REFLEXIÓ D’AVUI iDia 25 dimars de Febrer 2010

L’amor reforça la nostra fe

«Ara, doncs, són vàlides la fe, l’esperança i l’amor; les tres, però la major d’aquestes tres és l’amor. » (Cf. 1Cor. 13,13)

Déu no necessita de la fe i l’esperança, perquè Déu és amor. Per aquest motiu l’amor és més gran que la fe i l’esperança. També perquè l’amor és l’única d’entre aquestes tres virtuts, que portarem al Paradís, el que significa que continuarem vivint-després de la mort. De fet, l’amor és la llei del Paradís, és la voluntat de Déu que pot ser viscuda aquí a la terra com és viscuda al cel.

La caritat és considerada la mare de totes les virtuts, per tant, també de la fe i de l’esperança. Per aquesta raó, quan la vivim, reforcem la nostra fe.

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I COR Dia 25 dimars de Febrer 2010

Presència de Déu

«A vegades, el buit interior de la pròpia inconsistència em condueix a estar simplement respirant en presència de Déu (…). Inspiro amb la paraula «Jesús» i expiro amb el nom de les persones amb les qual vull estar present en Déu» (C. Kauffmann).

Llibertat

Demano la gràcia d’alliberar-me per uns moments d’allò que m’ofega i no em deixa respirar profundament. Ell em vol lliure, amb una llibertat que ni puc imaginar.

Consciència

En presència del Déu que m’estima, miro honestament els sentiments que m’han envaït les darreres hores. Les llums, les foscors… Miro de veure-hi en tot la seva petjada.

Conversa

Asseguts en el lloc que més us agradi imaginar. Ell i jo sols, gaudint d’aquesta estona de pregària sincera.

ESCRIT DEL BLOCDia Dilluns 24de febrer de 2020

Els profunds canvis socials, culturals i la crisi religiosa.

Els profunds canvis socials, culturals i la crisi religiosa sacsegen i assetgen el nostre món, ens han de fer mirar a Jesús llum i força que necessitem per viure de manera lúcida i responsable la nostra fe

En moments de crisis, desconcert i confusió no és estrany que s’escoltin missatges i revelacions proposant camins nous de salvació

Però no hem de seguir el que ens separi de Jesús únic fonament i origen de la nostra fe.

Cal centrar-nos en lo essencial de la fe- que és J- Ell va dir.”Jo sóc el camí, la veritat i la vida

Cada generació té els seus propis problemes, dificultats i recerques. No hem de perdre la calma, però si que cal assumir la nostra responsabilitat.

No se’ns demana res que estigui per sobre de les nostres forces. «Jo us donaré paraules i saviesa» i també diu Jesús “estaré amb vosaltres fins a la fi del temps

Ara és també l’hora del testimoniatge En temps difícils no hi ha temps per lamentacions, ni de nostàlgies o desànim. No és l’hora de la resignació, la passivitat o la dimissió.

Perquè la idea de Jesús és una altra: en temps difícils «tindreu ocasió de donar testimoni».

Ara és precisament quan hem de revifar la crida per a ser testimonis humils però convincents de J, del seu missatge i del seu projecte i paciència

Aquesta és l’exhortació de Jesús per moments durs:« Entre els cristians parlem poc de la paciència, però la necessitem més que mai. Com es diu- la paciència és la mare de la ciència

És el moment de cultivar un estil de vida cristiana, pacient i obstinada, que ens ajudi a respondre a situacions i reptes nous sense perdre la pau ni la lucide-sa.

Primer de tot : no desviar-nos de l’Evangeli: que això vol dir: buscar sempre el regne de Déu i la seva justícia i no el nostre propi benefici O sigui buscar sempre el bé de tots i no sols el nostre.

Necessitem donar sentit a la nostra oració i no amb paraules buides que no diuen res, sinó omplir-les de contingut, però sobretot amb el nostre exemple— i així com Jesús dir:,veieu el que he fet “aneu i feu el mateix” o sigui com diu St Jo 2,3-6

Els que afirmen que estan en Ell s’han de comportar com Ell es comportava

COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUIDia Dilluns 24de febrer de 2020

Text de l’Evangeli (Mc 9,14-29): En aquell temps, Jesús baixà de la muntanya i quan va arribar on eren els deixebles, veieren una gentada al seu voltant i uns mestres de la Llei que discutien amb ells. Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo. Jesús els preguntà: «Què discutíeu amb ells?». Un de la gent li respongué: «Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar. Quan se n’apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid. He dit als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut».

Jesús els diu: «Generació descreguda! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi». Ells l’hi portaren. Així que el noi veié Jesús, l’esperit el sacsejà violentament; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera. Jesús preguntà al seu pare: «Des de quan li passa això?». Ell contestà: «Des de petit. Sovint l’ha tirat al foc i a l’aigua per matar-lo. Si hi pots fer res, compadeix-te de nosaltres, ajuda’ns!». Jesús li respongué: «Em dius si puc fer-hi res… Tot és possible al qui creu». A l’instant el pare del noi exclamà: «Crec, però ajuda’m a tenir més fe».

Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules: «Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis més». Llavors l’esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia. Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret. Un cop a casa tots sols, els seus deixebles li preguntaven: «Com és que nosaltres no l’hem pogut treure?». Ell els va respondre: «Esperits d’aquesta mena només es poden treure amb la pregària».

«Crec, però ajuda’m a tenir més fe»

Avui contemplem —un cop més!— el Senyor sol·licitat per la gent («anaren corrents a saludar-lo») i, alhora, Ell sol·lícit de la gent, sensible a llurs necessitats. En primer lloc, en sospitar que alguna cosa passa, pregunta, s’interessa pel problema.

Intervé un dels protagonistes, això és, el pare d’un noi que és posseït d’un esperit maligne: «Mestre, t’he portat el meu fill, posseït d’un esperit que el priva de parlar. Quan se n’apodera, sigui on sigui, el tira per terra, i el noi treu bromera, cruix de dents i es queda rígid» (Mc 9,17-18).

És terrible el mal que pot arribar a fer el Diable!, una criatura sense caritat. —Senyor, hem de pregar!: «Allibereu-nos de qualsevol mal». No s’entén com poden haver-hi avui dia veus que diuen que no existeix el Diable, o d’altres que li reten alguna mena de culte… És absurd! Nosaltres hem de treure’n una lliçó: no es pot jugar amb foc!

«He dit als teus deixebles que l’hi traguessin, però no han pogut» (Mc 9,18). En escoltar aquestes paraules, Jesús rep un disgust. Es disgusta, sobretot, per la manca de fe… I els falta fe perquè han de pregar més: «Esperits d’aquesta mena només es poden treure amb la pregària» (Mc 9,29).

La pregària és el diàleg “intimista” amb Déu. Sant Joan Pau II afirmà que «la pregària comporta sempre una mena d’amagament amb Crist en Déu. Només en un “amagament” així actua l’Esperit Sant». En un ambient íntim d’amagament es practica l’assiduïtat amistosa amb Jesús, de la qual s’esdevé l’increment de confiança en Ell, és a dir, l’augment de fe.

Però aquesta fe, que mou muntanyes i foragita esperits malignes («Tot és possible al qui creu!») és, sobretot, un do de Déu. La nostra pregària, en tot cas, ens posa en disposició de rebre el do. Aquest do, però, l’hem de suplicar: «Crec, però ajuda’m a tenir més fe» (Mc 9,24). La resposta del Crist no es farà “pregar”!

REFLEXIÓ D’AVUIDia Dilluns 24de febrer de 2020

DONAR sense titubejos

«El que està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit.» (Jn. 15,5)

En el mateix capítol en el verset 9, Jesús diu el mateix clarament de diferent manera «Estigueu en el meu amor».

Aquest romandre significa estimar sempre, en qualsevol situació, transformar les meves actituds en amor constant i sense dubtar.

Vol dir estimar immediatament, sense esperar una ocasió, perquè l’única oportunitat per viure l’amor és el moment present.

Estimar amb l’alegria que ve de la convicció que l’amor supera el dolor i la tristesa.

Romandre en l’amor que genera fraternitat, perquè estimar és donar amb generositat i sense dubtar.

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I COR Dia Dilluns 24 de febrer de 2020

Presència de Déu

Els moments de pregària no són moments per a fer, sinó per a ser: no ens esforcem per fer, recollir o posseir. No estem sols. Cada sensació és una carícia de Déu. Cada respiració és un sí al Senyor

Llibertat

El Senyor ens vol lliures, perquè sap que només estima qui viu en llibertat. Sense estar pendent d’ídols, sense ser esclau d’alguna de les múltiples addicions, sense viure obsessionat per la pròpia imatge o prestigi… Demano aquesta llibertat

Consciència

Prenc consciència de les vegades que dic sí al Senyor amb la meva vida i també d’aquelles altres que em deixo portar per l’egoisme i el pecat

Conversa

Comparteixo amb Jesús il.lusions, preocupacions, alegries…. Puc demanar-li també per aquells a qui estimo.

ESCRIT DEL BLOCDia Diumenge 23 de Febrer 2020

Senyor vull agrair-te per cuidar-me

Senyor vull agrair-te per cuidar-me i protegir-me cada dia, vull que aquest dia aquest ple de benediccions, que siguis tu guiant-me en cada pas que doni. Permet-me ser el fill ideal.

Pare Celestial, gràcies per venir a rescatar. T’estimo, t’adoro, em lliuro a tu per ser un amb tu en totes les coses: Esperit, ànima i cos

Sense tu res sóc. Per això t’ofereixo tot de mi, perquè m’has cuidat i atès com ningú. Ets l’únic capaç de entendre, ets qui em dóna suport en tot i em dóna força per ser millor cada dia.

Sincerament, rebut tota la feina i triomf que vas haver de fer perquè poguéssim ser qui som avui. Gràcies per alliberar-me de tots els meus errors. Em sento rescatat i alliberat de tot el dolent i transferit al teu regne de el bé, on tot error o equivocació cap a tu és eliminada.

El meu cor està compromès amb tu, Estimat Pare, i cada paraula que dic està orientada a parlar del meu compromís i agraïment amb tu, especialment en aquest dia. Em penedeixo de totes les coses dolentes que hagi fet en aquest món, perdoneu i Guíame per ser millor persona i estimar als qui ho necessiten.

Et lliuro el meu cos amb tot orgull, humilitat, honestedat i respecte. Deixaré enrere les meves debilitats, Pare, si Tu m’ajudes a trobar el camí. Aplícame tota la feina. El rebut amb agraïment i li dono total valor al meu esperit, ànima i cos, el meu cor, ment i voluntat, compromesos amb tu.

Ets part del meu Senyor, per tot el que vas fer per mi. Gràcies a ells la meva llar, la meva família, els meus béns; en ells el teu etern regne i domini, Pare. Gràcies per tals benediccions, de les que mai em sentiré prou digne. Gràcies pel teu amor infinit i etern, Pare Celestial.

COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUIDia Diumenge 23 de Febrer 2020

Texto del Evangelio (Mt 5, 38-48): En aquel tiempo, Jesús dijo a sus discípulos: «Habéis oído que se dijo: ‘Ojo por ojo y diente por diente’. Pues yo os digo: no resistáis al mal; antes bien, al que te abofetee en la mejilla derecha ofrécele también la otra: al que quiera pleitear contigo para quitarte la túnica déjale también el manto; y al que te obligue a andar una milla vete con él dos. A quien te pida da, y al que desee que le prestes algo no le vuelvas la espalda.

»Habéis oído que se dijo: ‘Amarás a tu prójimo y odiarás a tu enemigo’. Pues yo os digo: Amad a vuestros enemigos y rogad por los que os persigan, para que seáis hijos de vuestro Padre celestial, que hace salir su sol sobre malos y buenos, y llover sobre justos e injustos. Porque si amáis a los que os aman, ¿qué recompensa vais a tener? ¿No hacen eso mismo también los publicanos? Y si no saludáis más que a vuestros hermanos, ¿qué hacéis de particular? ¿No hacen eso mismo también los gentiles? Vosotros, pues, sed perfectos como es perfecto vuestro Padre celestial».

«Sed perfectos como es perfecto vuestro Padre celestial»

Hoy, la Palabra de Dios, nos enseña que la fuente original y la medida de la santidad están en Dios: «Sed perfectos como es perfecto vuestro Padre celestial» (Mt 5,48). Él nos inspira, y hacia Él caminamos. El sendero se recorre bajo la nueva ley, la del Amor. El amor es el seguro conductor de nuestros ideales, expresados tan certeramente en este quinto capítulo del Evangelio de san Mateo.

La antigua ley del Talión del libro del Éxodo (cf. Ex 21,23-35) —que quiso ser una ley que evitara las venganzas despiadadas y restringir al “ojo por ojo”, el desagravio bélico— es definitivamente superada por la Ley del amor. En estos versículos se entrega toda una Carta Magna de la moral creyente: el amor a Dios y al prójimo.

El Papa Benedicto XVI nos dice: «Solo el servicio al prójimo abre mis ojos a lo que Dios hace por mí y a lo mucho que me ama». Jesús nos presenta la ley de una justicia sobreabundante, pues el mal no se vence haciendo más daño, sino expulsándolo de la vida, cortando así su eficacia contra nosotros.

Para vencer —nos dice Jesús— se ha de tener un gran dominio interior y la suficiente claridad de saber por cuál ley nos regimos: la del amor incondicional, gratuito y magnánimo. El amor lo llevó a la Cruz, pues el odio se vence con amor. Éste es el camino de la victoria, sin violencia, con humildad y amor gozoso, pues Dios es el Amor hecho acción. Y si nuestros actos proceden de este mismo amor que no defrauda, el Padre nos reconocerá como sus hijos. Éste es el camino perfecto, el del amor sobreabundante que nos pone en la corriente del Reino, cuya más fiel expresión es la sublime manifestación del desbordante amor que Dios ha derramado en nuestros corazones por el don del Espíritu Santo (cf. Rom 5,5).

REFLEXIÓ D’AVUI Dia Diumenge 23 de Febrer 2020

Ser acollidors amb tothom

Acollir l’altre tal com és i no com ens agradaria que fos: amb un caràcter diferent, amb les nostres mateixes idees polítiques, amb les nostres conviccions religioses i sense aquests defectes o aquestes maneres de fer que tant ens molesten. No; cal dilatar el cor i fer-lo capaç d’acollir tothom amb la seva diversitat, amb els seus límits i misèries.

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I COR Dia Diumenge 23 de Febrer 2020

Presència de Déu

Un jove em deia un dia: «amb el Senyor no ens trobem mai, perquè portem ritmes de vida diferents». Miro en aquest moment de trobar «quin és el meu ritme»; no aquell que em posen des de fora, sinó aquell en el qual m’és més fàcil de sentir la teva presència. M’hi ajudo del silenci, del prendre consciència de la respiració

Llibertat

Demano fer de la meva vida un cant de lloança. Que tota la meva vida sigui benedicció per a Déu i per als altres. Reposo en les seves mans per a ser transformat en do seu.

Consciència

Recordo allò que he viscut les darreres hores o els últimes dies. M’adono de la quantitat de «coses» que han passat. Sentiments, esdeveniments, converses… omplen la meva vida i l’enriqueixen. En dono gràcies.

Conversa

Conversa amb Jesús, imaginant-lo assegut o caminant al meu costat. Li obro el cor fent-lo partícip de les dificultats i èxits, de les alegries i tristeses, de les esperances i preocupacions.