COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUI Dissabte 14 Desembre 2019

Text de l’Evangeli (Mt 17,10-13): Mentre baixaven de la muntanya, els deixebles preguntaren a Jesús: «Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?». Jesús els respongué: «És cert que Elies havia de venir a renovar-ho tot; i jo us asseguro que ja va venir i no el reconegueren, sinó que el van tractar com van voler. Igualment el Fill de l’home ha de patir a les seves mans». Llavors els deixebles comprengueren que els havia parlat de Joan Baptista.

«Ja va venir i no el reconegueren, sinó que el van tractar com van voler»

Mn. Xavier SOBREVÍA i Vidal

(Castelldefels, Espanya)

Avui, Jesús conversa amb els deixebles quan baixa de la muntanya on han viscut la Transfiguració. El Senyor no ha acollit la proposta de Pere de quedar-se, i baixa tot responent les preguntes dels deixebles. Aquests, que acaben de participar breument de la glòria de Déu, estan sorpresos i no entenen que ja hagi arribat el Messies sense que abans hagi vingut el profeta Elies a preparar-ho tot.

Resulta que la preparació ja ha estat realitzada. «Us asseguro que ja va venir» (Mt 17,12): Joan Baptista ha preparat el camí. Però els homes del món no reconeixen els homes de Déu, ni els profetes del món no reconeixen els profetes de Déu, ni els prepotents de la Terra tampoc reconeixen la divinitat de Jesucrist.

Cal una mirada nova i un cor nou per a reconèixer els camins de Déu i per a respondre amb generositat i alegria a la crida exigent dels seus enviats. No tothom està disposat a entendre-ho i, menys, a viure-ho. És més, les nostres vides i els nostres projectes poden estar oposant-se a la voluntat del Senyor. Una oposició que pot esdevenir, fins i tot, lluita i rebuig del nostre Pare del Cel.

Ens cal descobrir l’intens amor que guia els designis de Déu envers nosaltres i, si som conseqüents amb la fe i la moral que Jesús ens revela, no han d’estranyar-nos els maltractaments, les difamacions i les persecucions. Ja que estar en el bon camí no ens evita les dificultats en la vida i Ell, malgrat el patiment, ens ensenya a seguir.

A la Mare de Jesús, Reina dels Apòstols, li demanem que intercedeixi per tal que a ningú li faltin amics que, com els profetes, li anunciïn la Bona Notícia de la salvació que ens porta el naixement de Jesucrist. Tenim la missió, tu i jo, de què aquest Nadal sigui viscut més cristianament per les persones que trobarem en el nostre camí.

REFLEXIÓ D’AVUI Dissabte 14 Desembre 2019

Omplir la jornada amb gestos de pau

Quan sentim dins alguna cosa que ens pertorba, hem de mirar de posar pau en el nostre interior, ja que no en sabem les conseqüències. Esdevenim ja un focus de tensió si deixem que esclati aquesta cosa dins nostre; i després a les nostres famílies, als despatxos, a les escoles: constructors de pau, portar la pau, perquè tampoc sabem l’efecte que fa aquesta manera nostra d’actuar. És com quan tirem una pedra a l’aigua: no en sabem l’efecte benèfic, qui sap què hauria passat si no ho haguéssim fet així, si no haguéssim actuat com a constructors de pau.

REFLEXIÓ D’AVUI Dilluns 14 d’Octubre de 2019

Que l’amor sigui punt de partença i d’arribada d’aquesta jornada

El més important de tot és que l’amor no tingui mai un punt d’aturada

L’amor ha d’impregnar la nostra vida en cada moment present, d’aquesta manera ell serà sempre el nostre punt de partença: la intenció d’estimar ja és amor, però s’ha de concretar en cada gest nostre durant el dia.

L’amor ha de ser la nostra meta i el nostre punt d’arribada, estimar fins al final.

A cada planificació per al dia el primer ítem ha de ser fer tot amb amor i per amor.

Perquè no hem de limitar l’amor a l’afecte, a quelcom sentimental. Ell ha de ser la intenció de servir a tots: tot el que fem, tot el que pensem, ha de tenir com a motiu de fons el servei al proïsme.

Un bon exemple és la nostra feina professional. Si posem la intenció de fer cada cosa pensant en servir bé a totes les persones que aniran a gaudir del nostre treball, l’amor serà el nostre punt de partença i d’arribada durant el dia sencer.

En qualsevol altra situació en què ens trobem, l’amor pot ser la nostra motivació inicial i la nostra meta final.

Que l’amor sigui el fil d’or que connecti totes les accions del nostre dia.

REFLEXIÓ D’AVUI Dimarts 1 d’octubre 2019

Guarir amb misericòrdia tota ferida

En Mateu 9,13 Jesús cita una frase usada pel profeta Osees: «Perquè m’agrada més l’amor que els sacrificis» (Os. 6,6)

Tractant d’entendre el que Jesús va voler dir, vaig comprendre que l’amor és capaç de guarir totes les nostres ferides, principalment aquelles que existeixen en les nostres relacions: ressentiments, desil·lusions, incomprensions i desconfiança.

La misericòrdia és una de les més potents i sublims expressions de l’amor. Ella és capaç de restaurar la relació en la seva arrel, elevant-la a un grau superior que és la fraternitat.

Abans de ser pares i fills, som germans per la misericòrdia; abans de ser marit i esposa, som germans per la misericòrdia; abans de ser bons amics, som germans per la misericòrdia.

El seu valor està per sobre dels sacrificis, perquè ens posa immediatament en sintonia amb Déu, en sintonia amb la manera d’actuar divína: comencem a veure a les persones amb els ulls de Déu.

COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUI Dijous 8 d’Agost 2019

Text de l’Evangeli (Mt 16,13-23): En aquells dies, Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Felip, i preguntava als seus deixebles: «Qui diu la gent que és el Fill de l’home?». Ells respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; d’altres, Elies; d’altres, Jeremies o algun dels profetes». Ell els pregunta: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». Simó Pere li respongué: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu». Llavors Jesús li va dir: «Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel». Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que ell era el Messies.

Des d’aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient: «Déu te’n guard, Senyor! A tu això no et passarà». Però Jesús es girà i digué a Pere: «Vés-te’n d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes».

«No veus les coses com Déu, sinó com els homes»

Avui, Jesús proclama afortunat Pere per la seva encertada declaració de fe: «Simó Pere li respongué: ‘Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu’. Llavors Jesús li va dir: ‘¡Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel!’» (Mt 16,16-17). En aquesta felicitació Jesús promet a Pere el primat en la seva Església; però poc després li fa una reconvenció per manifestar una idea massa humana i equivocada del Messies: «Llavors Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo dient: ‘¡Déu te’n guard, Senyor! A tu això no et passarà!’. Però Jesús es girà i digué a Pere: ‘¡Vés-te’n d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes’» (Mt 16,22-23).

Hem d’agrair als evangelistes que ens presentin els primers deixebles de Jesús tal com eren: no uns personatges idealitzats, sinó gent de carn i ossos, com nosaltres, amb llurs virtuts i defectes; això ens els fa propers i ens ajuda a veure que el perfeccionament en la vida cristiana és un camí que tots hem de fer i que ningú no neix ensenyat.

Com que ja sabem de quina manera va anar la història, acceptem que Jesucrist hagi estat el Messies sofrent profetitzat per Isaïes i hagi donat la seva vida a la creu. El que ens costa més d’acceptar és que nosaltres haguem de continuar fent present la seva obra a través del mateix camí d’entrega, renúncia i sacrifici. Imbuïts com estem en una societat que propugna l’èxit ràpid, aprendre sense esforç i de manera divertida, i aconseguir el màxim guany amb el mínim treball, és fàcil que acabem veient les coses més com els homes que com Déu. Un cop rebut l’Esperit Sant, Pere va aprendre per on passava el camí que havia de seguir i va viure en l’esperança. «Les tribulacions del món són plenes de tristor i buides de premi; però les que sofrim per Déu es veuen suavitzades per l’esperança d’un premi etern» (Sant Efrem).

ESCRIT DEL BLOC 24 Juny 2019

Viure amb il.lusió

Seria agosarat demanar que les persones maldéssim per viure amb il·lusió la missió, el treball i la pròpia vida que ens ha tocat en sort o hem escollit? No podríem educar-nos en aquest sentit? La il·lusió ¿és quelcom misteriós i a la vegada espontani que ens ve al moment menys pensat, davant d’una perspectiva atractiva? ¿ O potser també nosaltres la podem fer néixer, acréixer i dirigir?

Dic tot això, perquè si aconseguíssim viure amb il·lusió les coses que fem habitualment, les faríem millor, ens cansaríem menys, seriem mes feliços i faríem mes feliços els qui ens envolten.

Viure amb il.lusió: la missió de pare o mare, l’educació dels fills, les tasques de la llar, el treball de cada dia, la convivència a la llar, el diàleg en la família, els projectes cara al futur……

I si ens es difícil o impossible viure amb il·lusió cada una de les tasques i en cada un dels moments de la nostra vida, ¿ no podríem mirar de viure amb plena il·lusió algunes d’aquestes tasques i moments?

La il·lusió en fa feliços, ens rejoveneix, ens immunitza del fàstic i avorriment, en facilita la tasca, ens ajuda a viure i a fer viure amb joia.

COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUI

Joan 20,19-23 / 9-6-19

Al capvespre d’aquell mateix dia, que era diumenge, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué:

–Pau a vosaltres.

Dit això, els va mostrar les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir:

–Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.

Llavors va alenar damunt d’ells i els digué:

–Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó.

ESCRIT DEL BLOC Dia 8 Juny 2019

AGAFA FAMA I ………!

Deia Bernard Shaw “ El blanc americà relega el negre a enllustrador i en treu la conclusió que no serveix sinó per a llustrar sabates”. Gràcies a Déu! Podem respirar tranquils: ací, no hi ha negres! Hipòcrites! potser ens diria algú. No tot s’acaba amb els negres. ¿No haurem relegat la dona, per exemple, a unes determinades funcions, i n´hem tret de conclusió que no serveix per a cap altra? ¿ I els marginats de tantes menes? ¿ I aquells que nomenem abusivament subnormals? Que n’es de fàcil, penjar etiquetes! Hi ha gent que d’aquesta manera haurem fixat per vida. Tots sabem com ha costat al negre desempallegar-se d’aquesta fama posada. I els altres, que? Se’n podran sortir?.

MES DE MAIG. Dia 28 de maig 2019

Oració a Santa Bárbara

Santa Bàrbara, màrtir beneïda per amor al Senyor,

verge grandiosa i d’immens poder,

Déu t’acompanyi, i tu a mi,

sempre, sempre, pel camí del bé.

Amb el teu espasa justiciera allibereu-me del mal,

de la violència i la humiliació, de les males llengües,

de l’enveja i la rancúnia,

Desátame de màgies i maleficis,

Libérame de la injustícia i la traïció

de la gelosia i la falsedat,

dels mals ulls i la malignitat …

Amb el poder del raig auxíliame,

protegeix-me, salveu-me de danys i perills

aléjame de qui em vulgui fer mal,

i sobretot dóna’m el teu especial ajuda per a:

(Demanar el que es vol aconseguir).

Santa Bàrbara dóna’m força, constància i tenacitat,

i permet que surti victoriós

en aquest moment i en qualsevol situació.

Amén.

REFLEXIÓ D’AVUI Dia 22 de Maia 2019

Enfortir les relacions fraternes

[…] De fet, la consciència de la importància de les relacions humanes pel fet que tots som membres de la mateixa família humana, es posa molt sovint en crisi avui en dia pel creixement en la societat ‘del materialisme i del rebuig envers els valors espirituals i religiosos més profunds’ que ‘acompanyat per una perillosa tendència a donar el mateix valor a les coses materials i a les relacions humanes’, redueix la persona humana ‘de ser algú, a ser alguna cosa que es pot utilitzar en funció de les necessitats’. La invitació de l’Església és a trobar camins comuns que puguin promoure el que el Papa Francesc defineix com ‘una cultura de la relació i una cultura de la solidaritat’ per a tots els pobles. […]