans teniu?

Ells li responen:

– Set, i uns quants peixos.

Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, 36 prengué els set pans i els peixos, digué l’acció de gràcies, els partí, en donava als deixebles, i els deixebles en donaven a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir els bocins de pa que havien sobrat i n’ompliren set paneres.

«T’enalteixo, Pare»

Dimarts I d’Advent

Text de l’Evangeli (Lc 10,21-24):

Avui llegim un extracte del capítol 10 de l’Evangeli segons sant Lluc. El Senyor ha enviat setanta i dos deixebles als llocs a on Ell mateix ha d’anar. I retornen exultants. Tot oint-los contar els seus fets i gestes, «Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué: ‘T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra’» (Lc 10,21).

La gratitud és una de les facetes de la humilitat. La persona arrogant considera que no deu res a ningú. Però per tal d’esdevenir agraïts, abans de res, cal ésser capaços de descobrir la nostra petitesa. “Gràcies” és una d’aquelles paraules que ensenyem als nens. «T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos» (Lc 10,21).

Benet XVI, en parlar de l’actitud d’adoració, afirma que ella pressuposa una «reconeixença de la presència de Déu, Creador i Senyor de l’univers. És un reconeixement ple de gratitud, que brolla des del més pregon del cor i abasta tot l’ésser, perquè l’home solament pot realitzar-se plenament a si mateix adorant i estimant Déu per damunt de totes les coses».

Una ànima sensible experimenta la necessitat de palesar el seu reconeixement. És l’única cosa que els homes podem fer per tal de respondre als favors divins. «Què teniu que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut, per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos?» (1Co 4,7). Sens dubte, ens cal «donar gràcies a Déu Pare, a través del seu Fill, en l’Esperit Sant; amb la gran misericòrdia amb què ens ha estimat, ha sentit compassió de nosaltres, i quan érem morts pels nostres pecats, ens ha fet reviure amb el Crist per tal que siguem en Ell una nova creació» (Sant Lleó Magne).

TERRA SANTA 5Preguntes que segurament et facis abans de viatjar a Israel Ronit Choclint

Quan anar?

Israel té un clima mediterrani al llarg de la costa, que es torna cada vegada més àrid a l’interior. A la costa del Mar Roig, el clima es torna més desèrtic mentre que a la costa mediterrània i la zona central del país té un clima càlid i sec a l’estiu, i fred i humit a l’hivern.

Segurament vas escoltar parlar d’Israel, la Terra Santa, però què tant saps d’aquest increïble destí? Aquí podeu trobar una guia pràctica perquè vegis el fàcil que és arribar a aquest país ple d’història i ho tinguis en compte per al teu proper viatge.

Et recomanem viatjar a Israel entre març i octubre. Els millors són els mesos de la primavera (de març a juny). Si penses visitar les zones més desèrtiques et convé durant l’hivern, ja que el clima és més fred.

Com arribar-hi?

La major part de les companyies aèries internacionals tenen vols a Israel. Pots trobar vols directes des de les principals ciutats d’Europa, Estats Units o el Canadà cap a l’aeroport Internacional Ben Gurion (TLV), que es troba a tan sols 25 km de Tel Aviv i a 40 km de Jerusalem.

Què fer i quants dies d’estar?

L’ideal és estar entre 7 i 10 dies per poder conèixer en profunditat la ciutat. Israel és un país petit, aproximadament de la mida de l’Estat de Mèxic. Compta amb muntanyes, deserts, valls, pastures i quatre mars; entre ells el Mar Mort, que és el punt més baix de la terra.

Hi ha milers d’activitats per poder fer com expedicions al desert; esports aquàtics incloent caiac, surf, busseig i ràfting, entre d’altres; recintes artístics i culturals; vinyes i restaurants d’alta gastronomia; increïbles platges i una gran vida nocturna.

Les principals ciutats són Jerusalem i Tel Aviv. Jerusalem, la capital, és una ciutat que promet experiències espirituals i religioses, intensitat i plaer, interessants recorreguts i divertides aventures. Al cor de Jerusalem es troba la Ciutat Vella, envoltada per una muralla i dividida en quatre barris: el jueu, l’armeni, el cristià i el musulmà. Aquestes muralles envolten els importants llocs sagrats de les tres religions principals: el Mur Occidental (venerat pels jueus), l’Església del Sant Sepulcre (venerarda pels Cristians) i el Dom de la Roca a la Muntanya del Temple (venerat pels Musulmans ).

Tel Aviv, amb freqüència anomenada «la ciutat que mai dorm», va ser la primera ciutat jueva moderna que es va aixecar a Israel, a inici del segle XX, i entorn d’ella gira la vida econòmica i cultural del país. Es tracta d’una ciutat bulliciosa i activa que ofereix entreteniment, cultura i art, festivals i una rica vida nocturna.

Què fa diferent a Israel?

Els idiomes oficials són el Hebreu i l’Àrab, encara que amb l’anglès et vas a poder gestionar bé. Com el 75% dels Israelians són Jueus, el país es regeix sota el «calendari» Jueu la diferència principal és ser un calendari lunar i no solar. La setmana laboral és de diumenge a dijous. Es pot notar com tot es va tranquil·litzant divendres a la tarda, ja que els jueus religiosos (que representen aproximadament el 25% de la població) no manegen, usen electricitat, ni treballen a Shabbat, que comença en el capvespre de divendres i acaba 25 hores després quan el sol s’amaga dissabte. Encara que també, la nit de divendres és la més concorreguda en clubs, bars i restaurants, especialment a Tel Aviv.

Kasher és el menjar característica del lloc, oferta per la majoria dels hotels i restaurants. Significa que els mariscs i el porc estan prohibits, i que els lactis i carns es mengen per separat. Així que oblida’t de menjar hamburguesa amb formatge o un còctel de gambetes.

Igual, no tota la gastronomia israeliana és Kasher, i considerant que Israel és un país d’immigrants de més de 120 diferents països del món, la cuina israeliana és bàsicament medioriental i mediterrània, però amb influència de gairebé totes les cuines internacionals.

És segur viatjar a Israel?

Israel és un país extremadament segur per visitar-lo i recórrer-lo. 3,5 milions de viatgers van visitar Israel l’any passat, i una de les coses que més sorprèn als que visiten el país per primera vegada, és l’absoluta sensació de seguretat.

REVOLUCIONAT PER JESÚS

Aquestes són algunes frases cèlebres d’un jove cristià desconegut. Algunes lliçons que he après.

1. No busquis l’aprovació de les persones, però no les privis del millor de tu.

2. Corregeix al savi i ho faràs més savi. Corregeix l’evangèlic que creu el que diuen els falsos profetes i ho faràs teu enemic. (Adaptació d’un proverbi xinès)

3. No tens excusa per no diferenciar a un fals mestre d’un veritable. No tens excusa per això perquè tens la Bíblia.

4. S’escapen moltes coses de la meva mà, per a res s’escapa de la mà de Déu.

5. Vaig deixar de defensar-me quan vaig aprendre que Déu és el meu advocat.

6. Quan posis a la Bíblia per sobre de tot sistema de pensament, et vas a portar moltes sorpreses. I això ho sé per experiència.

7. Abans jo creia que la Bíblia era avorrida. Ara entenc que el avorrit era jo.

8. No pots agradar a Déu si t’importa al mateix temps agradar a la gent.

9. Res pot obligar a Déu a estimar-te menys perquè res és més gran que Déu.

10. Ningú predica el veritable evangeli per accident. Cal haver-lo conegut realment en les pàgines de la Bíblia.

11. Ningú vol sentir-te dir que Jesús canvia vides si tu no ets un exemple d’això.

12. Quan descanses en la gràcia de Déu, els primers a criticar-seran els fariseus moderns. Acostuma’t a això.

13. Si no vas a fer alguna cosa amb passió, no ho facis.

14. Si vas a predicar Jesús, prepara’t per tenir molts haters.

15. El cristianisme no es tracta de descobrir Déu. Es tracta que Ell se’ns va revelar en Jesús i que no ho mereixíem.

16. Només perquè Déu no t’estimi com tu a vegades creus que és millor, no vol dir que no t’estimi infinitament.

17. No jutgis als quals es disfressen per Halloween si et disfresses de cristià tots els diumenges.

18. Tot és més clar quan la Bíblia il·lumina el teu món.

19. Déu es va revelar a nosaltres en Jesús. Res en el món és més impactant, emocionant i sorprenent que això. Tota la resta és … avorrit.

20. No et preocupis pel que la gent pensi de tu. Ells tenen les seves pròpies vides i no pensen en tu tant com tu creus que ho fan.

21. enamorar de l’amor de la teva vida és bonic quan primer t’has enamorat de l’amor de la teva eternitat: Déu.

22. «Ningú és perfecte», però no facis servir aquesta frase com a excusa per no fer el correcte i motivar la gent al teu voltant.

23. Conec una persona que està més farta dels fanàtics religiosos que jo. El seu nom és Jesús.

24. Estigues humil, i quan no puguis mantenir-te humil, estigues callat.

25. Si ets un «líder» en el teu església però no fora d’ella, no ets un líder. Ets un actor.

26. El secret per aprendre molt a la vida no és ser llest. És no ser mandrós.

27. Ningú creurà que ets fill del Rei de reis si segueixes actuant com orfe – tractant d’omplir la teva vida amb coses passatgeres.

28. No pots seguir Jesús almenys que Ell sigui el més important per a tu.

29. Els cristians que canvien el món són els que estudien i viuen la paraula de Déu mentre altres dormen.

30. El que en realitat importa no és com fas per a Déu, sinó que Déu ha fet per tu.

31. No col·loquis punts suspensius on Déu et diu que col·loquis un punt final.

32. Ser cristià i no llegir la Bíblia és pitjor que ser matemàtic i no llegir l’àlgebra de Baldor.

33. El fet que moltes persones no puguin veure el que hi ha en tu, no vol dir que no hi ha alguna cosa en tu.

34. Es pot tenir zel per la veritat sense tenir amor, però no es pot tenir amor sense tenir zel per la veritat.

35. Déu pot obrir portes on abans només havien murs.

36. Tractar de complaure tothom és molt babau.

37. Com més llegeixis la Bíblia, més aprendràs d’ella. Com més aprenguis d’ella, més podràs ensenyar.

38. No sabem tots els passos que prendrem a la vida, però amb Jesús sempre sabem quin és el següent. Pren-lo quan hagis de fer-ho.

39. Com més coneguis quant li va costar a Déu perdonar-i quant t’estima, més vas a estimar i perdonar tu també.

40. Déu no està únicament en la destinació al qual vas, sinó que també es troba en el viatge.

41. – Josué, crec que la Bíblia et va rentar el cervell. – Doncs què bo perquè el tenia ple d’escombraries.

42. Els líders cristians no viuen per els aplaudiments com Lady Gaga.

43. L’insomni és una invitació de Déu perquè passis la nit coneixent una mica més.

44. Hi ha una diferència de la mida de Crist entre una església i una congregació.

45. Quan Jesús és qui dirigeix la teva vida, pots tenir la certesa que, passi el que passi, tot estarà bé.

46. Molts tipus d’Enllaç TV semblen falsos profetes, però no es deixin enganyar. En realitat ho són.

47. Les persones que no estudien la Bíblia són les mateixes que creuen que ella no és suficient.

48. Amb el temps aprens que Déu vol que en les nostres església l’amor per les ànimes sigui més gran que l’amor pels números.

49. Quan et submergeixes en la Bíblia, no t’ofegues. Respires.

50. Pots tenir a Crist en les teves paraules sense tenir-lo en el teu vinya

LA FELICITAT

Per què no trobar-li el gust a la vida?

Com veig això de la felicitat? Com definir aquest concepte tant repetit en la nostra vida? Crec que se li podrien aplicar diverses interpretacions amb valor sinònim: Benestar, pau, tranquil·litat, alegria, equilibri, confiança, seguretat…En qualsevol cas, ho veig com una opció voluntària, una elecció lliure, un estat que tots tenim al nostre abast.

La felicitat crec que es un estat d´ànim, una manera de viure que puc escollir d´entre moltes d´altres.Davant de qualsevol situació que la vida em planteja, puc adoptar dues actituds: Acceptar-la, amb la confiança de que s´ha presentat per alguna raó i actuar en conseqüència, o no aceptar-la i resistir-m´hi, queixant-me´n.

Quan accepto allò que se´m presenta en el meu «ara i aquí» em sento fluint en la direcció de la vida. En no oposar-hi resistència no malgasto energia i això em permet decidir si és el que vull i si no ho és de canviar-ho.Les situacions en que em vaig trobant a la vida son opcions que trio o no de viure i que van seguides de les corresponents conseqüències de les que només jo soc responsable.

Queixar-me del que passa a la meva vida es una pèrdua de temps i d’energia. Quan vaig al supermercat trobo un munt d´opcions d´entre les que trio la que més m´agrada. Ningú m´obliga a res, però una vegada m´he decidit per una cosa determinada si aquesta no em satisfà només em resta no tornar-la a triar. Reclamar està fora de lloc i no soluciona el meu disgust.

Les coses «passen» però jo sempre «soc» i tinc la capacitat de deixar-les passar. Puc veure-les passar sense que arrosseguin, gaudint de les que m´agraden i deixant estar les que em desagraden.Crec que ningú fa res que no li agradi. Crec que no estic obligat a fer res que no vulgui fer. I quan això em passa, m´he de preguntar si no ho fet per por, per vergonya o per quedar bé. En qualsevol cas, sempre es la meva decisió.

Les situacions a la vida son les que son però crec que cadascú de nosaltres hi pot dir sempre la seva.

No hi ha res permanent, tot passa.

Es la nostra disposició personal enfront de cada situació la que va configurant allò que tothom anhela i que sempre te al seu abast: La Felicitat

INDIGNACIO I ESPERANÇA

Hi ha en la vida de tot cristià una convicció indestruct-ible que des dels seus inicis sosté la fe dels seguidors de Jesús: que la història humana, s’encamina cap a una alliberació definitiva.

Aquestnostre món no és definitiu. Un dia la creació sencera donarà «signes» que ha arribat al seu final per donar pas a una vida nova i alliberada que no podem imaginar ni comprendre.

Els evangelis recullen el record d’una reflexió de Jesús sobre aquest final dels temps.

El final de la història no és el caos, la destrucció de la vida, la mort total. «. O sigui no hem de viure atrapats per la por , l’ansietat. L»últim dia» no és un dia d’ira i de venjança, sinó d’alliberament.

Llc resumeix el pensament de J amb aquestes paraules admirables: «Aixe-queu -vos, alceu el cap; el vostre alliberament s’acosta»

Hem de revifar la nostra confiança, aixecar l’ànim i despertar l’esperança.

Un dia els poders financers s’enfonsaran. La ximpleria dels poderosos s’acabarà. Les víctimes de tantes guerres, crims i genocidis coneixeran la vida.Els nostres esforços per un món més humà no es perdran per sempre.

Jesús ha vingut per sacsejar les nostres consciències «. No visqueu com imbècils. No us deixeu arrossegar per la frivolitat i els excessos. Manteniu viva la indignació. «Estigueu alerta». No us relaxeu. Viviu amb lucidesa i responsabilitat. No us canseu..

¿Com estem vivint aquests temps difícils per a gairebé tots, angoixants per a molts, i cruels per als que s’enfonsen en la impotència? Estem desperts? Vivim adormits? Què podem fer, nosaltres?

Doncs això: estar desperts, significa no posar límits a l’amor, ocupar-se sempre pel bé de tots els que ens envolten, inclòs d’aquells que no ens cauen bé. I no perdre l’esperança

Ja que com ens ha dit la 1ª lectura “ arribarà el dia que de les espases es forjaran relles i de les llances falçs i no es faran més guerres”.

Això és una utopia,sí, és una manera de dir-nos que “un altre món és possible

, Com mirem per Nadal al pessebre, crec que podria ser bo recordar-nos de les paraules de en la festa de Xt Rei” jo sóc el camí… Ell és la nostra llum i la nostra esperança, Ell ha dit : com jo he vençut vosaltres amb mi també vemcereu

Durant 4 setmanes celebrarem l’Advent. Durant aquestes 4 setmanes, hem de cercar el Sr: en el cor, en els sagraments, i per sobre de tot en el germà necessitat.

FETS,AMICS,RECORDS……

Hi ha un reguitzell de persones, de fets, de records i de coses que em desperten la il-lusió i em fant feliç: Palamos, l’alba matinera, el capvespre comprensiu, els amics,els nets, Guillem i Greta, una olivera, un taronger un llimoner, un llibre les vivències dels viatjes a Terra Santa, les cançons d’en Llach amic i còmplice, teatre l’estimat Fabià Puigcerver, tots aquets records em fan feliç,….
Però les veig sovint com davant d’un fons lluminós d’eternitat, de transcendència que les fa més fràgils, més tendres, mes a l’abast. Per elles mateixes són ben poca cosa, ni s’aguanterien, ni brillaren. Reben la conscistencia, la llum i l’atractiu d’aquest horitzó blavós-lluminós, llunyà i proper a la vegade.
I no és que tots aquets éssers tinguin poca importància o siguin falsos, senzillament reben la seva importància o siguin falsos, senzillament reben la seva importància i el seu atractiu de la llum que els amara. I tot mirant-los detingudament hom veu, s’adorna i s’admira de la força que de vegades sembla que cobreixin o de la força que de vegades sembla que mostrin.
Oh, bona i bella veritat il-luminant desde lluny tot ésser i a la vegada irradiant llum des del seu interior. O Déu d’infinitud i de bondat que us feu tangible il-luminant des de lluny la silueta de tot ésser i rradiant des de dintre seu la vostra perfecció!

LA RECTA FINAL

Hi ha persones que s’estripen cada dia les vestidures perquè veuen reeixir arreu ressentiments anticristians, costums paganes i atacs contra la Religió des de les plataformes de la premsa, la ràdio, la TV, el cinema i pensen que hem arribat a la recta final.
Però jo els faria aquesta pregunta: ¿No serà que avui dia veiem més anticristianisme del que hi ha, com quaranta anys enrera vèiem més cristianisme del que de fet hi havia?: signes sagrats pertot arreu, tothom a casar-se per l’Església, ensenyament de religió obligatori a totes les escoles, les esglésies plenes de gom a gom, cap revista provocativa als quioscos, moralitat pel carrer, “ prohibida la blasfèmia…..” Però tot allò ¿era l’expresio fidedigna d’un autèntic cristianisme l era simplement una capa de vernís que ha saldat a la primera de cambi?
No dic tot això per tal de tranquil·litzar-nos davant d’una diruació actual realment critica, seria il-l’ús, sinó perquè no hi vegem més mal encara dem que hi ha, i sense pessimismes, amb serenor, treballem no ja des del privilegi d’uns anys enrera, sinó des de l’anonimat i la pobresa actual per tal de fer créixer en el nostre món el Regna de Déu.

OBJECTIUS….PERO NO TANT !

Tots afirmem que som enormement objectius i cerebrals. Però arriba un moment inesperat en el qual se’ns trenca la lògica i emergeix en nosaltres una munió només de sentiments. És un fenomen, aparentment curiós, que he vist en persones tingudes en olor d’intel.lectuals i voluntarioses. Mai, però el fet no m’ha escandalitzat. He arribat nomes a la conclusió que el sentiment, de vegades es desborda, i que això es una dada, tant per corregir la pròpia conducta, com per encaixar moltes reaccions dels altres.
Hi ha una dificultat: adonar-se de quan un obra nomes seguint el dictat dels sentiments. Aquesta cosa forma part del conèixer-se a si mateix. I l’autoconeixement es un do de Déu i segurament, també el fruit d’ensopegar, més d’una vegada, en la mateixa pedra. El que trobo, però, a faltar és el recórrer a algú que ens ajudi a mesurar la nostre conducta i que, si cal, contradigui els nostres criteris. Es important el que acabo d’escriure, perquè o no consultem o bé demanem consell qui sabem que ens donaran la raó.
Un literat de la nostre terra afirmava, en una de les obres, que, donada la manca d’imparcialitat dels humans, ell intentava ser mitjanament objectiu. L’expressió em féu gracia. Crec que seria bo imitar aquesta postura. I afegeixo quelcom mes: sempre serà una tasca ben cristiana educar els sentiments.