PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I COR Dissabte 29 de Febrer 2020

Presència de Déu

Durant uns moments fixo l’atenció en la meva respiració. És el ritme de la vida que m’acompanya d’una manera discreta però incessant. Quan m’aturo és quan en prenc lconsciència. Amb Déu em passa una cosa semblant. Només aturant-me, ni que sigui un moment, puc percebre la seva presència discreta i incessant que em dóna la Vida.

Llibertat

Les mil petites angoixes són sovint expressió de mil petites desconfiances respecte a Déu. Demano ser des-centrat d’aquestes angoixes per a sentir-me absolutament en les seves mans.

Consciència

Em recordo a mi mateix que sóc en presència del Senyor. Ell és la meva força en moments de debilitat. És el meu consol en temps de tristesa.

Conversa

L’amor desinteressat li agrada a Déu

La gratuïtat supera la lògica del mercat del consumisme i de l’individualisme i ens crida a compartir, a socialitzar, a la fraternitat, a la nova cultura del donar. L’experiència confirma que l’amor desinteressat és una vocació en tota regla, amb conseqüències positives inesperades que s’estenen com una taca d’oli en la societat.

DISSABTE DIA DEDICAT A LA VERGE MARÍA Dissabte 29 de Febrer 2020

Ja des dels primers cristians s’ha dedicat dissabte per l’honra a la verge Maria.

Pregaria de la Verge del Remei

Déu vos salve, oh Maria,

immaculada,

Verge santa del Remei.

Gireu vostres ulls, Regina,

apiadada,

sobre la Plana d’Urgell.

Vós sou tota nostra vida,

i l’esperança

d’aquest Castell del Remei.

A vós prega i sospira,

ben confiada,

tota la Plana d’Urgell.

Per nós al vostre Fill pregueu,

ben amorosa,

Verge santa del Remei.

i vinga la gràcia de Déu,

ben abundosa,

sobre la Plana d’Urgell.

ESCRIT DEL BLOCDissabte 29 de Febrer 2020

*QUARESMA

De el llatí quadragesima, es coneix com Quaresma a el període litúrgic de preparació de la Pasqua de Resurrecció. La Quaresma, que s’inicia amb el dimecres de Cendra i finalitza el Dijous Sant, és un temps de penitència per als fidels de l’Església Catòlica Romana i de certes esglésies evangèliques.

Es podria dir que la Quaresma és el període de quaranta dies previ a la Pasqua. Aquesta xifra (els quaranta dies) té un important simbolisme d’acord a diferents fragments de la Bíblia, com la retirada de quaranta dies que va realitzar Jesús al desert i la retirada de Moisès al desert durant la mateixa quantitat de dies. El diluvi bíblic, d’altra banda, va durar quaranta dies, mentre que el poble jueu va marxar quaranta anys a través de l’desert.

L’Església considera la Quaresma com un temps de penediment, expiació de la culpa (pels pecats comesos) i de conversió. Els fidels han de reforçar la seva fe per apropar-se a Crist a través d’actes de reflexió i penitència.

Les pràctiques tradicionals de la Quaresma, amb el dejuni i l’abstinència, es remunten a el segle IV. Va començar com a part d’un període de renovació per a l’Església i encara es conserva en gran part de l’món. No obstant això, les penitències són cada vegada menys rigoroses, sobretot en els països occidentals. El dejuni hauria de consistir d ‘una única menjar diari, mentre que l’abstinència suposa no menjar carn.

Més enllà de l’dejuni, la Quaresma es pot viure a través del sagrament de la Confessió, l’oració i les actituds positives.

Quaranta dies de penitència

Cal esmentar que aquest període va ser variant amb el pas dels anys. A del principi la seva durada no era fixa, sinó que es componia d’un parell de setmanes, de vegades més llargues i de vegades menys, en els quals les persones intentaven acostar-se a la santedat a través d’accions que es creia podien convertir-los en millors fills de Déu . Però al segle IV, aquesta durada es va fixar en 40 dies i des de llavors s’ha mantingut inamovible.

En l’actualitat la Quaresma es troba composta per sis setmanes, prèvies a diumenge de Pasqua. La raó per la qual es va establir aquesta estructura és que, com el diumenge és el dia del senyor, en el qual no pot realitzar-se el dejuni, amb la finalitat que la penitència abasti 40 dies va ser necessari afegir quatre dies més a la quantitat que formaven la quaresma en els seus orígens. Podent així imitar aquests 40 dies de dejuni de Crist en el desert. Així, la quaresma es compon de quaranta dies que van des del Dimecres de Cendra fins al Dissabte Sant, descomptant els diumenges.

És important assenyalar que en l’antiguitat aquest període estava relacionat íntimament amb el temps de renovació de la terra, és a dir amb el calendari agrícola. Es prenien en compte, per tant la posició de el sol i de la lluna; mantenint aquest costum, a el dia d’avui es compta el primer dia de Quaresma després de diumenge que prossegueix a la primera lluna plena de primavera septentrional, en l’Hemisferi Nord.

L’última setmana de la quaresma és la coneguda com Setmana Santa; en aquests dies la penitència es torna encara més intensa i els fidels han de realitzar tots els actes de purificació puguin per apropar-se a aquesta perfecció predicada per l’Església, teòricament.

En molts països durant aquests dies es realitzen processons i celebracions de tot tipus en què es promou la vida religiosa. Lamentablement, mentre l’església insta els seus seguidors a dejunar i convertir-se en persones de bé, d’altra banda continua estant a favor de la desigualtat i no col·labora per la construcció d’una vida més justa per a tots, creients i no creients

COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUIDissabte 29 de Febrer 2020

Text de l’Evangeli (Lc 5,27-32): En aquell temps, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut al lloc de recaptació d’impostos, i li digué: «Segueix-me». Ell ho deixà tot, s’aixecà i es posà a seguir-lo. Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells. Els fariseus i els seus mestres de la Llei ho retreien als deixebles de Jesús i els deien: «Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?». Jesús els respongué: «El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors».

«No he vingut a cridar els justos a convertir-se, sinó els pecadors»

Avui veiem com avança la Quaresma i la intensitat de la conversió a la qual el Senyor ens crida. La figura de l’apòstol i evangelista Mateu és molt representativa dels qui podem arribar a pensar que, per causa del nostre historial, o pels pecats personals o situacions complicades, és difícil que el Senyor es fixi en nosaltres per a col·laborar amb Ell.

Doncs bé, Jesucrist, per a treure’ns tot dubte ens posa com a primer evangelista el cobrador d’impostos Leví, a qui li diu sense més: «Segueix-me» (Lc 5,27). Amb ell fa exactament el contrari del que una mentalitat “benpensant” i “assenyada” podria considerar. Si avui volem aparentar ser “políticament correctes”, Leví —en canvi— venia d’un món on gaudia del rebuig de tots el seus compatriotes, ja que se’l considerava, només pel fet de ser publicà, col·laboracionista dels romans i, possiblement, defraudador per les “comissions”, el qui escanyava els pobres per a cobrar-los els impostos, en fi, un pecador públic.

Als qui es consideraven perfectes, no els podia passar pel cap que Jesús no només no els cridés a seguir-lo, sinó ni tan sols a seure a la mateixa taula.

Però amb aquesta actitud d’escollir-lo, Nostre Senyor Jesucrist ens diu que més aviat és d’aquest tipus de gent de qui li agrada servir-se per expandir el seu Regne; ha escollit els malalts, els pecadors, els qui no es creuen justos: «Per a confondre els forts, ha escollit els qui són febles als ulls del món» (1Co 1,27). Són aquests els qui necessiten el metge, i sobretot, entendran que els altres també el necessitin.

Hem de fugir, doncs, de pensar que Déu vol expedients nets i immaculats per a servir-lo. Aquest expedient només el va preparar per la Nostra Mare. Però per a nosaltres, subjectes de la salvació de Déu i protagonistes de la Quaresma, Déu vol un cor contrit i humiliat. Precisament, «Déu t’ha fet dèbil per a donar-te el seu propi poder» (Sant Agustí). Aquest és el tipus de gent que, com diu el salmista, Déu no menysprea.

REFLEXIÓ D’AVUIDissabte 29 de Febrer 2020

L’amor desinteressat li agrada a Déu

La gratuïtat supera la lògica del mercat del consumisme i de l’individualisme i ens crida a compartir, a socialitzar, a la fraternitat, a la nova cultura del donar. L’experiència confirma que l’amor desinteressat és una vocació en tota regla, amb conseqüències positives inesperades que s’estenen com una taca d’oli en la societat.

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I COR Dissabte 29 de Febrer 2020

Presència de Déu

Durant uns moments fixo l’atenció en la meva respiració. És el ritme de la vida que m’acompanya d’una manera discreta però incessant. Quan m’aturo és quan en prenc lconsciència. Amb Déu em passa una cosa semblant. Només aturant-me, ni que sigui un moment, puc percebre la seva presència discreta i incessant que em dóna la Vida.

Llibertat

Les mil petites angoixes són sovint expressió de mil petites desconfiances respecte a Déu. Demano ser des-centrat d’aquestes angoixes per a sentir-me absolutament en les seves mans.

Consciència

Em recordo a mi mateix que sóc en presència del Senyor. Ell és la meva força en moments de debilitat. És el meu consol en temps de tristesa.

Conversa

Una manera de parlar amb el Senyor és fer-ho no tan sols d’un mateix, sinó portant a la conversa aquells que estimem i que potser no estan passant un bon moment. Demano al Senyor per ells.

ESCRIT DEL BLOCDivendres 28 de febrer 2020

BON PAIS CATALUNYA, UNA CIUTAT GIRONA.

Catalunya el país de les meravelles, voldria fer una proposta a la meva ciutat Girona, crec que seria una bona iniciativa participativa, atorgo premis, en aquells ciutadans que fan preguntes, no als qui donen respostes.

Crec que podria ser una bona iniciativa, no conec país, ciutat que ho faci, crec que es una proposta genial, m’agrada, tot pot fer que sigui una promoció de ciutat meravellosa. D’aquí en podríem treure una mena de mesura de la realitat de meravella d’una ciutat, d’una institució, d’una comunitat, d’una persona, una mesura que tindria present una doble capacitat i en partiria: la capacitat de promoure preguntes i la capacitat s’acollire-les que siguin fetes. I no caldria, es clar, optar a cap premi. Caldria insistir, en canvi, que les preguntes fossin fetes ingènuament, sense males, ni segones intencions, i que la persona, o institució, preguntada, si no sap la resposta, no n’inventés una per quedar bé, ans digués senzillament:” No ho sé; ho podríem estudiar junts !”

COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUIDivendres 28 de febrer 2020

Text de l’Evangeli (Mt 9,14-15): En aquell temps, els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i li preguntaren: «Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?». Jesús els respongué: «¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran».

«Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran»

Avui, primer divendres de la Quaresma, havent viscut el dejuni i l’abstinència del Dimecres de Cendra, procurem oferir el dejuni i el rés del Sant Rosari per la pau, que tant urgeix en el nostre món. Nosaltres estem disposats a tenir cura d’aquest exercici quaresmal que l’Església, Mare i Mestra, ens demana que observem, i a recordar que el mateix Senyor va dir: «Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran» (Mt 9,15). Tenim el desig de viure’l no sols com el compliment d’un precepte al qual estem obligats, sinó —sobretot— procurant d’arribar a trobar l’esperit que ens porta a viure aquesta pràctica quaresmal i que ens ajudarà en el nostre progrés espiritual.

Cercant aquest sentit pregon, ens podem preguntar: quin és el veritable dejuni? Ja el profeta Isaïes, en la primera lectura d’avui, ens comenta quin és el dejuni que Déu aprecia: «Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus. Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l’instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per reraguarda, la glòria del Senyor» (Is 58,7-8). A Déu li agrada i espera de nosaltres tot allò que ens porta a l’amor autèntic als nostres germans.

Cada any, el Sant Pare Joan Pau II ens adreçava un missatge de Quaresma. En un d’aquests missatges, sota el lema «Fa més feliç donar que rebre» (Ac 20,35), les seves paraules ens ajudaren a descobrir aquesta mateixa dimensió caritativa del dejuni, que ens disposa des del fons del nostre cor a preparar-nos per la Pasqua amb un esforç per identificar-nos, cada cop més, amb l’amor de Crist que l’ha portat fins a donar la vida a la Creu. En definitiva, «el que tot cristià ha de fer en qualsevol temps, ara cal executar-ho amb més sol·licitud i amb més devoció» (Sant Lleó el Gran, papa).

REFLEXIÓ D’AVUIDivendres 28 de febrer 2020

QUE SIGUI L’AMOR QUI GUIA TOTES LES NOSTRES ACCIONS

Quan l’amor guia els nostres pensaments, també guia les nostres accions.

Ja coneixem bé les conseqüències de l’amor: una vida de llum, de coratge per enfrontar les dificultats, de discerniment per prendre decisions, de comunió amb els germans i germanes, de felicitat plena. Sense oblidar que juntament amb tot això vénen les incomprensions i les persecucions.

Adherir a l’amor i deixar que guiï els nostres passos i les nostres accions, vol dir acceptar el mateix camí recorregut per Jesús: passió, mort i resurrecció.

Cadascuna de les nostres accions poden contenir aquestes tres dimensions de l’amor: l’ardor per la missió, la mort del nostre «jo» i la resurrecció del «nosaltres».

No puc arribar a l’Paradís sol, he de portar una multitud amb mi, o a l’almenys una persona més. I he de conquistar-a través de les meves accions impregnades d’amor.

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I COR Divendres 28 de febrer 2020

Presència de Déu

Déu està dins meu, donant-me l’existència. Assaboreixo per un moment aquesta presència: en el meu cos, en el meu esperit, en el meu cor i en tota la meva vida.

Llibertat

Demano tenir els mateixos sentiments, realitzar els mateixos actes, tenir la mateixa mirada que el Fill de Déu. He de demanar aquest do; només Déu el concedeix.

Consciència

Sabent que Déu m’estima de manera incondicional, sóc honest amb Ell i també amb mi mateix. Com han estat els darrers dies o les darreres hores? Com em sento en aquest moment?

Conversa

Com ha ressonat en mi la Paraula de Déu? M’ha deixat fred o m’ha mogut a consol i pau? Contemplo Jesús dret o assegut al meu costat, i comparteixo amb Ell els meus sentiments.