DISSABTE DIA DEDICAT A LA VERGE MARÍA Dissabte 1 de Febrer 2020

Ja des dels primers cristians s’ha dedicat dissabte per l’honra a la verge Maria.

VERGE DE BETLEM

Verge de Betlem, Mare de misericòrdia, et demanem que renovis l’amor en els nostres cors per poder estimar veritablement als nostres germans.

Que Tu siguis la pau per als que necessiten, el consol per als que pateixen, la llum per als esgarriats, la felicitat per a tothom.

Tu que ets llum i fortalesa per a nosaltres en els moments lluita i tenebres. Et demanem que brillis en els nostres cors i ens omplis d’alegria, amor, pau i esperança tots els que vam acudir a tu.

Per Jesucrist nostre Senyor que viu i regna pels segles dels segles.

Amén.

ESCRIT DEL BLOC Dissabte 1 de febrer 2020

PER JESÚS

Aquestes són algunes frases cèlebres d’un jove cristià desconegut. Algunes lliçons que he après.

1. No busquis l’aprovació de les persones, però no les privis del millor de tu.

2. Corregeix al savi i ho faràs més savi. Corregeix l’evangèlic que creu el que diuen els falsos profetes i ho faràs teu enemic. (Adaptació d’un proverbi xinès)

3. No tens excusa per no diferenciar a un fals mestre d’un veritable. No tens excusa per això perquè tens la Bíblia.

4. S’escapen moltes coses de la meva mà, per a res s’escapa de la mà de Déu.

5. Vaig deixar de defensar-me quan vaig aprendre que Déu és el meu advocat.

6. Quan posis a la Bíblia per sobre de tot sistema de pensament, et vas a portar moltes sorpreses. I això ho sé per experiència.

7. Abans jo creia que la Bíblia era avorrida. Ara entenc que el avorrit era jo.

8. No pots agradar a Déu si t’importa al mateix temps agradar a la gent.

9. Res pot obligar a Déu a estimar-te menys perquè res és més gran que Déu.

10. Ningú predica el veritable evangeli per accident. Cal haver-lo conegut realment en les pàgines de la Bíblia.

10. Ningú predica el veritable evangeli per accident. Cal haver-lo conegut realment en les pàgines de la Bíblia.

11. Ningú vol sentir-te dir que Jesús canvia vides si tu no ets un exemple d’això.

12. Quan descanses en la gràcia de Déu, els primers a criticar-seran els fariseus moderns. Acostuma’t a això.

13. Si no vas a fer alguna cosa amb passió, no ho facis.

14. Si vas a predicar Jesús, prepara’t per tenir molts haters.

15. El cristianisme no es tracta de descobrir Déu. Es tracta que Ell se’ns va revelar en Jesús i que no ho mereixíem.

16. Només perquè Déu no t’estimi com tu a vegades creus que és millor, no vol dir que no t’estimi infinitament.

17. No jutgis als quals es disfressen per Halloween si et disfresses de cristià tots els diumenges.

18. Tot és més clar quan la Bíblia il·lumina el teu món.

19. Déu es va revelar a nosaltres en Jesús. Res en el món és més impactant, emocionant i sorprenent que això. Tota la resta és … avorrit.

20. No et preocupis pel que la gent pensi de tu. Ells tenen les seves pròpies vides i no pensen en tu tant com tu creus que ho fan.

21. enamorar de l’amor de la teva vida és bonic quan primer t’has enamorat de l’amor de la teva eternitat: Déu.

22. «Ningú és perfecte», però no facis servir aquesta frase com a excusa per no fer el correcte i motivar la gent al teu voltant.

23. Conec una persona que està més farta dels fanàtics religiosos que jo. El seu nom és Jesús.

24. Estigues humil, i quan no puguis mantenir-te humil, estigues callat.

25. Si ets un «líder» en el teu església però no fora d’ella, no ets un líder. Ets un actor.

26. El secret per aprendre molt a la vida no és ser llest. És no ser mandrós.

27. Ningú creurà que ets fill del Rei de reis si segueixes actuant com orfe – tractant d’omplir la teva vida amb coses passatgeres.

28. No pots seguir Jesús almenys que Ell sigui el més important per a tu.

29. Els cristians que canvien el món són els que estudien i viuen la paraula de Déu mentre altres dormen.

30. El que en realitat importa no és com fas per a Déu, sinó que Déu ha fet per tu.

31. No col·loquis punts suspensius on Déu et diu que col·loquis un punt final.

32. Ser cristià i no llegir la Bíblia és pitjor que ser matemàtic i no llegir l’àlgebra de Baldor.

33. El fet que moltes persones no puguin veure el que hi ha en tu, no vol dir que no hi ha alguna cosa en tu.

34. Es pot tenir zel per la veritat sense tenir amor, però no es pot tenir amor sense tenir zel per la veritat.

35. Déu pot obrir portes on abans només havien murs.

36. Tractar de complaure tothom és molt babau.

37. Com més llegeixis la Bíblia, més aprendràs d’ella. Com més aprenguis d’ella, més podràs ensenyar.

38. No sabem tots els passos que prendrem a la vida, però amb Jesús sempre sabem quin és el següent. Pren-lo quan hagis de fer-ho.

39. Com més coneguis quant li va costar a Déu perdonar-i quant t’estima, més vas a estimar i perdonar tu també.

40. Déu no està únicament en la destinació al qual vas, sinó que també es troba en el viatge.

41. – Josué, crec que la Bíblia et va rentar el cervell. – Doncs què bo perquè el tenia ple d’escombraries.

42. Els líders cristians no viuen per els aplaudiments com Lady Gaga.

43. L’insomni és una invitació de Déu perquè passis la nit coneixent una mica més.

44. Hi ha una diferència de la mida de Crist entre una església i una congregació.

45. Quan Jesús és qui dirigeix la teva vida, pots tenir la certesa que, passi el que passi, tot estarà bé.

46. Molts tipus d’Enllaç TV semblen falsos profetes, però no es deixin enganyar. En realitat ho són.

47. Les persones que no estudien la Bíblia són les mateixes que creuen que ella no és suficient.

48. Amb el temps aprens que Déu vol que en les nostres església l’amor per les ànimes sigui més gran que l’amor pels números.

49. Quan et submergeixes en la Bíblia, no t’ofegues. Respires.

50. Pots tenir a Crist en les teves paraules sense tenir-lo en el teu vinya

COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUI Dissabte 1 de febrer 2020

Text de l’Evangeli (Mc 4,35-41): Un dia, cap el tard, Jesús diu als deixebles: «Passem a l’altra riba». Deixaren, doncs, la gent i se’l van endur en la mateixa barca on es trobava. L’acompanyaven altres barques. Tot d’una es va aixecar un gran temporal; les onades es precipitaven dins la barca i l’anaven omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: «Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?».

Així que es despertà, va increpar el vent i digué a l’aigua: «Silenci! Calla!». Llavors el vent va parar i seguí una gran bonança. Jesús els digué: «Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?». Ells van sentir un gran temor i es deien l’un a l’altre: «Qui és aquest, que fins el vent i l’aigua l’obeeixen?».

«Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?»

Avui, el Senyor renya els seus deixebles per la seva manca de fe: «Encara no teniu fe?» (Mc 4,40). Jesucrist ja havia donat prou mostres de ser l’Enviat i encara no creuen. No se n’adonen que, tenint amb ells el mateix Senyor, no cal témer res. Jesús fa un paral·lelisme clar entre “fe” i “valentia”.

En un altre lloc de l’Evangeli, davant d’una situació en la qual els Apòstols dubten, es diu que encara no podien creure perquè no havien rebut l’Esperit Sant. Molta paciència li caldrà al Senyor per a seguir ensenyant als primers allò que ells mateixos ens mostraran després, i del que en seran ferms i valents testimonis.

Estaria molt bé que nosaltres també ens sentíssim “renyats”. Amb més motiu encara!: hem rebut l’Esperit Sant que ens fa capaços d’entendre com realment el Senyor és amb nosaltres en el camí de la vida, si de debò busquem fer sempre la voluntat del Pare. Objectivament, no tenim cap motiu de covardia. Ell és l’únic Senyor de l’Univers, perquè «el vent i l’aigua l’obeeixen» (Mc 4,41), com afirmen admirats els deixebles.

Aleshores, què m’acovardeix? Són motius tan greus com per a posar en entredit el poder infinitament gran com és l’Amor que el Senyor ens té? Aquesta és la pregunta que els nostres germans màrtirs van saber respondre, no ja amb paraules, sinó amb la seva pròpia vida. Com tants germans nostres que, amb la gràcia de Déu, diàriament fan de cada contradicció un pas més en el creixement de la fe i de l’esperança. Nosaltres, per què no? És que no sentim dins nostre el desig d’estimar el Senyor amb tot el pensament, amb totes les forces, amb tota l’ànima?

Un dels grans exemples de valentia i de fe, el tenim en Maria, Auxili dels cristians, Reina dels confessors. Al peu de la Creu va saber mantenir dempeus la llum de la fe… que es va fer esclatant el dia de la Resurrecció!

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I COR Dissabte 1 de febrer 2020

Presència de Déu

Senyor, ajuda’m a restar obert a la teva presència. Omple els meus pensaments i els meus sentiments de la teva Pau.

 

Llibertat

Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l’amor, feu-vos servents els uns dels altres (Ga 5,13).

Consciència

M’adono, a poc a poc de la quantitat d’oportunitats que Déu posa cada dia en la meva vida per a poder estimar. Repasso amb agraïment les darreres hores.

Conversa

Després d’allò contemplat i meditat, li obro el cor amb amor i franquesa.

ESCRIT DEL BLOC Divendres 31 de Gener 2020

INFATIGABLEMENT……?

Som iniciats per totes bandes a treballar infatigablement per tal d’excel-lir en el treball de la nostra vida. No tots els homes són cridats a treballs especialitzats,professionals, i n’hi ha pocs que s’alcen fins a les altures del geni en les arts i les ciències; molts són cridats a ser treballadors de fàbrica, dels camps, dels carrers. Però no hi ha cap feina que sigui insignificant. Tot esforç que enlaire la humanitat té dignitat i importància, i caldria emprende’l amb curosíssim afany de perfecció. Si un home és escombriaire, hauria d’escombrar els carrers com Miquel Angel pintava. Hauria d’escombrar els carrers tant bé que totes les hosts del cel i de la terra s’aturessin per dir; “ Ací va viure un gran escombriaire, que féu la feina ben feta”.

No recordo el nom ‘un autor (Douglas Mallock) i Aixó és el que ell volia dir en un seu escrit:

Si no pots ser pi al cim de la carena,

sigues un garric a la vall …… però digues

el garric millor vora el torrent;

un arbust, si no pots ser un arbre.

Si no pots ser camí ral, sigues viarany.

Si no pits ser el sol, sigues estrella,

No és pel volum que reixitàs o no;

sigues al màxim allò que siguis.

Llanceu-vos afanyosament a descobrir per a què heu nascut, i aleshores apliqueu-vos amb passió a acomplir-ho.

Aquesta decidida acció envers la plena realització d’un mateix és la llargada de la vida de l’home.

COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUI Divendres 31 de Gener 2020

Text de l’Evangeli (Mc 4,26-34): En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment blat granat dins les espigues. I així que el gra és a punt, aquell home fa córrer la falç, perquè ha arribat el temps de la sega».

Deia també: «A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra». Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la Paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d’escoltar-la. No els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als seus deixebles.

«Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor i la terra tota sola dóna fruit»

Avui Jesús parla a la gent d’una experiència ben propera a la seva vida: «Un home sembra el gra a la terra (…), la llavor germina i creix (…). La terra, tota sola, dóna fruit: primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat» (Mc 4,26-28). Amb aquestes paraules es refereix al Regne de Déu, que consisteix en «la santedat i la gràcia, la Veritat i la Vida, la justícia, l’amor i la pau» (Prefaci de la Solemnitat de Crist Rei), que Jesucrist ens ha vingut a portar. Aquest Regne ha de ser una realitat, en primer lloc, dins de cada u de nosaltres; després al nostre món.

En l’ànima de cada cristià, Jesús hi ha sembrat —pel Baptisme— la gràcia, la santedat, la Veritat… Cal que fem créixer aquesta llavor perquè fructifiqui en multitud de bones obres: obres de servei i caritat, d’amabilitat i generositat, de sacrifici per complir bé el nostre deure de cada instant i per fer feliços els qui ens envolten, de pregària constant, de perdó i comprensió, d’esforç per aconseguir créixer en virtuts, d’alegria…

Així, aquest Regne de Déu —que comença dins de cadascú— s’estendrà a la nostra família, al nostre poble, a la nostra societat, al nostre món. Perquè el qui viu així, «¿què fa sinó preparar el camí del Senyor (…), a fi que penetri en ell la força de la gràcia, que l’il·lumini la llum de la veritat, que faci rectes els viaranys que menen a Déu?» (Sant Gregori el Gran).

La llavor comença petita, com «un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses» (Mc 4,31-32). Per la força de Déu s’escampa i creix amb un vigor sorprenent. Com en els primers temps del cristianisme, Jesús ens demana avui que escampem el seu Regne per tot arreu.

REFLEXIÓ D’AVUI Divendres 31 de Gener 2020

Agrair Déu pels seus dons

Crec que la gratitud és una de les fragàncies del ‘Paradís, perquè quan l’expressem entre nosaltres, s’estableix una harmonia tal que fins el ambient al nostre voltant sembla modificar-se. Sentim un perfum, una fragància diferent que ens remet al Paradís.

Mai oblidem agrair. En la pregària, l’agraïment ha d’anar en primer lloc juntament amb l’adoració.

Agraïm a Déu per tot: pels dons rebuts, per la seva misericòrdia infinita, per les gràcies assolides, per les dificultats que ens van fortificar i ens van fer créixer, pel dolor que unit a el dolor del seu Fill a la creu ens fa creure en la resurrecció.

Que la gratitud sigui el nostre distintiu, el nostre segon nom, la nostra identitat de fills de Déu.

 

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I COR Divendres 31 de Gener 2020

Presència de Déu

Tanco els ulls durant uns moments i faig silenci. Em pot ajudar repetir interiorment, o com si ho digués a cau d’orella: «Senyor, Déu de la Vida, aquí em tens». Ho faig a mesura que vaig prenent consciència de la meva respiració

Llibertat

El Senyor ens vol lliures, perquè sap que només estima qui viu en llibertat. Sense estar pendent d’ídols, sense ser esclau d’alguna de les múltiples addicions, sense viure obsessionat per la pròpia imatge o prestigi… Demano aquesta llibertat

Consciència

Déu m’estima sense condicions i és per això que em puc confiar a ell. Quins han estat durant les últimes hores o els últims dies els sentiments que m’han dominat? Sentiments d’alegria, tristesa, ràbia, esgotament… Els poso nom i rostre

Conversa

Quins sentiments sorgeixen en mi en pregar i reflexionar sobre la Paraula de Déu? M’imagino Jesús mateix, assegut o dret, a prop meu, i li obro el cor.

ESCRIT DEL BLOC Dijous 30 de Gener 2020

SÀVIES PARAULES I REFLEXIONS

AMOR SAGRAT I HUMÀ

Què és l’amor? – va preguntar el deixeble.

-L’absència total de por- va dir el mestre.

-I a què tenim por? – va tornar a preguntar

el deixeble.

-A l’amor- va respondre el mestre.

Anthony de Mello

ANHELS FÈRTILS, CORATGE VALENT

La vida és meravellosa si no li tenim por.

Charles Chaplin

ARA I AQUÍ

De que serveix,Sòcrates, aprendre a tocar la lira si t’has de morir?

Per tocar la lira abans de morir. Sòcrates

BON DIA

Sols existeixen DOS dies en el any en els que no si pot fer res. Un es diu AIR i el altre DEMÀ

Per tant AVUI es el dia ideal per ESTIMAR,CREIXRE I FER i principalment VIURE. Dalai Lama

CONFIANÇA NECESSÀRIA

Camviar d’actituds

ès com si canviéssim la resta de la vida.

Ralph Waldo Emerson

CRISIS REVELADORES

Mentres recollia les pedres que van llançar-me, vaig veure que una d’elles era una joia.

Poema Japonès

COSTAT OBSCUR I LLUMINÓS

Tot el món té un costat obscur i un altre

lluminós FERDINAND VON SCHIRACH

EL MAL

El mal procura corrompre tots els projectes de felicitat, per humils que siguin JAUME CABRE

FELICITAT DESITJADA

Moltes persones es perden les alegries petites

mentres esperen la gran felicitat. Pearl S. Buck

FER-SE VELL

Ja no podem esmenar cap paraula

ni corregir cap gest.

Anit vas dir-me que hem envellit de sobte. Fer-se vell

I adonar-se’n fatiga, desconcerta;

la vida esdevé massa apegalosa,

hi ha poc espai per créixer i tot rossola cap endarrera fàcilment.

Tenies por de caure en el buit i t’aferraves a les fustes corcades dels records que no hem viscut.

Prou que pesa la vida.Per afegir-hi a més el llast enorme de tot allò que hauríem pogut fer.

Ara la vida ja es curta, no tinc por de caure el buit fins i tot amb el buit en som bons amics.

P.C. GIRONELLA

HOMES

Els homes mai realitzen el mal més ple i alegrement que quan ho fan per conviccions religioses XAVIER BEAUVOIS

HUMANA RESPONSABILITAT

Quant el meu patiment va augmentar

aviat vaig adonar-me que hi havia dues maneres per donar resposta a la situació:

reaccionar amb amargor o bé transformat el

patiment en una força creativa.

Vaig escollir aquesta darrera Martín Luther King

LA PARAULA

La paraula és l’arma més poderosa.

Ramon Llull

MARGA

Oh Marga… que amarga que és la meva sort

Oh Marga… tinc el cor ferit pel teu record.

PAU RIBA

MARE

Brindo per totes les mares! Aquelles dones que un dia varen canviar el Roc and roll  per les cançons de bressol i que un dia van deixar de dormir per veure’t dormir a tu. Brindo per totes elles,  perquè són les úniques dones que tenen  dos cors.

PARAULES

Si no fosis camí, Sigues sender.

Si no pots ser sol, Sigues un estel.

No es venç pas per la grandària.

Sigues el millor d’allò que siguis.

Bon dia, bon diumenge, petit estel daurat,

Que la setmana que demà enceteras sigui plaen i fructífera.

POBLE

Per tindre el poble baix control el que tindre enemics cal tindre enemics. Si no ho els tens cal construir-los de forma que generin por i repugnància UMBERTO ECO

PROPÒSIT, VOLUNTAT I BONA SORT

El destí remena les cartes,

però nosaltres les juguem. Arthur Schopenhauer

REALITZACIÒ LÚCIDA

La finalitat de la vida és el creixement de l’ànima, ni l’èxit exterior. Aurobindo

SAVIESA REVELADORA

Busqueu llegint i trobareu meditant.

Joan de la Creu

……La nostra recompensa es troba en l’esforç i no en el resultat. Un esforç total és una victòria completa”……

Guarda’m, Déu meu, en tu trobo refugi