PARAULA DE DÉUDiumenge 3 de Juliol 2022

Lluc 10, 1-12.17-20

El Senyor en designà uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos perquè anessin davant seu a cada poble i a cada lloc per on ell mateix havia de passar. Els deia:
– La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l’amo dels sembrats que hi enviï més segadors. Aneu: jo us envio com anyells enmig de llops. No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí. Quan entreu en una casa, digueu primer: «Pau en aquesta casa.» Si allí hi ha algú que n’és digne, la pau que li desitgeu reposarà damunt d’ell; si no, tornarà a vosaltres. Quedeu-vos en aquella casa, menjant i bevent el que tinguin: el qui treballa, bé es mereix el seu jornal. No aneu de casa en casa.
Si entreu en una població i us acullen, mengeu el que us ofereixin, cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: «El Regne de Déu és a prop vostre.» Però si entreu en una població i no us acullen, sortiu a les places i digueu: «Fins i tot la pols del vostre poble que se’ns ha encastat als peus, ens l’espolsem i us la deixem. Però sapigueu això: el Regne de Déu és a prop!» Us asseguro que el dia del judici serà més suportable per a Sodoma que per a aquella població.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Els setanta-dos som nosaltres, membres d’una església enviada “enmig de llops”. En aquest món ple de contradiccions, enviats a posar pau.

• Una pau que no és fruit del benestar o el plaer superficial. És una pau fruit d’haver acollit la missió de Jesús.

• Pau lliurada pel mateix Jesús i pau acollida com a tasca.

• En lliurar-nos la pau, Jesús ens diu que en un món ple de conflictes i de violència és possible viure reconciliadament i en pau.

• I ens envia a transmetre-la. Només allò que s’acull al cor i es fa vida es pot transmetre de debò.

• Acollir la pau de Jesús és acollir-lo a ell mateix, és viure de la mateixa manera que ell va viure.

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I CORDiumenge 3 de Juliol 2022

Presència de Déu

No hi ha res comparable a la seva presència. Per sentir-la vaig fent sense presses un lloc per a Ell en el meu interior.

Llibertat

Demano la gràcia d’alliberar-me per uns moments d’allò que m’ofega i no em deixa respirar profundament. Ell em vol lliure, amb una llibertat que ni puc imaginar.

Consciència

Prenc consciència de tot allò que em fa bé, que m’ajuda a sortir de mi mateix, que em fa més persona, que em fa més feliç… Tot això és de Déu, cal donar-ne gràcies

REFLEXIÓ D’AVUI

Diumenge 3 de Juliol 2022

Conversa amb Jesús, company de camí que no em deixa mai.

ESCRIT DEL BLOCDissabte 2 de Juliol 2022

Josep Pla i Casadevall
BIOGRAFIA.

 (Palafrugell8 de març de 1897 – Llofriu23 d’abril de 1981) fou un escriptor i periodista català, figura referent de la literatura catalana de tots els temps.[1][2]

Pla és encara un dels autors més llegits de la literatura catalana molts anys després de la seva mort, i ha estat consagrat unànimement com el prosista més important de la literatura catalana del segle xx. La seva original i extensa obra literària, que abasta de forma gairebé ininterrompuda sis dècades i més de 30.000 pàgines, va ser essencial per a la modernització de la llengua catalana i per la popularització d’una literatura costumista, clara, d’adjectivació intensa i a estones bolcada en la descripció del seu entorn més proper. Els seus articles d’opinió, les seves cròniques periodístiques i els seus reportatges sobre els nombrosos països on va viatjar constitueixen també un singular testimoniatge de la història del segle xx.

Infància i adolescència

Casa natal de Josep Pla, al carrer Nou de Palafrugell

Va néixer el 8 de març de 1897 a la vila de Palafrugell, situada a la comarca del Baix Empordà.[3] Fill d’una família acomodada de petits propietaris rurals, era el més gran de quatre germans.[4] El seu pare es deia Antoni Pla i Vilar, natural de Llofriu [5] i la seva mare Maria Casadevall i Llach natural de Palafrugell. Va aprovar l’ingrés al batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Figueres (juny 1909), i més tard va fer el batxillerat a l’Institut de Girona, on va viure intern des de 1909 als Germans Maristes. A finals del curs 1912 – 1913 va ser expulsat de l’internat i no va aprovar el batxillerat ni l’examen de grau fins al desembre de 1913.] Es va inscriure a Ciències a la Universitat de Barcelona i va començar estudis de medicina, però a la meitat de curs va canviar d’idea i es va matricular a Dret sense gaire entusiasme, amb la idea d’esdevenir notari

Instal·lat en pensions i apassionat des de molt jove per la lectura i l’observació, el buit que percebia en la vida universitària no va privar-lo d’adaptar-se a un altre ambient que canalitzaria la seva desorientació intel·lectual de joventut: la Penya de l’Ateneu Barcelonès, amb la biblioteca i sobretot la tertúlia diària que hi tenia lloc amb personatges com Josep Maria de Sagarra, Eugeni d’Ors o Francesc Pujols. D’aquesta època juvenil prové la seva admiració per Pío Baroja —una referència constant per a la seva generació— i la influència d’Alexandre Plana,[7] amic i mestre de joventut, al qual va atribuir la decisió d’allunyar-se del Noucentisme i apostar definitivament per una «literatura per a tothom» basada en «la claredat i la senzillesa», idees que serien la seva divisa estilística durant tota la seva carrera literary

PARAULA DE DÉUDissabte 2 de Juliol 2022

Mateu 9, 14-17

Els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i li preguntaren:

—Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?

Jesús els contestà:

—¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran.

»Ningú no posa en un vestit vell un pedaç de roba sense tractar: el pedaç estiraria la roba del vestit i es faria un esquinç més gros. Tampoc no posen vi nou en bots vells: els bots es rebentarien, el vi s’escamparia i els bots es farien malbé. El vi nou s’ha de posar en bots nous, i així es conserven bots i vi.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• En aquest evangeli, Mateu equipara Jesús al nuvi d’un casament, l’enamorat que s’entrega per amor. I el casament se celebra amb alegria i banquet. Festa i abundància. Contrast amb el dejuni que pregonen els jueus, aferrats a les normes de puresa que han esdevingut el camí per acostar-se a Déu.

• Jesús ve per oferir la pau i l’amor que es concretaran en la justícia. És el camí del Regne.

• La novetat de Jesús és incompatible amb la rigidesa de les velles normes. No podem seguir Jesús a base de pedaços.

• Convidats a renovar-nos, a celebrar el banquet de la seva presència entre nosaltres, a parar taula per celebrar el banquet perquè hi capiguem tots. És el camí de la pau, de l’amor i de la justícia.

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I CORDissabte 2 de Juliol 2022

Presència de Déu

En el moment que em poso aquí en presència seva, Déu ja hi és i m’espera. Déu sempre arriba abans que jo. Vol fer-se present enmig de la meva vida tal com és. Faig un moment de silenci interior per ser més conscient d’aquest amor que no s’assembla a res.

Llibertat

El cristià és, com tota persona humana, gerro de terrissa, fragilitat màxima. La llibertat a la qual ha estat cridat, però, fa d’aquesta terrissa i fragilitat una promesa que el porta sempre a una humanitat més fecunda.

Consciència

Prenc consciència de les vegades que dic sí al Senyor amb la meva vida i també d’aquelles altres que em deixo portar per l’egoisme i el pecat

REFLEXIÓ D’AVUI

Dissabte 2 de Juliol 2022

Conversa

Començo a parlar amb Jesús sobre el fragment bíblic que acabo de meditar. Quina paraula ha ressonat més en mi? Quins sentiments o fets de la meva pròpia vida ha desvetllat? Deixo que tot això vagi brollant a poc a poc a la consciència i ho confio a Jesús.

ESCRIT DEL BLOC Divendres 1 de juliol 2022

Recordant a Josep Pla

En l’apartat del bloc “ESCRITS DEL BLOC” i que faig cada dia,

durant els mesos de Juliol Agost i Setembre, els dedicarem a conèixer la biografia: infància i adolescència, primers escrits, narrativa breu, correspondència, antologies, textos d’història, gastronomia,  adaptacions de textos de Pla al teatre, articles i entrevistes, prosa, Obres traduïdes

5 consideracions de Josep Pla sobre els pobles

En els pobles val més no tenir cap idea que canviar d’opinió

Fent ús d’un català quotidià i escarrassant-se sempre a trobar l’adjectiu adequat, Josep Pla va establir un estil “fidel a la necessitat d’una escriptura clara, precisa i sòbria”. Les seves obres són fruit d’una observació meticulosa i irònica de la realitat. Com a homenatge als 947 municipis de Catalunya, fem un recull de 5 descripcions fetes per Clàudia Rius i Llorens, Punt de Llibre, 6-02-17, Periodisme i cultura. Cap. de redacció de Núvol.

1. “Gairebé tots els veïns de la casa que habitem al carrer del Sol són renyits. Estan a matar. S’odien i es barallen constantment. Com més petit és un poble, més forts són els estralls de la proximitat de la gent. Els sentiments provocats pels contactes humans massa immediats poden arribar a tenir una objectivitat tan sòlida que es podrien estudiar amb la mateixa precisió que hom pot posar en l’observació de les aranyes o les formigues. Contemplades des d’un núvol, aquestes picabaralles resultarien insignificants si poguessin ésser vistes. Constatades de prop, enutgen i molesten perquè generalment resulten incomprensibles” (El quadern gris, 2015, p.66)

2. “En els pobles val més no tenir cap idea que canviar d’opinió. Això darrer no és perdonat ni pels amics” (El quadern gris, 2015, p.78)

3. “En els pobles tothom es coneix, més o menys. I així, a les noses personals de la vida, s’hi afegeixen les que produeix la presència de l’altra gent, amb les seves inesgotables fantasies” (El quadern gris, 2015, p.149)

4. “Al Canadell es produeix, entre les famílies, una certa promiscuïtat. Des de molts anys que hi va la mateixa gent. Això fa que gairebé tot se sàpiga. Hi ha famílies caracteritzades per la puntualitat […] A l’hora del bany, sempre xisclen les mateixes persones. Aquests xisclaires es podrien agrupar per famílies amb gran facilitat […] N’hi ha que semblen incapacitades per deixar de fer cada dia, passi el que passi, el mateix passeig, i d’altres que no podrien viure sense una llibertat espontània de moviments més folgada. Hi ha una família que està íntegrament, tradicionalment preocupada pel seu restrenyiment” (El quadern gris, 2015, p.175)

5. “En els pobles, però, potser perquè es viu tan a la vora de la realitat i de la vida, les reaccions són violentes. Al costat de la imprecisió camina sempre una ratlla de sequedat. La indiferència de la naturalesa, la melancolia de les coses, la naturalitat sensual del paisatge, es resol, una vegada hom ha esgotat la potència d’imaginació, en pura desil·lusió. Cal, però, especular sobre aquesta caiguda, no deixar-se arrossegar i extreure de l’enquadrament de la petitesa humana en la immensitat de la vida l’elegia dolça i conformada” (El quadern gris, 2015, p.383)

*Recull de 5 descripcions fetes per Clàudia Rius i Llorens, Punt de Llibre, 6-02-17, Periodisme i cultura. Cap. de redacció de Núvol.

ESCRIT DEL BLOC Divendres 1 de juliol 2022

Recordant a Josep Pla

En l’apartat del bloc “ESCRITS DEL BLOC” i que faig cada dia,

durant els mesos de Juliol Agost i Setembre, els dedicarem a conèixer la biografia: infància i adolescència, primers escrits, narrativa breu, correspondència, antologies, textos d’història, gastronomia,  adaptacions de textos de Pla al teatre, articles i entrevistes, prosa, Obres traduïdes

5 consideracions de Josep Pla sobre els pobles

En els pobles val més no tenir cap idea que canviar d’opinió

Fent ús d’un català quotidià i escarrassant-se sempre a trobar l’adjectiu adequat, Josep Pla va establir un estil “fidel a la necessitat d’una escriptura clara, precisa i sòbria”. Les seves obres són fruit d’una observació meticulosa i irònica de la realitat. Com a homenatge als 947 municipis de Catalunya, fem un recull de 5 descripcions fetes per Clàudia Rius i Llorens, Punt de Llibre, 6-02-17, Periodisme i cultura. Cap. de redacció de Núvol.

1. “Gairebé tots els veïns de la casa que habitem al carrer del Sol són renyits. Estan a matar. S’odien i es barallen constantment. Com més petit és un poble, més forts són els estralls de la proximitat de la gent. Els sentiments provocats pels contactes humans massa immediats poden arribar a tenir una objectivitat tan sòlida que es podrien estudiar amb la mateixa precisió que hom pot posar en l’observació de les aranyes o les formigues. Contemplades des d’un núvol, aquestes picabaralles resultarien insignificants si poguessin ésser vistes. Constatades de prop, enutgen i molesten perquè generalment resulten incomprensibles” (El quadern gris, 2015, p.66)

2. “En els pobles val més no tenir cap idea que canviar d’opinió. Això darrer no és perdonat ni pels amics” (El quadern gris, 2015, p.78)

3. “En els pobles tothom es coneix, més o menys. I així, a les noses personals de la vida, s’hi afegeixen les que produeix la presència de l’altra gent, amb les seves inesgotables fantasies” (El quadern gris, 2015, p.149)

4. “Al Canadell es produeix, entre les famílies, una certa promiscuïtat. Des de molts anys que hi va la mateixa gent. Això fa que gairebé tot se sàpiga. Hi ha famílies caracteritzades per la puntualitat […] A l’hora del bany, sempre xisclen les mateixes persones. Aquests xisclaires es podrien agrupar per famílies amb gran facilitat […] N’hi ha que semblen incapacitades per deixar de fer cada dia, passi el que passi, el mateix passeig, i d’altres que no podrien viure sense una llibertat espontània de moviments més folgada. Hi ha una família que està íntegrament, tradicionalment preocupada pel seu restrenyiment” (El quadern gris, 2015, p.175)

5. “En els pobles, però, potser perquè es viu tan a la vora de la realitat i de la vida, les reaccions són violentes. Al costat de la imprecisió camina sempre una ratlla de sequedat. La indiferència de la naturalesa, la melancolia de les coses, la naturalitat sensual del paisatge, es resol, una vegada hom ha esgotat la potència d’imaginació, en pura desil·lusió. Cal, però, especular sobre aquesta caiguda, no deixar-se arrossegar i extreure de l’enquadrament de la petitesa humana en la immensitat de la vida l’elegia dolça i conformada” (El quadern gris, 2015, p.383)

*Recull de 5 descripcions fetes per Clàudia Rius i Llorens, Punt de Llibre, 6-02-17, Periodisme i cultura. Cap. de redacció de Núvol.

PARAULA DE DÉUDivendres 1 de juliol 2022

Mateu 9,9-13

Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué:
—Segueix-me.
Ell s’aixecà i el va seguir.
Més tard, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles. Quan els fariseus ho veieren, preguntaren als deixebles:
—Per què el vostre mestre menja amb els publicans i els pecadors?
Jesús ho va sentir i digué:
—El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. Aneu a aprendre què vol dir allò de: El que jo vull és amor, i no sacrificis. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.

Alguns pensaments sobre el passatge d’avui

• Jesús seu a taula amb els pecadors. Em satisfà això o m’indigna?

• Si no em satisfà és que, possiblement, crec que tinc més dret que els pecadors. A quines persones penso que els hi puc passar la mà per la cara?

• M’apropo només a aquells que ja tenen de tot? Rebutjo o m’apropo a aquells que necessiten de mi?

• Jesús escandalitza als fariseus perquè és capaç d’estimar, fins i tot, per sobre del que marca la Llei, fins a l’extrem. Quan jo he escandalitzat a algú, per quina raó ha sigut?

• Amb el cor a la mà. Et sents pecador? O, més aviat et sents del grup dels justos i bones persones?

• Què caldria canviar o potenciar per tal de sintonitzar més amb Jesús?

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I CORDivendres 1 de juliol 2022

Presència de Déu

Allò que hi ha en el meu cor és el que guia tota la meva conducta. Medito sobre la constant presència de Déu. El seu gran amor i fidelitat enmig de tantes presències que m’allunyen d’ell.

Llibertat

En l’Evangeli són molts els que no hi veuen, els que no hi senten. Són molts els que hi veuen i hi senten, però en canvi no entenen res. La manca de llibertat fa que la seva paraula no pugui ser acollida, sentida i entesa. Reconeixem humilment les esclavituds personals i demanem ser-ne alliberats

Consciència

Prenc consciència del fet que no hi ha res com un moment de felicitat viscut amb profunditat; que no hi ha res com una llibertat centrada només en Ell

REFLEXIÓ D’AVUI

Divendres 1 de juliol 2022

Com ha ressonat en mi la Paraula de Déu? M’ha deixat fred o m’ha mogut a consol i pau? Contemplo Jesús dret o assegut al meu costat, i comparteixo amb Ell els meus sentiments.

ESCRIT DEL BLOCDijous 30 de Juny 2022

No us oblideu de l’Església mare de Jerusalem

En un Missatge del 13 de desembre passat, els Patriarques i els Caps de les Esglésies presents a la ciutat santa de Jerusalem acaben de dir: “A tota la Terra Santa, els cristians s’han convertit en l’objectiu d’atacs freqüents i sostinguts per part de grups radicals marginals. Des de l’any 2012 hi ha hagut innombrables incidents d’agressions físiques i verbals contra sacerdots i altres clergues, atacs a esglésies cristianes, amb llocs sants vandalitzats i profanats regularment, i intimidació contínua envers els cristians locals, que simplement busquen celebrar el culte lliurement i dur la seva vida diària. Aquestes tàctiques estan essent utilitzades per grups radicals en un intent sistemàtic d’expulsar la comunitat cristiana de Jerusalem i d’altres parts de Terra Santa.”

Si bé reconeixen l’esforç de les Autoritats i les determinacions legals en vigor, denuncien “que aquest compromís nacional és traït pel fracàs dels polítics locals, funcionaris i agències d’aplicació de la llei per frenar les activitats dels grups radicals”, els quals “continuen adquirint propietats estratègiques al Barri Cristià, amb l’objectiu de disminuir la presència cristiana, sovint utilitzant tractes de sota mà i tàctiques d’intimidació per desallotjar els residents de les seves cases, disminuint dràsticament la presència cristiana i interrompent encara més les rutes històriques de pelegrinatge entre Betlem i Jerusalem. La peregrinació cristiana, a més de ser un dret de tots els cristians del món, aporta grans beneficis a l’economia i a la societat d’Israel.”

D’acord amb el compromís declarat de protegir la llibertat religiosa per part de les autoritats polítiques locals d’Israel, Palestina i Jordània, demanen “que es faci front als reptes que els grups radicals presenten a Jerusalem tant a la comunitat cristiana com a l’estat de dret, per tal que cap ciutadà o institució no hagi de viure sota l’amenaça de violència o intimidació. I que s’iniciï el diàleg per la creació d’una zona cultural i patrimonial cristiana especial, per salvaguardar la integritat del barri cristià de la Ciutat Vella de Jerusalem i garantir el seu caràcter i el seu patrimoni únics”.

No us oblideu de l’Església mare de Jerusalem

Cada any, aquests dies de gener sempre peregrino a Terra Santa amb la «Coordinadora dels Bisbes en favor dels Cristians de Terra Santa”, però la pandèmia ho ha tornat a impedir. Amb tot, l’objectiu no ha cessat. Així com les autoritats de l’Església de Jerusalem li van demanar a St. Pau “que no s’oblidés dels seus pobres”, i ell confessa que així ho ha fet (cf. Ga 2,10; Ac 11,29-30), així els cristians d’Occident i d’arreu del món hem de tenir una predilecció pels nostres germans de Terra Santa que mantenen la seva presència de lloança i de sofrença, enmig de l’assetjament de molts dels seus veïns i conciutadans, i hem de trobar instruments que els proporcionin solidaritat efectiva.

Per als cristians de Terra Santa, com per a la resta del món, els anys 2020 i 2021 han estat anys de sofrença. L’aïllament, la pèrdua de feina per la manca de pelegrins i les dificultats per a viure amb dignitat enmig de situacions violentes, especialment doloroses a Gaza i a Jerusalem, fan urgent el nostre ajut. “No podem renunciar a cuidar els Llocs Sants que són una prova concreta del misteri de l’encarnació del Fill de Déu i de l’ofrena de la seva vida per nosaltres i per la nostra salvació” (Cardenal L. Sandri).

+JOAN ENRIC VIVES

arquebisbe d’Urgell

Consagració al Sagrat Cor de Jesús

Oh Jesús meu! Per mediació del Cor Immaculat de Maria Santíssima us ofereixo les oracions, obres i treballs del present dia, en reparació de les ofenses que us fan, i per les altres intencions del vostre Sagrat Cor.