Dimarts 30 Maig2023

Evangeli i comentari de la memòria de la benaurada Verge Maria, Mare de l’Església: “Dona, aquí tens el teu fill”. Sant Joan ens representava tots al peu de la creu, acollint la Verge Maria, mare que ens engendra a la vida sobrenatural. Visquem cada dia al costat de Maria.

Aquest és un dels passatges més comentats de l’Evangeli. Sense pretendre ser originals, podríem subratllar dos aspectes:
—El verb “estar” és traducció del “stare” llatí emprat a la Vulgata. El seu significat va més enllà d’una precisió material per indicar-ne la posició. Vol dir que la nostra Mare era al costat de la creu per una decisió personal, totalment voluntària. No es limitava pas a suportar una situació desagradable que li havia estat imposada gairebé per força / a la força.
—Sant Joan parla de la “creu de Jesús”. Aparentment, és una precisió inútil, ja que no era possible una confusió amb les creus dels dos lladres. Això suggereix que, darrere, hi ha una intenció espiritual. Es tracta de la creu de Jesús, el nostre Salvador, la font de totes les gràcies. Així, l’evangelista insisteix en la contribució personalíssima de la Mare de Déu a l’obra de la Redempció.
Per això, sens dubte, l’Església ha escollit aquest passatge per a la memòria que celebrem avui, la benaurada Verge Maria, Mare de l’Església. Com a complement per a meditar el text de l’evangeli de la missa, ens pot ajudar llegir algunes idees del decret corresponent de la Sagrada Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments.
El document subratlla perfectament la conveniència de la institució d’aquesta memòria: “El Summe Pontífex Francesc, considerant atentament que la promoció d’aquesta devoció pot incrementar el sentit matern de l’Església en els pastors, els religiosos i els fidels, així com la genuïna pietat mariana, ha establert que la memòria de la benaventurada Verge Maria, Mare de l’Església, sigui inscrita al calendari romà el dilluns després de la Pentecosta i hi sigui celebrada cada any” [1].
Consegüentment, intentem incrementar aquest sentit “matern” en les relacions amb els altres, sentint-nos instruments a les mans de Déu i de la seva Mare que, en part per mitjà nostre, n’exerceixen la paternitat i la maternitat. I no dubtem a resar amb freqüència la jaculatòria que forma part de les lletanies de Loreto: Mater Ecclesiæ, ora pro ea, ora pro nobis! Mare de l’Església, prega per ella, prega per nosaltres! Sobretot, si alguns esdeveniments o comentaris ens entristeixen o ens capfiquen.
