TERRA SANTA 5 Preguntes que segurament et facis abans de viatjar a Israel

Quan anar?

Israel té un clima mediterrani al llarg de la costa, que es torna cada vegada més àrid a l’interior. A la costa del Mar Roig, el clima es torna més desèrtic mentre que a la costa mediterrània i la zona central del país té un clima càlid i sec a l’estiu, i fred i humit a l’hivern.

Segurament vas escoltar parlar d’Israel, la Terra Santa, però què tant saps d’aquest increïble destí? Aquí podeu trobar una guia pràctica perquè vegis el fàcil que és arribar a aquest país ple d’història i ho tinguis en compte per al teu proper viatge.

Et recomanem viatjar a Israel entre març i octubre. Els millors són els mesos de la primavera (de març a juny). Si penses visitar les zones més desèrtiques et convé durant l’hivern, ja que el clima és més fred.

Com arribar-hi?

La major part de les companyies aèries internacionals tenen vols a Israel. Pots trobar vols directes des de les principals ciutats d’Europa, Estats Units o el Canadà cap a l’aeroport Internacional Ben Gurion (TLV), que es troba a tan sols 25 km de Tel Aviv i a 40 km de Jerusalem.

Què fer i quants dies d’estar?

L’ideal és estar entre 7 i 10 dies per poder conèixer en profunditat la ciutat. Israel és un país petit, aproximadament de la mida de l’Estat de Mèxic. Compta amb muntanyes, deserts, valls, pastures i quatre mars; entre ells el Mar Mort, que és el punt més baix de la terra.

Hi ha milers d’activitats per poder fer com expedicions al desert; esports aquàtics incloent caiac, surf, busseig i ràfting, entre d’altres; recintes artístics i culturals; vinyes i restaurants d’alta gastronomia; increïbles platges i una gran vida nocturna.

Les principals ciutats són Jerusalem i Tel Aviv. Jerusalem, la capital, és una ciutat que promet experiències espirituals i religioses, intensitat i plaer, interessants recorreguts i divertides aventures. Al cor de Jerusalem es troba la Ciutat Vella, envoltada per una muralla i dividida en quatre barris: el jueu, l’armeni, el cristià i el musulmà. Aquestes muralles envolten els importants llocs sagrats de les tres religions principals: el Mur Occidental (venerat pels jueus), l’Església del Sant Sepulcre (venerarda pels Cristians) i el Dom de la Roca a la Muntanya del Temple (venerat pels Musulmans ).

Tel Aviv, amb freqüència anomenada «la ciutat que mai dorm», va ser la primera ciutat jueva moderna que es va aixecar a Israel, a inici del segle XX, i entorn d’ella gira la vida econòmica i cultural del país. Es tracta d’una ciutat bulliciosa i activa que ofereix entreteniment, cultura i art, festivals i una rica vida nocturna.

Què fa diferent a Israel?

Els idiomes oficials són el Hebreu i l’Àrab, encara que amb l’anglès et vas a poder gestionar bé. Com el 75% dels Israelians són Jueus, el país es regeix sota el «calendari» Jueu la diferència principal és ser un calendari lunar i no solar. La setmana laboral és de diumenge a dijous. Es pot notar com tot es va tranquil·litzant divendres a la tarda, ja que els jueus religiosos (que representen aproximadament el 25% de la població) no manegen, usen electricitat, ni treballen a Shabbat, que comença en el capvespre de divendres i acaba 25 hores després quan el sol s’amaga dissabte. Encara que també, la nit de divendres és la més concorreguda en clubs, bars i restaurants, especialment a Tel Aviv.

Kasher és el menjar característica del lloc, oferta per la majoria dels hotels i restaurants. Significa que els mariscs i el porc estan prohibits, i que els lactis i carns es mengen per separat. Així que oblida’t de menjar hamburguesa amb formatge o un còctel de gambetes.

Igual, no tota la gastronomia israeliana és Kasher, i considerant que Israel és un país d’immigrants de més de 120 diferents països del món, la cuina israeliana és bàsicament medioriental i mediterrània, però amb influència de gairebé totes les cuines internacionals.

És segur viatjar a Israel?

Israel és un país extremadament segur per visitar-lo i recórrer-lo. 3,5 milions de viatgers van visitar Israel l’any passat, i una de les coses que més sorprèn als que visiten el país per primera vegada, és l’absoluta sensació de seguretat.

TERRA SANTA i PRESENCIES

Despres de once anys i per unes experiències repetides, Terra Santa m’envaeix un sentiment especial quant entro en qualsevol dels temples que trobem per el camí de Jerusalem i penso en els milers de persones que si senten acollides i pregan; en la seves diferents comunitats religioses, evocan tots a Deu, el mateix Deu, diferenciat sols per el nom ( Jave, Maoma, Crist…) mi sento església, viva, unit a un corrent pregant en comunió. Em passa igualment amb certes fórmules d’oracio venerables: tot el gruix de pregàries acumulada al llarga dels deu anys en que durant uns dies convisc les mateixes paraules que molt segur fa segles ja eran les pregàries d’aquells temps. Allà a Jerusalem-Terra Santa quant faig pregària fa que no em senti sol en dir les. Imatges, pregàries ,temples, que han estat i son sagraments de l’amor de Deu pels homes, evocacio d’una presencia misteriosa i certa, garantia d’un acompanyament lleial ple de tota una vida. La diversitat religiosa em fa mes proper, estar en comunió amb tots ells, i en la terra que va trepitjar Jesus.

CARTA D’UNA MARE JOVE

De la carta d’una mare jove: “ A poc a poc anem retrobament Déu; la presència marevellossa de la petita M. fa més palpable, mes entenedora, més pròxima i més íntima aquesta altre presència misteriosa ….” També la presència maravellosa del petit Jesús fa més palpable, més entenedora, més pròxima i més íntima la presència misteriosa dl Pare del Cel. Maria, la mare, al costat de l’Infant, ho acaba d’arrodonir. Es ben veritat que, com algú ha dit, l’Encarnació ha simplificat Déu i la teologia. ? Oi que per Nadal no costa gaire de veure-ho? ? Oi que fóra una llàstima que passat Nadal tornéssim a complicar la presència misteriosa d’un Déu que l’Encarnació ha simplificat per sempre ?

El PA D’AVUI

Quant resem el pare nostra, en el mateix lloc ont Jesus ho va fer (Terra Santa-Jerusalem) Demen, doneu-nos-el avui, ? no signifiquem amb això que el pa que pugui sobrar a la nit ja no és nostre, sinó d’aquell qui no n’ha tingut en tot el dia?

Deu ser així, però, tot i la vergonya que em fa, se que continuare obrant com sempre. Confesso la meva insolidaritat i espero que algun dia, potser només algun moment, tindré la valentia de ser coherent, d’obra com tocaria a un que diu que estima. Al capdevall, aprenents com som tots en el amor, alguna cosa reixida, per petita que sigui, entre tants d’esguerros, tampoc no deu estar malament del tot. O potser si, que ho està, Déu meu! en vos posso tota la meva confiança.

EL JUTGE QUE NO TÉ SENTIT DE LA JUSTÍCIA

Fa pocs dies llegia quin era el veritable Sentit de la Justícia.

En una tertúlia es parlava del jutge Pablo Llarena i el definien, entre altres coses, com un jutge amb valors cristians : “ els jutges cristians , com ell, no poden ser ni són injustos…”

No vull , com tampoc puc fer-ho, valorar si és o no cristià.

Jesucrist digué : “ pels seus fets els coneixereu” i en aquest cas , puc dir que el jutge Pablo Llarena ha estat molt injust i no ha tingut Sentit de Justícia de cap mena.

Sí, la justícia és una virtut molt fràgil. Els interessos l’esmicolen i les converses la ignoren.

La injustícia és un dels grans pecats de la nostra societat i de l’època que ens toca viure.

Li recordo que vos heu de ser just per doble motiu. Li cal l’anhel d’obrar amb rectitud, voluntat de no enganyar, el proïsme i la preocupació de no perjudicar-los ni tant sols en la fama.

La justícia malmesa clama reparació.

Aquesta llei s’aplica als diners, al treball a la crítica, a la humiliació dels senzills…

La bona recuperació i la llibertat de totes les persones empresonades i exiliades s’ha de fer efectiva ara i no demà. No en teniu prou amb el mal que heu fet a totes aquestes persones i a les seves famílies?

Sincerament no puc creure que tingueu un sol sentit de cristià.

Heu parlat i jutjat uns fets inexistents, uns fets que cap país els ha reconegut. No és hipocresia parlar de culpabilitat judicial inexistent? Podeu llençar vos la primera pedra? Creieu que podeu definir-vos com a cristià i persona justa?

També cal recordar que l’ofensa pública demana una justícia recta i sense valoracions del color de la pell, les creences ni la militància política. Si s’actua així s’aplicarà justícia recta.

La crua veritat és que vos no sabeu què significa estimar la justícia ni les persones amb criteris de Sentit de Justícia.

Voldria recordar-vos que si sou cristià i jutge no podeu aplicar uns criteris injustos, inhumans i, no cal dir, una justícia basada amb la falta de rigor, de fets i de sentit humà.

La justícia esdevé més fàcil i creïble dins un clima de veritable imparcialitat i , amb el vostre cas, de fraternitat.

El cas del que parlem i estem vivim , vos, n’heu redactat un informe amb falta de rigor i de proves.

Podeu dormir tranquil les nits? Creieu que el cost que en paguen les famílies és just?

No puc creure en el Sentit de la Justícia que apliqueu.

Si us plau, amb tot el respecte i creient que encara teniu dins vostre un sentit de cristià, poseu-los en LLIBERTAT JA!

VIURE EL MOMENT PRESENT

VIURE EL MOMENT PRESENT

No podem viure sinó el moment present, el d’ara; ahir vam viure; demà, si Déu vol, viurem; només ara vivim. Vivim aquest moment a curt termini, a llarg termini, tancat en ell mateix a nul termini, obert cap el futur sense terminis. Però també hi ha maneras d’esprémer el dia i la vida. Ens deien: No deixis per a demà allò que pots fer avui! Hi ha qui replica: Si ho pots fer demà, no siguis beneit de fer-ho avui! Hi ha moltes maneras de viure el moment present, que es l’únic que vivim. O que no vivim!

GRATUÏTAT

És trist de veure com ens hem endurit, o escarmentat, o no sé què dir-ne, que ens resulti tant difícil de creure en la gratuïtat! Quant sentim dir que algú presta un servei gratuïtament, sense busca hi res, només perquè si, ens en mal fiem, li posem ocultes, tortuós, i es dissimulades segones intencions. I no sé per què! Algun entès en psicològics profundes, el dirà potser que la gratuïtat absoluta és impossible. Potser sí que ho és! De tota manera, quant ens mal fiem de la gratuïtat no davallen a aquestes profunditats! Es el nivells que se situa Pau, quan ens exporta: ho heu rebut gratuïtament , doneu-ho gratuïtament.

En termes laborals no es vàlid valorar la seva possible vàlua sols per els tituls optinguts, ja que no son garantia de res.

La gratuïtat en l’obtenció d’un títol també existeix i certament està valorat, amb respecte i ser escoltat com si el que diu pot anar a missa.

ELS NOSTRES DRETS

Poques coses hi ha que defensem tan aferrisadement els homes i dones com els nostres drets; ens hi cal fer-nos amb les ungles i amb les dents i no mirem gaire prim en el mal que poden als altres; els nostres drets son inviolables i entren en el camp de la més pura justícia. Justícia em sembla tanmateix un concepte que ens hem hagut d’intentar els homes i dones perquè el nostre amor trontolla.

Quant estimen de debó, no pensem en justícia, ni, doncs, tampoc en drets. I els drets, si no ens ajuden a estimar, quin valor tenen? I si són realment contraris a l’amor, són encara uns drets?. De vegades penso que és millor no preguntar tant, perquè, vulgues no vulgues, et complica la vida. En difinitiva la violació dels nostres dret avui, en el temps present, son també maltractament, en paraules en el temps en que vivim.

SEMPRE S’HA FET AIXÍ

No em negareu que la frase, curta i tot com ès resulta altament irritant. Al menys per a mi ho és. Si fem un cas discret de certes historietes, encara la hi troberem més. Fins i tot aquells que la frase no irrita, no em podran pas negar que no és cap model de pedagogia. Afegim-hi els tons en què sol ser dita, i la cosa empitjora. Si em pregunto què s’intenta amb aquesta frase, m’hi perdo: no trobo cap resposta sensata. A part de tot això, ? qui pot asegurar que una cosa s’hagi fet sempre així? Algú li ha incorporat, fluixet, un afegitó significatiu:

Sempre s’ha fet sixí, d’ençà que es començà de fer així! Quant una frase tan de pedra picada pugui ser aplicada amb intencions d’eternitat a maneres de fer amb només quinze dies de vida, l’acabà d’enfonsar en el ridícul!

NO HI HA PRESENT TOTS ELS CAMINS SON RECORDS O PREGUNTES. miquel marti i pol

S’e d’una persona que pretén que tot record li és camí, que tot allò que li ve a la memòria deixa veure un traç ferm que li pot marcar una pauta. És una manera, diu ell, de portar a la pràctica allò que se sol dir, que la història és mestra de la vida, o que l’experiència es mare de la ciència. Per aquesta persona, tots els fets, petits o grans, importants o banals, que han anat teixint la trama, ja llarga, de la la seva vida, li son indicadors de ruta. Afirma que haver-lis passat, aquets indicadors, li ha estat una necessitat; mirarse’ls atentament i desxifrar-ne el significat, li era una norma de prudència; dicernir-los per fer-ne el cas just que calgui, formava part d’un esperit de saviesa. Perquè, diu ell, i te raó, no tots els camins que els records indiquen són viables; ni tampoc tots duen a bon terme.