Categoría: ESPURNES DE FE

Presència de Déu

Un jove em deia un dia: «amb el Senyor no ens trobem mai, perquè portem ritmes de vida diferents». Miro en aquest moment de trobar «quin és el meu ritme»; no aquell que em posen des de fora, sinó aquell en el qual m’és més fàcil de sentir la teva presència. M’hi ajudo del silenci, del prendre consciència de la respiració

Llibertat

La por de perdre diners, vida, salut… quan es converteix en l’únic horitzó acaba per assecar l’ànima. Demano el do de perdre aquesta por.

Consciència

Recordo pas a pas el dia que estic vivint o els dies anteriors. Recullo i guardo tot allò que hi ha de lluminós amb gratitud. Poso atenció, també a les ombres i a allò que em diuen i demano coratge i perdó.

Conversa

A cau d’orella confio al meu Amat tot allò que porto al cor.

Text de l’Evangeli (Jn 1,29-34): En aquell temps, Joan veié que Jesús venia cap a ell, i exclamà: «Mireu l’anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! És aquell de qui vaig dir: ‘Després de mi ve un home que em precedeix, perquè, abans que jo, ell ja existia’. Jo no el coneixia; però, si vaig venir a batejar amb aigua, va ser perquè Ell es manifestés a Israel».

Joan testimonià encara: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’Ell. Jo no el coneixia, però el qui m’envià a batejar amb aigua em va dir: ‘Aquell damunt el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant’. Jo ho he vist i dono testimoni que aquest és el Fill de Déu».

«Mireu l’anyell de Déu, el qui treu el pecat del món!»

Avui hem sentit Joan que, en veure Jesús, diu: «Mireu l’anyell de Déu, el qui treu el pecat del món» (Jn 1,29). Què deurien pensar tota aquella gent? I, què entenem nosaltres? A la celebració de l’Eucaristia tots resem: «Anyell de Déu que lleveu el pecat del món, tingueu pietat de nosaltres / doneu-nos la pau». I el sacerdot invita els fidels a la Comunió tot dient: «Mireu l’anyell de Déu, mireu el qui lleva el pecat del món…».

No dubtem que quan Joan digué «mireu l’anyell de Déu» tots van entendre què volia dir, ja que l’anyell és una metàfora de caràcter messiànic que havien emprat els profetes, principalment Isaïes, i que era ben coneguda de tots els bons israelites.

D’altra banda, l’anyell és l’animalet que els israelites sacrifiquen per rememorar la pasqua, l’alliberament de l’esclavitud d’Egipte. El sopar pasqual consisteix a menjar un anyell.

I encara els Apòstols i els pares de l’Església diuen que l’anyell és signe de puresa, simplicitat, bondat, mansuetud, innocència… i Crist és la Puresa, la Simplicitat, la Bondat, la Mansuetud, la Innocència. Sant Pere dirà: «Sabeu que heu estat alliberats (…) amb la sang preciosa de Crist, anyell sense tara ni defecte» (1Pe 1,18.19). I sant Joan, a l’Apocalipsi, empra fins a trenta vegades el terme “anyell” per a designar Jesucrist.

Crist és l’anyell que lleva el pecat del món, que ha estat immolat per donar-nos la gràcia. Lluitem per viure sempre en gràcia, lluitem contra el pecat, avorrim-lo. La formosor de l’ànima en gràcia és tan gran que cap tresor se li pot comparar. Ens fa agradables a Déu i dignes de ser estimats. Per això, al “Glòria” de la Missa es parla de la pau que és pròpia dels homes que estima el Senyor, dels que estan en gràcia.

Joan Pau II, tot urgint-nos a viure en la gràcia que l’Anyell ens ha guanyat, ens diu: «Comprometeu-vos a viure en gràcia. Jesús ha nascut a Betlem precisament per això (…). Viure en gràcia és la dignitat suprema, és l’alegria inefable, és garantia de la pau, és un ideal meravellós».

Presència de Déu

No hi ha res comparable a la seva presència. Per sentir-la vaig fent sense presses un lloc per a Ell en el meu interior.

Llibertat

Aquesta setmana puc demanar de ser alliberat dels «falsos absoluts», de les «necessitats creades» per a aspirar a una vida més pobra i senzilla.

Consciència

Davant Déu i sense por, deixo que sedimentin els sorolls i el tràfec de la meva vida. Com he viscut aquestes hores més recents? Quins sentiments les han acompanyat? Recordo les persones, els espais, les meves paraules. Amb Déu desxifro la meva jornada.

Conversa

Quins sentiments i pensaments em sorgeixen en pregar i meditar la Paraula de Déu? M’imagino Jesús mateix, a prop meu, assegut o dret, quiet o passejant. Li obro el cor amb confiança.

Text de l’Evangeli (Mc 2,13-17): En aquell temps, Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i Ell els ensenyava. Tot passant, veié Leví, fill d’Alfeu, assegut al lloc de recaptació d’impostos, i li digué: «Segueix-me». Ell s’aixecà i el va seguir. Després es posà a taula a casa d’ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien. Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, digueren als deixebles: «Com és que menja amb els publicans i els pecadors?». Jesús ho va sentir i els digué: «El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors».

«No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors»

Avui, en l’escena que relata sant Marc, veiem com Jesús ensenyava i com tots venien a escoltar-lo. La fam de doctrina és palesa, llavors i també ara, perquè el pitjor enemic és la ignorància. Tant es així que s’ha fet clàssica l’expressió: «Deixaran d’odiar quan deixin d’ignorar».

Tot passant, Jesús veu Leví, fill d’Alfeu, assegut on recapten els impostos i, en dir-li «vine amb mi!» (Mc 2,14), deixant-ho tot, se n’anà amb Ell. Amb aquesta promptitud i generositat va fer el gran “negoci”. No sols el “negoci del segle”, sinó que també el de l’eternitat.

Cal pensar quant de temps fa que el negoci de recaptar impostos per als romans s’ha acabat, i, en canvi, Mateu —avui més conegut pel seu nou nom que pel de Leví— no deixa d’acumular beneficis amb els seus escrits, en ser una de les dotze columnes de l’Església. Així passa quan se segueix amb promptitud el Senyor. Ell ho va dir: «I tothom qui pel meu nom hagi deixat cases, germans, germanes, pare, mare, fills o camps, en rebrà cent vegades més i posseirà la vida eterna» (Mt 19,29).

Jesús acceptà el banquet que Mateu li oferí a casa seva, juntament amb altres cobradors d’impostos i pecadors, i amb els seus apòstols. Els fariseus —com a espectadors dels treballs dels altres— fan present als deixebles que el seu Mestre menja amb gent que ells tenen qualificats com a pecadors. El Senyor els sent, i surt en defensa de la seva habitual manera d’obrar amb les ànimes: «No he vingut per cridar els justos, sinó els pecadors» (Mc 2,17). Tota la Humanitat necessita el Metge diví. Tots som pecadors i, com dirà Sant Pau, «tots han pecat i estan mancats de la glòria de Déu» (Rm 3,23).

Responguem amb la mateixa promptitud amb què Maria respongué sempre a la seva vocació de corredemptora.



Repassar la nostra crida i la nostra resposta, pot ser una bona pregària, una pregària que brolli de l’agraïment i renovi el nostre seguiment de Jesús.

Presència de Déu

Déu està dins meu, donant-me l’existència. Assaboreixo per un moment aquesta presència: en el meu cos, en el meu esperit, en el meu cor i en tota la meva vida.

Llibertat

Si Déu em volgués parlar a través de la vida, estaria al cas? Si Ell volgués asserenar-me o interpel•lar-me, me n’adonaria? Ara que espero amb anhel la seva arribada, demano la gràcia de ser més lliure de les pròpies preocupacions i més obert a la seva Paraula.

Consciència

Prenc consciència de tot allò que em fa bé, que m’ajuda a sortir de mi mateix, que em fa més persona, que em fa més feliç… Tot això és de Déu, cal donar-ne gràcies

Conversa

Amb aquest mateix to d’intimitat i silenci, sense brusquedats m’acomiado a poc a poc del Senyor de la vida. Li agraeixo aquesta estona que he passat amb ell.

Text de l’Evangeli (Mt 3,13-17): En aquell temps, Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell. Però Joan s’hi oposava, dient: «Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!». Jesús li respongué: «Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tot el que Déu vol». Aleshores Joan el deixà fer. Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua. Davant d’Ell el cel s’obrí, i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’Ell. I una veu digué des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut».

«Jesús es presentà a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar»

Avui contemplem el Messies —l’Ungit— en el Jordà per a «fer-se batejar» (Mt 3,13) per Joan. I veiem Jesucrist com assenyalat per la presència en forma visible de l’Esperit Sant i, en forma audible, del Pare, el qual declara de Jesús: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut» (Mt 3,17). Heus aquí un motiu meravellós i, alhora, engrescador per a viure una vida: ser subjecte i objecte de la complaença del Pare celestial. Complaure el Pare!

D’alguna manera ja ho demanem en l’oració col·lecta de la missa d’avui: «Déu omnipotent i etern (…), concediu als vostres fills d’adopció, que han renascut de l’aigua i de l’Esperit Sant, de ser sempre dignes de la vostra benvolença». Déu, que és Pare infinitament bo, sempre ens “vol bé”. Però, ja li ho permetem?; en som dignes d’aquesta benvolença divina?; corresponem a aquesta benvolença?

Per tal de ser dignes de la benvolença i complaença divina, Crist ha atorgat a les aigües força regeneradora i purificadora, de tal manera que quan som batejats esdevenim vertaderament fills de Déu. «Potser hi haurà algú que pregunti: ‘Per què volgué batejar-se, si era sant?’. Escolta’m! Crist es bateja no perquè les aigües el santifiquin, sinó per santificar-les Ell» (Sant Màxim de Torí).

Tot això —immerescudament!— ens situa com en un pla de connaturalitat amb la divinitat. Però no ens basta a nosaltres amb aquesta primera regeneració: necessitem reviure d’alguna manera el Baptisme per mitjà d’una mena de continuat “segon baptisme”, que és la conversió. Paral·lel al primer Misteri de la Llum del Rosari —el Baptisme del Senyor en el Jordà— ens cal contemplar l’exemple de Maria en el quart dels Misteris de Goig: la Purificació. Ella, Immaculada, verge pura, no té inconvenient en sotmetre’s al procés de purificació. Nosaltres li implorem la senzillesa, la sinceritat i la humilitat que ens permetran viure de manera constant la nostra purificació com una mena de “segon baptisme”.

Presència de Déu

El sento ben present quan sóc capaç d’apaivagar el temporal de les preocupacions, desigs, neguits… Fer un cert silenci i posar l’atenció en la respiració hi pot ajudar.

Llibertat

Molt sovint, massa sovint, la meva llibertat es veu condicionada per les pors i les expectatives sobre allò que «hauria de ser». La inèrcia i la rutina em lliguen i em veig incapacitat per a una autèntica llibertat. Demano al Senyor la llibertat profunda que em faci reconèixer i explorar les moltes possibilitats que m’ofereix

Consciència

Prenc consciència del bé que rebo de Déu i els altres. A vegades no en sóc prou conscient. Em queixo i em lamento contínuament per no ser prou estimat, quan realment és molt el que cada dia li dec i dec als altres

Conversa

Diàleg amb Jesús, sense presses,  encomanant-li els dubtes i esperances pel curs que tot just comença.

Text de l’Evangeli (Lc 4,14-22): En aquell temps, Jesús se’n tornà a Galilea, ple del poder de l’Esperit. La seva anomenada es va estendre per tota la regió. Ensenyava a les seves sinagogues, i tothom el lloava.

I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte, com tenia per costum, va entrar a la sinagoga i s’aixecà a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i va trobar el passatge on hi ha escrit: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè Ell m’ha ungit. M’ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l’any de gràcia del Senyor».

Després plegà el volum, el retornà a l’ajudant de la sinagoga i es va asseure. Tots els qui eren a la sinagoga tenien els ulls posats en ell. Aleshores començà dient-los: «Avui es compleix aquesta escriptura que acabeu d’escoltar». Tothom l’aprovava i es meravellava de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca.

«L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè Ell m’ha ungit»

Avui recordem que «qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà» (1Jn 4,21). Com podríem estimar Déu a qui no veiem, si no estimem a qui veiem, imatge de Déu? Després que sant Pere renegués, Jesús li va preguntar si l’estimava: «Senyor, tu ho saps tot; tu saps que t’estimo» (Jn 21,17), respongué. Com a sant Pere, també a nosaltres ens pregunta Jesús: «M’estimes?»; i volem respondre-li ara mateix: —Tu ho saps tot, Senyor, tu saps que t’estimo malgrat les meves mancances; però ajuda’m a demostrar-t’ho, ajuda’m a descobrir les necessitats dels meus germans, a donar-me de veritat als altres, a acceptar-los tal com són, a valorar-los.

La vocació de l’home és l’amor, és vocació a donar-se, tot buscant la felicitat de l’altre, i trobar així la pròpia felicitat. Com diu sant Joan de la Creu, «al capvespre serem jutjats en l’amor». Val la pena que ens preguntem al final de la jornada, cada dia, en un breu examen de consciència, com ha anat aquest amor, i puntualitzar algun aspecte a millorar l’endemà.

«L’Esperit del Senyor reposa sobre meu» (Lc 4,18), dirà Jesús, fent seu aquest text messiànic. És l’Esperit de l’Amor que així com va fer del Messies l’«ungit per portar la bona nova als pobres» (cf. Lc 4,18), també “reposa” damunt nostre i ens mena envers l’amor perfecte: com diu el Concili Vaticà II, «tots els fidels, de qualsevol estat o condició, són cridats a la plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat». L’Esperit Sant ens transformarà com els Apòstols, per tal d’actuar sota la seva moció, tot atorgant-nos els seus fruits i portant-los a tots els cors: «Els fruits de l’Esperit són: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d’un mateix» (Ga 5,22-23).

Presència de Déu

Allò que hi ha en el meu cor és el que guia tota la meva conducta. Medito sobre la constant presència de Déu. El seu gran amor i fidelitat enmig de tantes presències que m’allunyen d’ell.

Llibertat

Puc centrar-me avui en una cosa concreta: preocupació, obligació, problema… que em treu lucidesa i pau. El Senyor no elimina els problemes d’una manera màgica, però sí que pot donar força i llum perquè no arribin a ofegar-me

Consciència

Prenc consciència de tot allò que em fa bé, que m’ajuda a sortir de mi mateix, que em fa més persona, que em fa més feliç… Tot això és de Déu, cal donar-ne gràcies

Conversa

Asseguts en el lloc que més us agradi imaginar. Ell i jo sols, gaudint d’aquesta estona de pregària sincera.