Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres. Però de bon matí es va presentar de nou al temple. Tot el poble acudia cap a ell. S’assegué i començà a instruir-los. Llavors els mestres de la Llei i els fariseus li van portar una dona que havia estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. La posaren allà al mig, i li digueren: –Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en el moment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius? Li feien aquesta pregunta amb malícia per tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit. Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: –Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra. Després es tornà a ajupir i continuà escrivint a terra. Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig. Jesús es posà dret i li digué: –Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat? Ella va respondre: –Ningú, Senyor. Jesús digué: –Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• A l’evangeli de Joan veiem Jesús realitzant diversos signes; curacions, multiplicacions de pans, la resurrecció de Llàtzer…, tots ells amb un tarannà miraculós. La trobada que avui se’ns presenta no és miraculosa, però és un signe que ens pot ajudar a entendre el significat dels anteriors.
• La dona sorpresa en adulteri està condemnada, però Jesús torna la condemna als seus acusadors i salva la dona a qui perdona els seus pecats i reincorpora a la comunitat, com fa amb els leprosos, paralítics, cecs, als quals anteriorment ha curat i perdonat.
• Ens podem preguntar si també aquí es fa un miracle, el de convertir els acusadors en acusats, però millor centrar-nos en la salvació i la rehabilitació d’aquesta dona ajudada per Jesús.
Tanco els ulls durant uns moments i faig silenci. Em pot ajudar repetir interiorment, o com si ho digués a cau d’orella: «Senyor, Déu de la Vida, aquí em tens». Ho faig a mesura que vaig prenent consciència de la meva respiració
Llibertat
Quins són ara aquests impediments? Únicament des de la llibertat de fills és possible la pregària. Demano aquesta llibertat que només ell pot i sap donar.
Consciència
Si d’alguna cosa ens podem gloriar, és d’allò que assegura la nostra consciència: que ens hem comportat enmig del món, i especialment entre vosaltres, amb la simplicitat i la sinceritat que vénen de Déu; ens guiava la gràcia divina i no una saviesa humana (2Co 1,12).
No, encara que des de sempre he cregut en el Senyor Jesucrist, i l’he tingut present des de la meua infantesa; malgrat que el meu desig ha sigut sempre fer el que a ell li agrada, no sempre ha estat així, ni molt menys. Com bé diu l’apòstol Pau, i ara ho entenc: el pecat habita en mi, i fins i tot volent fer el bé, solament trobe el mal al meu abast.
Sí, en la meua joventut vaig sucumbir a diverses addiccions que, desgraciadament, i hui ho veig clarament, em van tenir esclavitzat i apartat del Senyor per llargs anys. Addiccions que em van robar part de la meua vida, que em van marcar, i em van fer perdre pràcticament tot pel que havia lluitat, aconseguit; i el pitjor de tot, el més preuat. Fins i tot la meua salut, hui i per causa de tot això, està malparada, tant, que depenc totalment de la gràcia de Déu, de la meua fe en la seua promesa donada. Però no, així i tot no canvie res del meu passat. Ara sé que malgrat tots els mals, pèrdues i malalties patides, Déu mai m’ha abandonat, que sempre ha estat estenent-me la seua mà. Però Déu no força, no obliga, no imposa de cap manera la seua voluntat, sinó que ens dona plena llibertat de triar a cada moment, davant qualsevol circumstància, quin camí prendre; si el que ell ens mostra i ofereix, que és per a la vida, o el contrari, el que porta a la mort.
Sí, el Senyor va esperar, i va esperar, i va esperar que jo acudira a ell lliurement. I fins que no ho vaig fer així, no, ell no es va manifestar, no es va deixar veure, no va obrar amb el seu poder. Ara sé que era en mi i que tot ho tenia sota control, però a l’espera que jo fera el pas de fe, que acudira a ell. I quan ho vaig fer sincerament, NO VA FALLAR, sinó que se’m va manifestar i va mostrar visiblement, quan vaig veure-hi obrar en mi el seu poder guaridor i restaurador. Sí, vaig haver de caure en el més baix, refregar-me en el fang i arribar a la desesperació, per a adonar-me de quant necessitava en la meua vida el Senyor. I va obrar, Jesús va obrar en mi el miracle.
Recorde que anava a visitar a un especialista en addiccions i, de camí, em vaig posar a conversar amb el Senyor, dient-li que ell sabia per què anava, que la meua raó no era una altra que deslliurar-me d’estes, perquè finalment havia entès que m’apartaven d’ell, quan el meu vertader i únic desig era ser un amb ell, ser-li grat i… li vaig suplicar pel seu poder ser lliurat! Li vaig dir que mirara el meu cor, que escodrinyara les meues intencions més profundes, i veiera si en veritat el motiu i causa de ser alliberat estava sent el meu desig de servir-li a ell o no, si l’estimava veritablement o no.
Vaig arribar a la consulta, vaig parlar amb l’especialista i, abans d’acabar la cita, en els primers compassos d’esta, vaig ser tremendament ple de l’Esperit Sant, tot el meu ser va ser ple de la seua presència, com un foc el vaig sentir en el meu interior, i vaig entendre clarament que el problema s’havia solucionat, que per la seua llaga havia sigut sanat, que les meues addiccions en la creu les havia clavades. I no, des d’aleshores mai més he tornat a ser esclau de les addiccions, mai més han tornat a governar la meua vida, mai més he necessitat d’acudir a un especialista. Sí, ho confesse, he tingut puntualment i en moments de feblesa, lleus recaigudes momentànies (l’enemic bé que ho ha intentat -i intenta-), però estes ja no han aconseguit vèncer-me, ni esclavitzar-me, i molt menys apartar-me de la meua fe en Jesucrist i la seua paraula. Estimat meu, estimada meua, davant la temptació: oració, fe en la seua paraula, i endavant sense cap temor ni dubte.
No ho oblides, Déu té plenament el control de les nostres vides, i res ens pot fer caure si ens mantenim fermament aferrats a la seua Paraula. Tens problemes semblants? TINGUES FE, LLIURA-LI’LS A JESÚS, I VEURÀS LA GLÒRIA DE DÉU OBRANT EN LA TEUA VIDA. Sí, fes-ho! Si ell ha obrat en mi, si per la seua gràcia i poder m’ha alliberat de tot mal, amb tu ho farà igualment i sense dubtar. La gràcia del Senyor Jesucrist, l’amor de Déu i la comunió de l’Esperit Sant estiga amb tu.
Un home que es deia Llàtzer estava malalt. Era de Betània, el poble de Maria i de la seva germana Marta. Maria era la qui va ungir el Senyor amb perfum i li eixugà els peus amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà. Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: –Senyor, aquell que estimes està malalt. Jesús, en sentir-ho, digué: –Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat. Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer. Però quan va sentir que Llàtzer estava malalt, es va quedar encara dos dies al lloc on era. Després digué als deixebles: –Tornem a Judea. Ells li diuen: –Rabí, fa poc que els jueus et volien apedregar, i ara tornes a anar-hi? Jesús contestà: –¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món, però els qui caminen de nit sí que ensopeguen, perquè els manca la llum. Dit això, va afegir: –Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit, però vaig a despertar-lo. Els deixebles li digueren: –Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo. Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural. Llavors Jesús els digué obertament: –Llàtzer és mort, i m’alegro de no haver estat allí: serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem a trobar-lo! Tomàs, l’anomenat Bessó, va dir als altres deixebles: –Anem-hi també nosaltres i morim amb ell!
Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies. Betània és a prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i Maria per la mort del seu germà. Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús: –Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu et concedirà tot el que li demanis. Jesús li diu: –El teu germà ressuscitarà. Marta li respon: –Ja sé que ressuscitarà en el moment de la resurrecció, el darrer dia. Li diu Jesús: –Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi, no morirà mai més. ¿Ho creus, això? Ella li respon: –Sí, Senyor: jo crec que tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món.
Havent dit això, Marta se’n va anar a cridar la seva germana Maria i li digué en veu baixa: –El Mestre és aquí i et crida. Ella, en sentir-ho, s’aixecà corrents i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat. Els jueus que eren amb Maria a casa per donar-li el condol, quan veieren que s’aixecava corrents i sortia, la seguiren, pensant-se que anava al sepulcre a plorar. Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué: –Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà. Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà. Llavors preguntà: –On l’heu posat? Li diuen: –Senyor, vine i ho veuràs. Jesús començà a plorar. Els jueus deien: –Mireu com l’estimava. Però alguns replicaren: –Ell, que va obrir els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que aquest home no morís? Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa.
Jesús digué: –Traieu la llosa. Marta, la germana del difunt, li diu: –Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor. Li respon Jesús: –¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu? Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: –Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat. Ja sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat. Havent dit això, cridà amb tota la força: –Llàtzer, surt a fora! I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador. Jesús els diu: –Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar. Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Marta surt a la trobada de Jesús i el rep amb un “Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort”.
• Maria arriba on és Jesús i diu “Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort”.
• Però el Jesús d’aquest passatge de l’evangeli de Joan controla la situació des del principi; havia rebutjat la primera invitació per veure Llàtzer quan està malalt, espera dos dies abans de començar el camí de retorn a Judea, fins i tot sembla que Jesús ja sap quin ha estat el desenllaç fatal de la malaltia de Llàtzer. I tanmateix, quan arriba el moment, juntament amb les germanes i els altres jueus que les acompanyaven Jesús es commou i sembla perdre el control plorant…
• Al final d’aquesta quaresma, el divendres sant, nosaltres també veurem Jesús morint i potser ens commovem, i se’ns omplin els ulls de llàgrimes i potser ens preguntem parafrasejant Marta i Maria; “Déu, si haguéssiu estat aquí Jesús no hauria mort” i escoltarem un silenci que crida la resposta: i tu on eres?… i tu on ets?
Deixo durant uns minuts allò que feia i em poso en presència seva. Pot ajudar-me repetir diverses vegades i molt lentament la pregària de Jesús: «Senyor Jesús… (inspirar), tingueu pietat de mi»… (expirar)
Llibertat
Són molts els països que en aquests moments estan sofrint les angoixes de la guerra. Moltes les persones i els pobles privats de llibertat. Prenc ara consciència del valor d’aquesta llibertat i de la responsabilitat d’utilitzar-la per al bé
Consciència
Contemplo el dia, però no des dels meus interessos, sinó des de Déu. Com he actuat… com he mirat… de què he parlat… he tingut present el company, el germà… en ells puc trobar Déu. L’he buscat?
Per tercer diumenge consecutiu, la litúrgia ens ofereix un
evangeli més llarg de l’habitual (el proclamarem en forma dialogada). Avui, es tracta de la mort d’un amic de Jesús, anomenat Llàtzer, i del que van viure les germanes del difunt en diàleg amb Jesús (Joan 11,1-45).
Val la pena que ens fixem en el diàleg que mantenen les dues germanes de Llàtzer, Maria i Marta, amb Jesús. Perquè expressen, davant la mort d’una persona estimada, el mateix que molta gent d’entre nosaltres. Elles li diuen a Jesús: «si haguessis estat aquí, el meu germà no s’hauria mort». Potser entre nosaltres es diu: “si Déu existeix, per què permet aquesta injustícia?”. Certament Jesús no ha evitat la mort del seu amic.
L’evangelista, dient-nos per dues vegades que Jesús es commogué, ens mostra que tenia sentiments profunds d’amistat amb Llàtzer, que no li era indiferent la seva mort, sinó que l’afectava personalment. I no li va evitar la mort. I és que Jesús no ha vingut per evitar la mort de ningú. Ni la seva pròpia. Ha vingut, precisament, a compartir la nostra vida humana en totes les seves dimensions, inclosa la mort.
Això sí: ha vingut perquè coneguéssim que ni la mort ni el pecat ni cap injustícia no tenen l’última paraula sobre la vida de ningú. Ell és «la resurrecció i la vida», i amb Ell tots viurem.
La resurrecció de Llàtzer, doncs, és un signe que Jesús ens dona, a través de Llàtzer, un dels nostres, de la Resurrecció que viurem tots i totes nosaltres, que com Llàtzer i les seves germanes, som amics i amigues de Jesús.
Jesús plora per la mort de tots els seus amics i amigues. També plorarà per la de cadascun de nosaltres, perquè la mort no fa part del pla de Déu. Però Ell mateix ens ha mostrat que, malgrat aquesta realitat, tots viurem. Hem nascut per a la Vida, no per a la mort.
Aquesta història ens convida a refermar la nostra fe en Jesucrist, mort i ressuscitat, el qui és «la resurrecció i la vida». I a fer-ho en diàleg amb Ell, com hi dialoguen Marta i Maria.
El que Marta diu a Maria, «el Mestre és aquí i et crida», avui ens és dit a cadascun de nosaltres. Com ella, en diàleg amb Jesús esdevindrem deixebles. I esdevindrem apòstols per a d’altres.
Jesús ens enviarà a comunicar la bona nova, a invitar d’altres persones a fer la mateixa experiència: parlar amb Jesús, com nosaltres ho hem fet abans. I saber que Ell és «la resurrecció i la vida».
Déu envià l’àngel Gabriel en un poble de Galilea anomenat Natzaret, a una noia verge, unida per acord matrimonial amb un home que es deia Josep i era descendent de David. La noia es deia Maria. L’àngel entrà a trobar-la i li digué: –Déu te guard, plena de la gràcia del Senyor! Ell és amb tu. Ella es va torbar en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. L’àngel li digué: –No tinguis por, Maria. Déu t’ha concedit la seva gràcia. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare. Regnarà per sempre sobre el poble de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi. Maria preguntà a l’àngel: –Com podrà ser això, si jo sóc verge? L’àngel li respongué: –L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit que naixerà serà sant i l’anomenaran Fill de Déu. També Elisabet, la teva parenta, ha concebut un fill a les seves velleses; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè per a Déu no hi ha res impossible. Maria va dir: –Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules. I l’àngel es va retirar.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Avançada la quaresma ens recordem –celebrem!!- l’Anunciació. El SÍ de Maria.
• Aquell SÍ que va permetre canviar la història de la humanitat: L’anunci de que Déu s’obre camí en la quotidianitat i en la petitesa. Déu mira la senzillesa de la seva serventa. I demana permís.
• Ens recordem que per a Ell res no és impossible. I segueix demanant permís. Segueix demanant vides entregades. Demana la nostra resposta a la seva crida. Cada dia. La nostra resposta a la seva proposta.
Un jove em deia un dia: «amb el Senyor no ens trobem mai, perquè portem ritmes de vida diferents». Miro en aquest moment de trobar «quin és el meu ritme»; no aquell que em posen des de fora, sinó aquell en el qual m’és més fàcil de sentir la teva presència. M’hi ajudo del silenci, del prendre consciència de la respiració
Llibertat
Aquesta setmana puc demanar de ser alliberat dels «falsos absoluts», de les «necessitats creades» per a aspirar a una vida més pobra i senzilla.
Consciència
Uns pocs minuts al dia són suficients per a anar prenent consciència del que estic vivint. Dels sentiments que em confonen i em treuen la pau. Dels sentiments que em consolen i em fan feliç. No els amago en la pregària; deixo que aflorin perquè puguin ser il·luminats per la seva Paraula de Vida.
Els infants Com llegir la Bíblia: Fa molt, molt de temps, tant de temps que quasi no recordo quin eres els cursos que impartia l’assignatura de religió, crec recordar que eres cursos de 1,2,3 de E.G.B , Escola Bell-lloc i explica els primers llibres de la biblioteca més fascinant de totes les que hi ha al món: la Bíblia.
La paraula Bíblia, és una paraula que ve de la llengua grega i en català vol dir “els llibres”. Per això, nosaltres, d’un conjunt de llibres ben endreçat i organitzat, en diem una biblioteca. La Bíblia, aquesta biblioteca tan especial, va ser escrita al llarg d’uns dotze segles en tres llengües antigues: l’hebreu, l’arameu i el grec.
Els llibres que formen la Bíblia, els cristians també els anomenem Sagrades Escriptures, perquè considerem que Déu ha inspirat els autors que els han escrit.
T’agraden les històries? Segur que sí! Doncs et convido a entrar junt amb mi en el món meravellós de la Bíblia, el Gran Llibre, les Sagrades Escriptures.
Et convido a llegir la Bíblia, a iniciar un viatge a través dels seus escrits i a conèixer el seu principal protagonista: Déu.
Perquè la Bíblia conté la història de Déu que, perquè ens estima, ens ha donat la vida, ens parla i ens escolta, ens ofereix la seva amistat per sempre, ens acompanya, ens ajuda i té cura de nosaltres i es dona a conèixer a les persones. En la Bíblia hi llegim la gran història de l’amor immens de Déu envers tota la humanitat –les dones, els homes, les nenes i els nens de tots els temps i de tots els pobles de la terra– persones que eren i són com nosaltres, amb els mateixos sofriments, pors i neguits, amb les mateixes alegries i tristeses, amb els mateixos dubtes i esperances.
Començarem el nostre viatge obrint la primera pàgina i llegint el magnífic relat de la creació narrat en el llibre del Gènesi. Se’ns obriran les pàgines del llibre de la vida i contem- plarem l’obra creada per Déu, i descobrirem que: «El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans» (Sl 19,2). De vegades, potser et costarà entendre allò que llegeixes i, com l’eunuc del llibre dels Fets dels Apòstols, diràs: «I com puc entendre-ho, si ningú no m’hi ajuda?» No tanquis pas la Bíblia! Demana ajuda als pares, als avis, al mossèn, a la catequista, al mestre… Continua llegint i, de mica en mica, pas a pas, el viatge desvetllarà la teva curiositat, el camí et farà descobrir noves rutes, contemplaràs nous paisatges, coneixeràs altres cultures, descobriràs costums, rituals i maneres de viure diferents, t’endinsaràs en la màquina del temps, penetraràs en la història, descobriràs com Déu parla en la història dels homes, entraràs en la història de la salvació i coneixeràs grans personatges que confien en Déu i accepten la missió que el Senyor els ha encomanat en aquesta bonica història d’amor entre Déu i la humanitat: Noè, Abraham, Sara, Isaac, Jacob, Josep, Moisès, reis, profetes, homes i dones del Poble de Déu, Joan Baptista, Maria i Josep, Jesús i els seus deixebles… Al llarg del teu recorregut aprendràs de l’amor i la saviesa de Déu, i coneixeràs Jesús, el seu Fill únic, el nostre amic, el teu amic, el qui és la llum del món, el camí, la veritat i la vida. Llegint les pàgines de la Bíblia descobriràs que Déu ha parlat i continua parlant als homes, dones, nens i nenes de totes les edats; descobriràs com es comunica i es dóna a conèixer donant-nos el seu amor. Sense saber ben bé com, et convertiràs en protagonista d’aquesta història, que també anomenem història de la salvació i, com el petit Samuel, sentiràs Déu que et crida i li diràs: «Parla, que el teu servent t’escolta» (1Sa 3,10) i sentiràs Déu que et parla, que t’encomana una missió que només tu pots fer. I pregaràs amb les paraules del salm: «Guarda’m, Déu meu,en tu trobo refugi. Dic al Senyor: “Ets el meu Déu! Ningú com tu no em fa feliç”» (Sl 16,1-2). I llegiràs en l’evangeli que Jesús diu als seus deixebles: «Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells» (Mc 10,14), i convidaràs els teus amics i amigues a llegir la Bíblia, a conèixer Jesús i a seure sempre al seu costat.
Jesús continuava recorrent Galilea. No volia anar a Judea, perquè els jueus buscaven de matar-lo. Però era a prop la festa jueva dels Tabernacles, Quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, ell també hi va pujar, no públicament, sinó d’amagat. Alguns de Jerusalem deien: –¿No és el qui volien matar, aquest? Ara parla obertament, i no li diuen res. ¿És que les nostres autoritats l’han reconegut realment com el Messies? Quan arribarà el Messies, ningú no sabrà d’on és. D’aquest, en canvi, sí que ho sabem. Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar: –És cert que em coneixeu i sabeu d’on sóc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m’ha enviat és digne de crèdit, però vosaltres no el coneixeu. Jo sí que el conec, perquè vinc d’ell, i és ell qui m’ha enviat. Després de sentir això, intentaven d’agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora.
Alguns pensaments sobre el passatge d’avui
• Si sabem d’on ve. El coneixem. És … com nosaltres. Molt normal. No és això el que esperàvem. Volem efectes més especials…
• I és que encara no havia arribat la seva hora… L’hora d’escoltar el que no ens agrada escoltar. L’hora de desvetllar allò que hauríem d’acceptar i que no acceptem: Només donant la vida, la trobem. Només entenent la vida al servei dels altres, és vida. Només sortint de nosaltres mateixos, arribem al fons de nosaltres mateixos.
• La seva hora. L’hora més especial i reveladora. Si el gra de blat no cau a terra i mor… Avui, San Romero de América. Aniversari del martiri de Mons. Romero. Però si mor, dóna molt de fruit.
Bloc de Pere Codina Gironella 