ESCRIT DEL BLOC PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I COR Diumenge 19 de Gener 2020

QUE VOL DIR PROGRESSISME

Puc dir-vos que sempre m’ha estat difícil, en observar la vida, saber què vol dir ” progressisme”. Tinc clar que no és voler-ho conservar tot.

M’imagino que tampoc equival a la defenestració de tot. Fins i tot he pensat que coses etiquetades amb el “made in progress” no s’escapa d’un cert retrocés.

L’observació ofereix sovint panorames vitals surrealistes. La vida és admirable! Els qui detesten el clericalisme esdevenen possessors dels vicis clericals,  els que mes fortament pregonen la llibertat sotmeten amb duresa els altres, els predicadors de l’ètica menten vida llicenciosa… Si, si, resta el dubte de que el “progressisme”. Avui mateix he sentit una parella i amb un d’ells amb la seva bona fe afavoria un sector ben sectorial.

Vull deixar clar que, del que parlo i defenso no penseu

que tot el vell és bo ni que “ tot el novell és bell”.

És progres tenir per mare la confusió i per amics “ el no sé” i “ el vull dir”?

És progrés fer i dir el que mana la dictadura de la moda mental? És clar després encara trobes coses més sorprenents: si hom intenta dir que l’Evangeli comporta un estil de viure i pensar, fàcilment és acusat de fer marxa enrere. ¿ És que defensar la dignitat humana i proclamar la necessitat de la virtut es malmetre la civilització?.

REFLEXIÓ D’AVUI PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I COR Diumenge 19 de Gener 2020

I aquesta setmana per la unitat dels cristians que estem celebrant ens suggereix un pecat contra el que hem de lluitar: el pecat de les nostres divisions i que signifiquen tot el contrari del que Jesús volia quan pregava: “Pare, que tots siguin u”. I no penso només en les divisions entre les diferents confessions cristianes; penso també en l’esperit de capelleta que hi ha entre els catòlics; en la mirada estreta que ens porta a fixar-nos més en l’accidental que en el substancial. El que ens ha d’unir a tots és l’entusiasme per Jesús i la il·lusió per anunciar la Bona Nova del Senyor.

ESCRIT DEL BLOC 18 de Gener 2020

FOREGITAR QUALSEVOL JUDICI

Jutjar és tenir la pretensió de saber la intenció de l’altre.

Jutjar és interpretar les accions de l’altre pel costat negatiu, o pitjor encara, creure i difondre la mala intenció proferida per altres persones.

El judici destrueix la imatge de l’altre dins nostre.

Fins i tot, quan el germà s’equivoca, no ens correspo a nosaltres jutjar-lo i condemnar-lo.

A vegades hem de amonestar o fer una denúncia, però recordant que tots som vulnerables i subjectes a l’error,i el mateix judici pot recaure sobre nosaltres.

Hem de substituir el judici per la misericòrdia que justifica l’altre en el nostre cor.

En el món d’avui tenim recels i tanta desconfiança, que ens oblidem d’estimar.

Estimem més enllà de les aparences, això ens torna a nosaltres i als altres davant la nostra consciència.

Eliminem tot judici, per veure’ns els uns als altres com Déu ens veu.

NO ESTEU SOLS I LA JUSTÍCIA RECONEIXERA LA INJUSTÍCIA !!!

ESCRIT DEL BLOC Diumenge 12 de Gener 2020

ELS BATEJATS

Aquest diumenge, 12 de gener, és la festa del Baptisme del Senyor. Així acaba el temps de Nadal, contemplant com Jesús, ja persona adulta, va al Jordà, on Joan batejava i allà Déu el revela com el seu Fill estimat, enviat a portar la Bona Nova a tota la humanitat. És un dia resum de totes les festes de Nadal, per contemplar i agrair el fruit i la significació de l’Encarnació del Fill de Déu, del seu néixer com a fill de Maria, veritable home i germà de tots nosaltres: Déu vol fer-nos fills en el Fill.

Vivim en un context pluricultural i interreligiós, si bé impregnat de la tradició cultural cristiana, en el qual hi ha força no batejats. Tothom pot tenir, o no, uns adscripció religiosa, i hi pot pertànyer de manera privada i/o pública, o sols sentir-s’hi relacionat.

Una observació -amb punxa- ens fa adonar que hi ha joves que es marquen amb un tatuatge, i qui ho sap, potser, de grans, tindran feina, a amagar les marques fetes sense gaire reflexió.

El batejat té l’avantatge que no li queda cap marca d’aquest tipus-tatuatge, si no és la inscripció en els llibres parroquials.

El Baptisme és el sagrament de la fe dels cristians, que pressu-posa un encaminament, però deixa sempre lliure la persona. Si es fa en la infància, només condiciona als pares, que expliciten la seva fe reconeixent-se cristians i sentint-se de la comunitat cristiana, bo i comprometent-se a encaminar el nen-a, perquè es pugui sentir estimat, autònom, responsable i pugui conèixer la proposta de la fe.

De gran, aquell infant serà lliure, que per això és fill-a de Déu. Per tant, el Baptisme és una marca en la fe cristiana, “sense poder”. Hom, descobrint la fe, pot seguir-la com a camí de vida, o també pot passar-ne, desenganxar-se’n o desentendre-se’n. Tanmateix, cap jerarquia pot obligar res a ningú pel fet d’haver estat batejat.

El Baptisme només val per al qui descobreix la fe i s’hi manté. En la cerimònia se’ns ve a dir: “mira, tu ets fill de Déu (Mt 3, 17).

En la nostra societat aquesta “marca o senyal” baptismal no ens dóna avantatges socials. Més encara, per alguns pot sem-blar que té més valor creure en un mateix que no creure en Déu.

Avui, ens podem preguntar: ha pesat positivament i ha estat definidor el Baptisme en la meva vida? Fins a quin punt la meva fe ha anat esdevenint més conscient, personal, lliure, agraïda, comunitària, responsable, compromesa…?

Avui és un dia, doncs, per rememorar el nostre Baptisme, donar-ne gràcies a Déu, renovar el nostre compromís baptismal i sentir el goig i el rol de ser cristians en el camí compartit de la vida.

REFLEXIÓ D’AVUI Diumenge 12 de Gener 2020

Mirar l’altre/a amb ulls nous

 

Per mirar amb ulls nous cal que jo estigui tot el temps revestit de misericòrdia, i només Déu, que és misericòrdia infinita, em pot donar aquesta gràcia. Només no sóc capaç.

Sóc influenciat per l’aparença, per un judici precipitat o per la diferència que hi ha entre jo i l’altre. Només un amor misericordiós em fa capaç de veure a l’altre igual a mi, fal·lible i vulnerable, i per això, digne de rebre el meu perdó.

Si reemplaçament el judici i la condemna per l’amor i la misericòrdia, estaré donant a l’altre coratge per recomençar sense cometre els mateixos errors.

Tenir una mirada misericordiosa és tenir un amor súper refinat, que porta a les persones a triar sempre el bé.

Que en aquest dia jo aconsegueixi ser un reflex de la misericòrdia de Déu per veure a cada persona que passa al meu costat amb ulls nous.

 

BETLEM ÉS L’INIVI DE LA NOSTRA SALVACIÓ Dissabte 11 Gener de 2020

Sens dubte que, en aquests dies de Nadal, l’Infant Jesús, en la seva pobresa, ens ha ensenyat moltes coses. Però no ens podem quedar aquí. Betlem és l’inici de la nostra salvació. Cal seguir endavant.

Nosaltres necessitem contemplar a Jesús en la seva plenitud de vida i de força a través de la seva paraula i de la seva acció

Ell és l’estimat de Déu, i ha des ser el nostre punt de referència.

A la segona lectura, Sant Pere resumeix la vida de Jesús dient: “Passà pertot arreu fent el bé

Aquest és el model que hem d’imitar: omplir la nostra vida fent el bé i allibe-rant del mal a tota persona dintre les nostres possibilitats,

Molts de nosaltres ja hem “escrit” bastants fulls de la nostra vida. Hi hem escrit, sens dubte, coses positives; però encara en podem escriure de millors.

I això és possible gràcies al Baptisme que tots hem rebut. En el nostre Baptisme també el Sr va dir a cadascun de nosaltres: “Aquest és el meu fill, el meu estimat”.

Però alerta que pot ser en l’actualitat el baptisme s’hagi limitat sovint en ser un pur ritu religiós, deslligant-lo de la vida i de la fe.

Avui, festa de la presentació de Jesús que es consagrat a portar a terme la missió que el Pare li ha encomanat, ens cal recordar que la nostra feina com a batejats és continuar la seva obre

Hem escoltat:Aquest és el meu fill estimat… i a la Muntanya del Tabor el Pare dirà als apòstols i a nosaltres -escolteu-lo- Només escoltant a Jesús i amb la disposició de mirar-lo un pot ser batejat.

Jesús no ve a destruir, sinó a salvar. Si som capaços de viure a l’estil de J passant pel mom fent el Bé , el Senyor també ens dirà allò que va dir a Jesús: “Aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m’he complagut”.

Perquè però ens cal recordar que només serem creients,batejats de veritat en la mesura que ens hi si ens deixem guiar per l’Esp de Jesús-que va venir a servir i no ser servit

Però alerta -vigilem que el baptisme no es limiti com he dit a ser un pur ritu religiós, deslligant-lo de la vida i de la fe ës bo recordar com Jesús ens diu “ com jo he triomfat -vosaltres amb mi també vencereu”

BETLEM ÉS L’INICI DE LA NOSTRA SALVACIÓ Dissabte 11 de Gener 2020

Sens dubte que, en aquests dies de Nadal, l’Infant Jesús, en la seva pobresa, ens ha ensenyat moltes coses. Però no ens podem quedar aquí. Betlem és l’inici de la nostra salvació. Cal seguir endavant.

Nosaltres necessitem contemplar a Jesús en la seva plenitud de vida i de força a través de la seva paraula i de la seva acció

Ell és l’estimat de Déu, i ha des ser el nostre punt de referència.

A la segona lectura, Sant Pere resumeix la vida de Jesús dient: “Passà pertot arreu fent el bé

Aquest és el model que hem d’imitar: omplir la nostra vida fent el bé i allibe-rant del mal a tota persona dintre les nostres possibilitats,

Molts de nosaltres ja hem “escrit” bastants fulls de la nostra vida. Hi hem escrit, sens dubte, coses positives; però encara en podem escriure de millors.

I això és possible gràcies al Baptisme que tots hem rebut. En el nostre Baptisme també el Sr va dir a cadascun de nosaltres: “Aquest és el meu fill, el meu estimat”.

Però alerta que pot ser en l’actualitat el baptisme s’hagi limitat sovint en ser un pur ritu religiós, deslligant-lo de la vida i de la fe.

Avui, festa de la presentació de Jesús que es consagrat a portar a terme la missió que el Pare li ha encomanat, ens cal recordar que la nostra feina com a batejats és continuar la seva obre

Hem escoltat:Aquest és el meu fill estimat… i a la Muntanya del Tabor el Pare dirà als apòstols i a nosaltres -escolteu-lo- Només escoltant a Jesús i amb la disposició de mirar-lo un pot ser batejat.

Jesús no ve a destruir, sinó a salvar. Si som capaços de viure a l’estil de J passant pel mom fent el Bé , el Senyor també ens dirà allò que va dir a Jesús: “Aquest és el meu fill, el meu estimat, en qui m’he complagut”.

Perquè però ens cal recordar que només serem creients,batejats de veritat en la mesura que ens hi si ens deixem guiar per l’Esp de Jesús-que va venir a servir i no ser servit

Però alerta -vigilem que el baptisme no es limiti com he dit a ser un pur ritu religiós, deslligant-lo de la vida i de la fe ës bo recordar com Jesús ens diu “ com jo he triomfat -vosaltres amb mi també vencereu”

ESCRIT DEL BLOC Divendres 10 de Gener 2020

SENYOR DONEU-ME MÉS FE

Aquest dies de vacances, tot llegint un llibre, que ja portava començat de casa, ma fet aturar i reflexionar sobre la fe.

El misteri de Déu em preocupa. Voldria entendre’l, i m’he d’acontentar amb demanar que un bon augment de fe em

sigui donat. Com els apòstols. Si m’esforço per abrasar-ne els contorns, arriba que ni contorns no li trobo.

Les ànsies tanmateix no em deixen.

Sembla que com més incognoscible és un misteri, més desig et vénen de conèixer-lo i més endevines que val la pena.

Paradoxalment, el misteri empeny i atura, atreu i rebutja, Aleshores em giro cap a mi, veig les meves capacitats i les meves limitacions, i m’he de confessar per força que si jo entengues el misteri de Déu és cosa molt petita. Un pensament així m’asserena. I puc acostar-me, sense rebel·lions, ni torbaments, ni vergonyes, a continuar demanant que més fe em digui dada fins al dia de la visió.

REFLEXIÓ D’AVUI Divendres 10 de Gener 2020

Valorar cada proïsme

Podem mirar a les persones anant més enllà de les funcions habituals per descobrir talents de vegades amagats.

Cada persona té la seva història de lluites, de dolors i dificultats, però també de conquestes i alegries.

Escoltar i interessar-nos per cada un en particular és valorar la seva vida. Coneixent més de prop, els descobrim sobretot com a persones, amb talents i capacitats que van més enllà de les seves habilitats ja conegudes.

L’amor fa veure el potencial de cada persona dins d’un designi major, en la convivència amb els altres i no només individualment, el que pot contribuir per a l’enriquiment de tots.

Cada un és important, cada un té el seu valor, cada un és una peça fonamental en el gran mosaic que som tots nosaltre

ESCRIT DEL BLOC Divendres 10 de Gener 2020

SENYOR DONEU-ME MÉS FE

Aquest dies de vacances, tot llegint un llibre, que ja portava començat de casa, ma fet aturar i reflexionar sobre la fe.

El misteri de Déu em preocupa. Voldria entendre’l, i m’he d’acontentar amb demanar que un bon augment de fe em

sigui donat. Com els apòstols. Si m’esforço per abrasar-ne els contorns, arriba que ni contorns no li trobo.

Les ànsies tanmateix no em deixen.

Sembla que com més incognoscible és un misteri, més desig et vénen de conèixer-lo i més endevines que val la pena.

Paradoxalment, el misteri empeny i atura, atreu i rebutja, Aleshores em giro cap a mi, veig les meves capacitats i les meves limitacions, i m’he de confessar per força que si jo entengues el misteri de Déu és cosa molt petita. Un pensament així m’asserena. I puc acostar-me, sense rebel·lions, ni torbaments, ni vergonyes, a continuar demanant que més fe em digui dada fins al dia de la visió.