ESCRIT DEL BLOC de Dimarts 30 Novembre 2021

Marias Mare de Déu i Mare Nostra

Maria la Mare de Déu, tots els creients sabem que té tan fondes arrels en la vida de l’Església, està i ha estat lògicament present al llarg dels segles en la vida dels seus fills i de tantes institucions eclesials.

Personalment tots els matins i altres moments del dia, renovo l’oferiment que vaig aprendrà : oh Senyora meva, oh Mare meva !, jo m’ofereixo enterament a Vós.

En una trobada feta als anys 1972 amb els pares d’alumnes del Col·legi Bell-lloc, sant Josepmaria posar com exemple que per ell, la devoció a la Santa Maria ocupa el primer lloc, després de la Santíssima Trinitat, en la vida interior: «més que Ella només Déu». Parlant de la Mare de Déu comentava: «Us aconsello -per acabar- que experimenteu cada un de vosaltres l’experiència particular de l’amor maternal de Maria. No n’hi ha prou de saber que Ella és Mare, considereu-la d’aquesta manera, parlar així d’Ella. és la vostre Mare i vosaltres sou els seu fills; us vol com si fossiu cada un de vosaltres, el fill únic seu en aquest món. Tracteu-la en conseqüència: explica-li tot el que us passa, honora, estima-. Ningú ho farà per vosaltres , tan bé com cada un vosaltres, si vosaltres no ho feu.

Pere Codina i Gironella

lavidaenunbloc.com

PARAULA DE DÉU de Dimarts 30 Novembre 2021

Paraula de Déu

Mateu 4,18-22

Tot caminant vora el llac de Galilea, Jesús veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i el seu germà Andreu, que tiraven les xarxes a l’aigua. Eren pescadors. Jesús els diu:
—Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes.
Ells immediatament deixaren les xarxes i el van seguir. Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar. Ells immediatament deixaren la barca i el pare i el van seguir.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• De dos en dos: Pere i Andreu… Jaume i Joan… No només som cridats, “vocats”, sinó “con-vocats”. “Vocació” es “con-vocació”. La missió mai no serà una feina de “franctirador”, sinó una tasca que es fa en companyia, tot comptant amb l’ajut i el suport del germà. En la missió no s’hi valen protagonismes excloents. De fet, tots, en certa manera, hi “desapareixem”, per tal de deixar que hi “aparegui” el qui n’és veritable protagonista: el Senyor. No som protagonistes, sinó “servidors de la missió del Crist”. Només Ell pot entrar en el cor de les persones. Nosaltres som la veu; Ell és la paraula –deia sant Agustí. Això no treu que la missió no tingui en compte les nostres qualitats personals. Però, ara, ja no estan al servei del nostre profit i lluïment personal, sinó al servei i al bé dels nostres germans i germanes. Ens n’arriba la crida al bell mig del nostre quefer quotidià, quan menys ens ho esperem. I demana de nosaltres una resposta immediata. “Veniu amb mi” –els va dir al Senyor. I ara ens ho diu a nosaltres. I ells “immediatament” ho deixaren tot i el seguiren. Tant de bo nosaltres també! Tant de bo nosaltres esdevinguem deixebles i apòstols com el Senyor els volia!

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I CORDimarts 30 de Novembre 2021

Presència de Déu

En el silenci de la meva més profunda intimitat, en el meu anhel de plenitud, puc sentir-hi la remor de la seva presència. Recordo els moments en què he sentit de manera especial aquesta proximitat de Déu. Quan caminàvem junts i em deixava abraçar pel seu amor.

Llibertat

Per a, més enllà d’ideologies i opinions diferents, fer una opció fonamental per l’Evangeli de Jesús. No és qüestió de voluntat sinó d’un do a demanar

Consciència

Recordo pas a pas el dia que estic vivint o els dies anteriors. Recullo i guardo tot allò que hi ha de lluminós amb gratitud. Poso atenció, també a les ombres i a allò que em diuen i demano coratge i perdó.

ESCRIT DEL BLOC de Dilluns 29 Novembre 2021

«L’home necessita al seu cor una esperança que es mantingui viva»

La manca d’esperança es pot disfressar d’optimisme superficial, activisme cec o secret passotisme»

«Se suposa que un home que triomfa a la vida no pot sentir-se sol, avorrit o temorós. Necessitem estar ocupats en alguna cosa per no enfrontem el nostre futur»

Però la pregunta és inevitable: què ens espera després de tants esforços, lluites, il·lusions i disgustos?»

«L’ésser humà necessita una esperança per viure. Una esperança que no sigui ‘un embolcall per a la resignació'»

Els cristians trobem aquesta esperança en Jesucrist i en les seves paraules, que ‘no passaran’. No esperem una cosa il·lusòria. Des de Crist ressuscitat ens atrevim a veure la vida present en ‘estat de gestació'»

D’altra banda, són bastants els que no reconeixen sentir por, avorriment, solitud o desesperança perquè, segons el model social vigent, se suposa que un home que triomfa a la vida no es pot sentir sol, avorrit o temorós. Erich Fromm, amb la seva habitual perspicàcia, ha assenyalat que l’home contemporani està intentant alliberar-se d’algunes repressions com la sexual, però es veu obligat a «reprimir tant la por i el dubte com la depressió, l’avorriment i la manca d’esperança» .

José A.Pagola

PARAULA DE DÉU de Dilluns 29 Novembre 2021

Paraula de Déu

Mateu 8,5-11

Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió l’anà a trobar i li suplicava:
– Senyor, el meu criat és a casa al llit amb paràlisi i sofreix terriblement.
Jesús li diu:
– Vinc a curar-lo.
El centurió li respon:
– Senyor, jo no sóc digne que entris a casa meva; digues només una paraula i el meu criat es posarà bo. Perquè jo mateix, que estic sota les ordres d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: «Vés-te’n», i se’n va, i a un altre: «Vine», i ve, i al meu criat li mano: «Fes això», i ho fa.
Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien:
– Us asseguro que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe. I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• A la pregària, a Jesús no només hi anem amb els nostres maldecaps, necessitats i sofrences, sinó també amb els maldecaps, necessitats i sofrences dels nostres germans i germanes. “El meu criat és al llit, a casa, paralític, amb uns dolors terribles”. La pregària no ens tanca en nosaltres mateixos. Ni ens aboca a una mena de “tu a Tu” amb el Senyor, que ens faria oblidar tot el que ens envolta, sinó que ens eixampla el cor. Hi ressonen “els goigs i esperances, tristeses i angoixes” de tota la humanitat, molt especialment de la humanitat sofrent.

• A la pregària hi anem també refiats de la Paraula de Jesús. “Digues-ho només de paraula i el meu criat es posarà bo… i tot jo quedaré renovat”. No podríem dir una pregària millor a l’hora d’apropar-nos a la taula del Senyor! Hi anem amb una confiança que, al començament, pot ser molt petita, però que, si la pregària és sincera i neix del cor, ens adonem que va creixent cada vegada més. La pregària neix de la confiança i nodreix la nostra confiança.

• Així, la pregària ens fa homes i dones de portes obertes, que comparteixen taula amb homes i dones “d’orient i d’occident”, que ja no són desconeguts per a nosaltres sinó germans, companys (és a dir, que comparteixen el mateix pa). És com si cantéssim aquella cançó de Lluís Llach: “no creiem en les fronteres, si darrera hi ha un germà, un company, amb les seves mans obertes a un futur de llibertat i de germanor”.

• En definitiva, la pregària ens fa passar del jo al nosaltres. I com podria ser altrament si és inspirada i adreçada a un Déu que és, i es manifesta, com a Comunitat, Trinitat –Pare, Fill i Esperit Sant?

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I CORDilluns 29 de Novembre 2021

Presència de Déu

Faig lloc en el meu interior a la seva presència. Per això recullo els sentits i em preparo per a escoltar allò que el Senyor vol dir-me.

Llibertat

Visc sovint atrapat pel futur i pels desigs que m’impedeixen viure amb plenitud la petitesa de cada moment. Demano viure amb llibertat el meu present.

Consciència

Prenc consciència de la quantitat d’oportunitats que cada dia Déu posa en la meva vida per a poder estimar. Repasso amb agraïment les darreres hores.

ESCRIT DEL BLOC de Diumenge 28 Novembre 2021

Crear Afirmacions Positives

Què en penses de les afirmacions positives? Això de dir-nos a nosaltres mateixos coses com: “la vida és fantàstica”, “tinc tot el que necessito”, “sóc una persona meravellosa”…

Ho trobes útil?

Ho has?

Últimament, tot el que té a veure amb el pensament positiu està bastant de moda, però jo crec que a l’hora de la veritat la majoria de la gent no ho aplica gaire. Jo, fins fa poc, no ho feia.

I crec que el principal motiu és que ens sembla una mica estrany i forçat; especialment si estem passant per un mal moment. Quan ens sentim malament, la idea de forçar-nos a pensar en coses positives només aconsegueix fer-nos sentir encara pitjor. Hi ha una part de nosaltres que diu: quines ximpleries, que no veus que tot és un desastre?

Però això no vol dir que les afirmacions positives no funcionin. Sí que funcionen, i molt. Però s’han de fer bé. Treballar amb afirmacions positives no és redueix a agafar les primeres frases boniques que ens vinguin al cap i anar-les repetint constantment. És una mica més complex que això.

És tot un art.

I val la pena estudiar i practicar aquest art, perquè és la porta que ens permet aprendre a controlar la nostra ment i accedir a un estat de benestar més estable i durador.

El Poder de les Afirmacions Positives

El primer pas per aprofitar el poder de les afirmacions positives és entendre bé d’on surt el seu poder.

I el poder de les afirmacions positives es troba en la seva capacitat de millorar el nostre estat emocional. Dir o pensar determinades frases té la capacitat de fer-nos sentir millor.

És un poder molt gran, oi? Doncs sí.

El que passa és que no totes les afirmacions positives tenen aquest poder de fer-nos sentir millor. De fet, sovint produeixen l’efecte contrari. Si estàs molt enfadat amb algú, per exemple, i intentes pensar que tot va bé i que aquella persona és fantàstica, el més probable és que encara t’enfadis més.

És a dir, hi ha frases que funcionen i n’hi ha que no.

Això vol dir que si volem aprofitar els beneficis de les afirmacions positives, hem de trobar aquelles que ens funcionin.

La bona notícia és que sempre, en qualsevol situació, podem trobar afirmacions que ens ajudin a sentir-nos millor. Sempre podem trobar algunes frases que, en dir-les o pensar-les, ens relaxem internament. Sempre.

La mala notícia és que no sempre són les mateixes. Les afirmacions que funcionen depenen de cada persona i del moment, així que no podem tenir una reserva de frases positives guardades per treure-les en cas de necessitat. Les hem de “fabricar” a mida en cada moment.

I aquesta és la clau a l’hora d’utilitzar afirmacions positives: aprendre a prepara-les en cada situació.

Com Trobar les Millors Afirmacions Positives per a Tu en Qualsevol Moment

El procediment bàsic per treballar amb afirmacions positives és molt simple: aturar-nos un moment i buscar pensaments que ens ajudin a millorar el nostre estat emocional.

El plantejament més adequat és dir-se a un mateix: sé que existeixen frases que em faran sentir millor, només les haig de trobar. I a partir d’aquí anar provant aquelles frases que se’ns acudeixin.

Sovint, això implica anar fent probes. Busquem algunes frases que creiem que poden servir, i mirem com ens sentim. Si veiem que no funcionen, en busquem unes altres. I així fins que les trobem.

És un procediment molt simple, però  de vegades costa, sobretot al principi. Per maximitzar les possibilitats d’èxit, val la pena tenir en compte els següents factors:

No Et Passis de Positiu

Potser un dels errors més comuns a l’hora de triar afirmacions positives és fer-les massa positives. Les frases més típiques són coses com: la vida és fantàstica, tot està bé, sóc una persona meravellosa, etc.

La gran majoria de vegades, això no funciona.

Per què? Doncs perquè en general impliquen fer un salt massa gran des del punt on som ara. Si estem passant un mal moment, i intentem pensar que la vida és meravellosa, estarem intentant fer un canvi emocional massa brusc.

És com intentar fer una marató el primer dia que sortim a córrer.

És molt més efectiu anar a poc a poc i triar frases menys ambicioses al principi. A la llarga es guanya temps.

La manera de fer-ho és no buscar frases que ens facin sentir bé, sinó frases que ens facin sentir millor. Aquesta és la clau. Perquè una frase sigui efectiva no cal que resolgui completament el nostre malestar, només cal que l’alleugereixi.

Un cop estiguem una mica millor, llavors, si volem, sí que podem buscar una altra frase una mica més positiva que ens faci sentir encara millor. I així, pas a pas, podem anar augmentant el nostre benestar.

Per exemple, imagina que t’ha deixat la parella fa poc i que estàs molt trist. En un cas així, pensar que la vida és preciosa segur que no funciona. Només d’intentar-ho, segur que una part de tu pensa: i un rave!

En canvi, si intentes tenir pensaments positius més moderats, segur que aconsegueixes sentir-te menys malament: “ara estic passant una mala època, però aviat estaré millor”, “estic content pels anys que vam compartir”,… Cal buscar una mica, però segur que hi ha pensaments que et faran sentir millor, encara que sigui només una mica. I un cop aconseguida aquesta petita millora, podràs buscar frases una mica més positives. I així, a poc a poc, anar millorant el teu estat.

Així que no busquis afirmacions superpositives, busca simplement petits pensaments que et facin sentir una mica millor.

Busca Pensaments Creïbles

Segons com s’interpreti, pot semblar que treballar amb afirmacions positives implica enganyar-se a un mateix. Pot semblar que s’han d’introduir pensaments positius a la força dins de la nostra ment, tant si creiem que són certs com si no.

Però aquesta no és la manera correcta de fer-ho. De fet, és pràcticament impossible: si intentes pensar en coses que no creus, segurament el teu subconscient ho rebutjarà amb molta força.

Aquest és un altre motiu pel qual dir frases massa positives no acostuma a funcionar: perquè una afirmació positiva sigui efectiva ha de ser creïble. Ha de ser alguna cosa que creguis que és certa.

Així que no intentis enganyar-te a tu mateix. Simplement intenta dirigir la teva ment cap aquells pensaments que creus que són certs, i que són una mica més optimistes que els que estaves tenint fins ara.

No Facis Servir Afirmacions Positives Antigues

Per últim, un altre aspecte important a tenir en compte és que les afirmacions positives són una mica com els acudits: un cop explicats, perden el seu poder. En general, són d’un sol ús.

Així que no pensis que perquè un dia t’ha anat bé una frase sempre serà així. El més probable és tot el contrari.

Cada moment de la teva vida és únic, i una cosa que et va funcionar ahir no té perquè fer-ho avui. I si et funciona, mai ho farà tan bé com si t’atures un moment per veure què és el que realment necessites avui.

Així doncs, la millor manera de treballar amb afirmacions positives no és tenir una llista de frases boniques i anar-la repetint constantment, sinó aturar-nos un moment per fixar-nos en el que estem pensant i intentar millorar-ho una mica. Sense presses, sense intentar tenir pensaments excessivament positius des del principi, i sense repetir de forma mecànica frases antigues.

A part de millorar el nostre estat d’ànim a curt termini, això té un altre benefici molt més important: si anem practicant amb paciència i perseverança, cada vegada ens resultarà més fàcil dirigir la nostra ment cap a pensaments positius. I arribarà un moment que ja no necessitarem aturar-nos per buscar pensaments positius, perquè ho estarem fent en tot moment de forma natural.

Però sobretot, sobretot, sobretot, cal anar pas a pas. Si volem córrer una llarga distància el primer dia, ens quedarem a mig camí. En canvi, si avui correm dos quilòmetres, demà tres i demà passat quatre, d’aquí uns mesos estarem preparats per fer una marató.

PARAULA DE DÉU de Diumenge 28 Novembre 2021

Paraula de Déu

Lluc 21, 25-28.34-36

Jesús va dir als seus deixebles:

Hi haurà senyals prodigiosos en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides. La gent defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran. Llavors veuran el Fill de l’home venint en un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comenci a succeir, redreceu-vos i alceu el cap, que el vostre alliberament s’acosta.
Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguin el vostre cor, perquè de cop i volta, com un llaç, us trobaríeu a sobre aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetlleu, doncs, i pregueu en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l’home.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Tot i que el gènere literari apocalíptic, ple d’imatges espaordidores i d’escenes que aclaparen, no és el que va utilitzar Jesús, tanmateix els tres evangelis sinòptics, de la mà de la versió de Marc, s’adapten a aquest tipus de presentació com a mitjà de proclamació d’un fet que es considera cabdal: la vinguda de Jesús a la terra en el gran espectacle del judici final, un escenari molt utilitzat en la literatura intertestamentària.

• Per a l’evangeli de Lluc, que obre l’Advent en el cicle que encetem avui, aquesta tradició apocalíptica és un temps especialment adient per a la pregària. El toc que Lluc afegeix al discurs de Jesús de l’evangeli de Marc és que la vetlla i la preparació de la vinguda de Jesús ha de ser una ocasió per a pregar en tot moment: “cal pregar sempre, sense defallir” diu Lluc en encetar la paràbola de la viuda que no és escoltada pel jutge inic (Lc 18,1). En el text d’avui, Jesús diu: “estigueu alerta pregant en tota ocasió”.

• Aquest ensenyament dóna el to de l’Advent lucà que avui comencem. Cal esperar la vinguda de Jesús tot insistint en la pregària. Al cap i a la fi, és l’actitud amb la qual Jesús ha encarat tots els moments fonamentals de la seva vida: la seva infantesa, quan té dotze anys es queda en el temple de Jerusalem perquè és la casa del seu Pare, Lc 2,41-52; el seu baptisme s’esdevé quan Jesús està pregant Lc 3,21-22; abans d’escollir els dotze apòstols Jesús passa tota la nit pregant Lc 6,12; la transfiguració tindrà lloc en la muntanya a la qual Jesús ha pujat amb els tres deixebles escollits per a pregar Lc 9,28; abans de la confessió de fe de Pere, Jesús està pregant Lc 9,18; Jesús ensenyarà el Pare nostre als deixebles que se li apropen mentre està pregant: Lc 11,1; la pregària de Jesús a l’hort de les oliveres és especialment subratllada per Lluc Lc 21, 39-46; finalment, en la creu, Jesús prega al Pare pels que l’estan crucificant i lliura el seu alè en mans del Pare: “Pare a les teves mans confio el meu esperit”, Lc 23,34.46.

• La pregària ha de marcar la nostra actitud davant de la vinguda del Senyor que preparem en l’Advent, com va caracteritzar tots els moments importants de la vida de Jesús. Lluc ho ha dit amb èmfasi: “cal pregar sempre, sense defallir” i la raó la dóna la paràbola de la viuda que ja hem esmentat: la pregària sempre és escoltada (Lc 18,6-7).