COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUI Dissabte 1 de febrer 2020

Text de l’Evangeli (Mc 4,35-41): Un dia, cap el tard, Jesús diu als deixebles: «Passem a l’altra riba». Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques. Tot d’una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l’anaven omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: «Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?».

Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: «Silenci! Calla!». Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. Jesús els digué: «Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?». Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre: «Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?».

«Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?»

Avui, el Senyor renya els seus deixebles per la seva manca de fe: «Encara no teniu fe?» (Mc 4,40). Jesucrist ja havia donat prou mostres de ser l’Enviat i encara no creuen. No se n’adonen que, tenint amb ells el mateix Senyor, no cal témer res. Jesús fa un paral·lelisme clar entre “fe” i “valentia”.

En un altre lloc de l’Evangeli, davant d’una situació en la qual els Apòstols dubten, es diu que encara no podien creure perquè no havien rebut l’Esperit Sant. Molta paciència li caldrà al Senyor per a seguir ensenyant als primers allò que ells mateixos ens mostraran després, i del que en seran ferms i valents testimonis.

Estaria molt bé que nosaltres també ens sentíssim “renyats”. Amb més motiu encara!: hem rebut l’Esperit Sant que ens fa capaços d’entendre com realment el Senyor és amb nosaltres en el camí de la vida, si de debò busquem fer sempre la voluntat del Pare. Objectivament, no tenim cap motiu de covardia. Ell és l’únic Senyor de l’Univers, perquè «el vent i l’aigua l’obeeixen» (Mc 4,41), com afirmen admirats els deixebles.

Aleshores, què m’acovardeix? Són motius tan greus com per a posar en entredit el poder infinitament gran com és l’Amor que el Senyor ens té? Aquesta és la pregunta que els nostres germans màrtirs van saber respondre, no ja amb paraules, sinó amb la seva pròpia vida. Com tants germans nostres que, amb la gràcia de Déu, diàriament fan de cada contradicció un pas més en el creixement de la fe i de l’esperança. Nosaltres, per què no? És que no sentim dins nostre el desig d’estimar el Senyor amb tot el pensament, amb totes les forces, amb tota l’ànima?

Un dels grans exemples de valentia i de fe, el tenim en Maria, Auxili dels cristians, Reina dels confessors. Al peu de la Creu va saber mantenir dempeus la llum de la fe… que es va fer esclatant el dia de la Resurrecció!

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I COR Dissabte 1 de febrer 2020

Presència de Déu

Senyor, ajuda’m a restar obert a la teva presència. Omple els meus pensaments i els meus sentiments de la teva Pau.

 

Llibertat

Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l’amor, feu-vos servents els uns dels altres (Ga 5,13).

Consciència

M’adono, a poc a poc de la quantitat d’oportunitats que Déu posa cada dia en la meva vida per a poder estimar. Repasso amb agraïment les darreres hores.

Conversa

Després d’allò contemplat i meditat, li obro el cor amb amor i franquesa.

ESCRIT DEL BLOC Divendres 31 de Gener 2020

INFATIGABLEMENT……?

Som iniciats per totes bandes a treballar infatigablement per tal d’excel-lir en el treball de la nostra vida. No tots els homes són cridats a treballs especialitzats,professionals, i n’hi ha pocs que s’alcen fins a les altures del geni en les arts i les ciències; molts són cridats a ser treballadors de fàbrica, dels camps, dels carrers. Però no hi ha cap feina que sigui insignificant. Tot esforç que enlaire la humanitat té dignitat i importància, i caldria emprende’l amb curosíssim afany de perfecció. Si un home és escombriaire, hauria d’escombrar els carrers com Miquel Angel pintava. Hauria d’escombrar els carrers tant bé que totes les hosts del cel i de la terra s’aturessin per dir; “ Ací va viure un gran escombriaire, que féu la feina ben feta”.

No recordo el nom ‘un autor (Douglas Mallock) i Aixó és el que ell volia dir en un seu escrit:

Si no pots ser pi al cim de la carena,

sigues un garric a la vall …… però digues

el garric millor vora el torrent;

un arbust, si no pots ser un arbre.

Si no pots ser camí ral, sigues viarany.

Si no pits ser el sol, sigues estrella,

No és pel volum que reixitàs o no;

sigues al màxim allò que siguis.

Llanceu-vos afanyosament a descobrir per a què heu nascut, i aleshores apliqueu-vos amb passió a acomplir-ho.

Aquesta decidida acció envers la plena realització d’un mateix és la llargada de la vida de l’home.

COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUI Divendres 31 de Gener 2020

Text de l’Evangeli (Mc 4,26-34): En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega».

Deia també: «A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra». Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la Paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d’escoltar-la. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.

«Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor i la terra tota sola dóna fruit»

Avui Jesús parla a la gent d’una experiència ben propera a la seva vida: «Un home sembra el gra a la terra (…), la llavor germina i creix (…). La terra, tota sola, dóna fruit: primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat» (Mc 4,26-28). Amb aquestes paraules es refereix al Regne de Déu, que consisteix en «la santedat i la gràcia, la Veritat i la Vida, la justícia, l’amor i la pau» (Prefaci de la Solemnitat de Crist Rei), que Jesucrist ens ha vingut a portar. Aquest Regne ha de ser una realitat, en primer lloc, dins de cada u de nosaltres; després al nostre món.

En l’ànima de cada cristià, Jesús hi ha sembrat —pel Baptisme— la gràcia, la santedat, la Veritat… Cal que fem créixer aquesta llavor perquè fructifiqui en multitud de bones obres: obres de servei i caritat, d’amabilitat i generositat, de sacrifici per complir bé el nostre deure de cada instant i per fer feliços els qui ens envolten, de pregària constant, de perdó i comprensió, d’esforç per aconseguir créixer en virtuts, d’alegria…

Així, aquest Regne de Déu —que comença dins de cadascú— s’estendrà a la nostra família, al nostre poble, a la nostra societat, al nostre món. Perquè el qui viu així, «¿què fa sinó preparar el camí del Senyor (…), a fi que penetri en ell la força de la gràcia, que l’il·lumini la llum de la veritat, que faci rectes els viaranys que menen a Déu?» (Sant Gregori el Gran).

La llavor comença petita, com «un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses» (Mc 4,31-32). Per la força de Déu s’escampa i creix amb un vigor sorprenent. Com en els primers temps del cristianisme, Jesús ens demana avui que escampem el seu Regne per tot arreu.

REFLEXIÓ D’AVUI Divendres 31 de Gener 2020

Agrair Déu pels seus dons

Crec que la gratitud és una de les fragàncies del ‘Paradís, perquè quan l’expressem entre nosaltres, s’estableix una harmonia tal que fins el ambient al nostre voltant sembla modificar-se. Sentim un perfum, una fragància diferent que ens remet al Paradís.

Mai oblidem agrair. En la pregària, l’agraïment ha d’anar en primer lloc juntament amb l’adoració.

Agraïm a Déu per tot: pels dons rebuts, per la seva misericòrdia infinita, per les gràcies assolides, per les dificultats que ens van fortificar i ens van fer créixer, pel dolor que unit a el dolor del seu Fill a la creu ens fa creure en la resurrecció.

Que la gratitud sigui el nostre distintiu, el nostre segon nom, la nostra identitat de fills de Déu.

 

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I COR Divendres 31 de Gener 2020

Presència de Déu

Tanco els ulls durant uns moments i faig silenci. Em pot ajudar repetir interiorment, o com si ho digués a cau d’orella: «Senyor, Déu de la Vida, aquí em tens». Ho faig a mesura que vaig prenent consciència de la meva respiració

Llibertat

El Senyor ens vol lliures, perquè sap que només estima qui viu en llibertat. Sense estar pendent d’ídols, sense ser esclau d’alguna de les múltiples addicions, sense viure obsessionat per la pròpia imatge o prestigi… Demano aquesta llibertat

Consciència

Déu m’estima sense condicions i és per això que em puc confiar a ell. Quins han estat durant les últimes hores o els últims dies els sentiments que m’han dominat? Sentiments d’alegria, tristesa, ràbia, esgotament… Els poso nom i rostre

Conversa

Quins sentiments sorgeixen en mi en pregar i reflexionar sobre la Paraula de Déu? M’imagino Jesús mateix, assegut o dret, a prop meu, i li obro el cor.

ESCRIT DEL BLOC Dijous 30 de Gener 2020

SÀVIES PARAULES I REFLEXIONS

AMOR SAGRAT I HUMÀ

Què és l’amor? – va preguntar el deixeble.

-L’absència total de por- va dir el mestre.

-I a què tenim por? – va tornar a preguntar

el deixeble.

-A l’amor- va respondre el mestre.

Anthony de Mello

ANHELS FÈRTILS, CORATGE VALENT

La vida és meravellosa si no li tenim por.

Charles Chaplin

ARA I AQUÍ

De que serveix,Sòcrates, aprendre a tocar la lira si t’has de morir?

Per tocar la lira abans de morir. Sòcrates

BON DIA

Sols existeixen DOS dies en el any en els que no si pot fer res. Un es diu AIR i el altre DEMÀ

Per tant AVUI es el dia ideal per ESTIMAR,CREIXRE I FER i principalment VIURE. Dalai Lama

CONFIANÇA NECESSÀRIA

Camviar d’actituds

ès com si canviéssim la resta de la vida.

Ralph Waldo Emerson

CRISIS REVELADORES

Mentres recollia les pedres que van llançar-me, vaig veure que una d’elles era una joia.

Poema Japonès

COSTAT OBSCUR I LLUMINÓS

Tot el món té un costat obscur i un altre

lluminós FERDINAND VON SCHIRACH

EL MAL

El mal procura corrompre tots els projectes de felicitat, per humils que siguin JAUME CABRE

FELICITAT DESITJADA

Moltes persones es perden les alegries petites

mentres esperen la gran felicitat. Pearl S. Buck

FER-SE VELL

Ja no podem esmenar cap paraula

ni corregir cap gest.

Anit vas dir-me que hem envellit de sobte. Fer-se vell

I adonar-se’n fatiga, desconcerta;

la vida esdevé massa apegalosa,

hi ha poc espai per créixer i tot rossola cap endarrera fàcilment.

Tenies por de caure en el buit i t’aferraves a les fustes corcades dels records que no hem viscut.

Prou que pesa la vida.Per afegir-hi a més el llast enorme de tot allò que hauríem pogut fer.

Ara la vida ja es curta, no tinc por de caure el buit fins i tot amb el buit en som bons amics.

P.C. GIRONELLA

HOMES

Els homes mai realitzen el mal més ple i alegrement que quan ho fan per conviccions religioses XAVIER BEAUVOIS

HUMANA RESPONSABILITAT

Quant el meu patiment va augmentar

aviat vaig adonar-me que hi havia dues maneres per donar resposta a la situació:

reaccionar amb amargor o bé transformat el

patiment en una força creativa.

Vaig escollir aquesta darrera Martín Luther King

LA PARAULA

La paraula és l’arma més poderosa.

Ramon Llull

MARGA

Oh Marga… que amarga que és la meva sort

Oh Marga… tinc el cor ferit pel teu record.

PAU RIBA

MARE

Brindo per totes les mares! Aquelles dones que un dia varen canviar el Roc and roll  per les cançons de bressol i que un dia van deixar de dormir per veure’t dormir a tu. Brindo per totes elles,  perquè són les úniques dones que tenen  dos cors.

PARAULES

Si no fosis camí, Sigues sender.

Si no pots ser sol, Sigues un estel.

No es venç pas per la grandària.

Sigues el millor d’allò que siguis.

Bon dia, bon diumenge, petit estel daurat,

Que la setmana que demà enceteras sigui plaen i fructífera.

POBLE

Per tindre el poble baix control el que tindre enemics cal tindre enemics. Si no ho els tens cal construir-los de forma que generin por i repugnància UMBERTO ECO

PROPÒSIT, VOLUNTAT I BONA SORT

El destí remena les cartes,

però nosaltres les juguem. Arthur Schopenhauer

REALITZACIÒ LÚCIDA

La finalitat de la vida és el creixement de l’ànima, ni l’èxit exterior. Aurobindo

SAVIESA REVELADORA

Busqueu llegint i trobareu meditant.

Joan de la Creu

……La nostra recompensa es troba en l’esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa”……

Guarda’m, Déu meu, en tu trobo refugi

COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUI Dijous 30 de Gener 2020

Text de l’Evangeli (Mc 4,21-25): En aquell temps, Jesús deia la gent: «És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit? No és per col·locar-la en el portallànties? No hi ha res d’amagat que no s’hagi de descobrir, ni res de secret que no s’hagi de conèixer. Si algú té orelles per a escoltar, que escolti».

I els deia també: «Mireu de quina manera escolteu. Tal com mesureu sereu mesurats, i encara hi afegiran. Perquè al qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda».

«És que algú porta una llàntia per posar-la sota una mesura o sota el llit?»

Avui, Jesús ens explica el secret del Regne. Fins i tot utilitza una certa ironia per mostrar-nos que “l’energia” interna que té la Paraula de Déu —la pròpia d’Ell—, la força expansiva que ha d’estendre’s arreu del món, és com una llum, i que aquesta llum no pot posar-se «sota una mesura o sota el llit» (Mc 4,21).

Us imagineu l’estupidesa humana col·locant l’espelma encesa sota el llit? Cristians amb el llum apagat o bé amb el llum encés amb la prohibició d’il·luminar! Això succeeix quan no posem al servei de la fe la plenitud dels nostres coneixements i del nostre amor. Què n’és d’antinatural el replegament egoista sobre nosaltres mateixos, tot reduint la nostra vida al marc dels nostres interessos personals! Viure sota el llit! Ridículament i tràgicament immòbils: “absents” de l’esperit.

L’Evangeli —al contrari— és una rauxa santa d’Amor apassionat que vol comunicar-se, que necessita “dir-se”, que porta en si una exigència de creixement personal, de maduresa interior, i de servei als altres. «Si dius: Prou!, estàs mort», diu sant Agustí. I sant Josepmaria: «Senyor: que tingui jo pes i mesura en tot…, menys en l’Amor».

«Si algú té orelles per escoltar, que escolti. I els deia: mireu de quina manera escolteu» (Mc 4,23-24). Però, què vol dir “escoltar”?; què hem d’escoltar? És la gran pregunta que ens hem de fer. És l’acte de sinceritat envers Déu que ens exigeix saber realment què volem fer. I per a saber-ho cal escoltar: cal estar atent a les insinuacions de Déu. Cal introduir-se en el diàleg amb Ell. I la conversa posa fi a les “matemàtiques de la mesura”: «En la mesura en què mesureu se us mesurarà, i encara se us hi afegirà. Perquè a aquell qui té li serà donat, i al qui no té, fins allò que té li serà pres» (Mc 4,24-25). Els interessos acumulats de Déu nostre Senyor són imprevisibles i extraordinaris. És una manera d’excitar la nostra generositat.

En Santa Maria hi trobem el millor model de correspondència a la crida de Déu.

REFLEXIÓ D’AVUI Dijous 30 de Gener 2020

Anar a trobar qui es troba en necessitat

 

Cal entendre l’amor en el sentit veritable, de la manera adequada. La persona se sent realment estimada per una altra, si l’altra aconsegueix que estigui contenta. Així es pot entendre perquè, de vegades, el nostre no és un amor veritable, quan per exemple, ens entretenim en qüestions, tenim actituds, fem coses que no interessen l’altre. El vertader comportament que implica la paraula amor, estimar, és el de fer-se u, ajudar el germà en les seves necessitats, fer-les nostres, com també els seus dolors.