COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUIDia Dijous 5 de Març 2020

Texto del Evangelio (Mt 7,7-12): En aquel tiempo, Jesús dijo a sus discípulos: «Pedid y se os dará; buscad y hallaréis; llamad y se os abrirá. Porque todo el que pide recibe; el que busca, halla; y al que llama, se le abrirá. ¿O hay acaso alguno entre vosotros que al hijo que le pide pan le dé una piedra; o si le pide un pez, le dé una culebra? Si, pues, vosotros, siendo malos, sabéis dar cosas buenas a vuestros hijos, ¡cuánto más vuestro Padre que está en los cielos dará cosas buenas a los que se las pidan! Por tanto, todo cuanto queráis que os hagan los hombres, hacédselo también vosotros a ellos; porque ésta es la Ley y los Profetas».

«Todo el que pide recibe; el que busca, halla»

Hoy, Jesús nos habla de la necesidad y del poder de la oración. No podemos entender la vida cristiana sin relación con Dios, y en esta relación, la oración ocupa un lugar central. Mientras vivimos en este mundo, los cristianos nos encontramos en un camino de peregrinaje, pero la oración nos acerca a Dios, nos abre las puertas de su amor inmenso y nos anticipa ya las delicias del cielo. Por esto, la vida cristiana es una continua petición y búsqueda: «Pedid y se os dará; buscad y hallaréis; llamad y se os abrirá» (Mt 7,7), nos dice Jesús.

Al mismo tiempo, la oración va transformando el corazón de piedra en un corazón de carne: «Si, pues, vosotros, siendo malos, sabéis dar cosas buenas a vuestros hijos, ¡cuánto más vuestro Padre que está en los cielos dará cosas buenas a los que se las pidan!» (Mt 7,11). El mejor resumen que podemos pedir a Dios se encuentra en el Padrenuestro: «Venga a nosotros tu Reino, hágase tu voluntad así en la tierra como en el cielo» (cf. Mt 6,10). Por tanto, no podemos pedir en la oración cualquier cosa, sino aquello que sea realmente un bien. Nadie desea un daño para sí mismo; por esto, tampoco no lo podemos querer para los demás.

Hay quien se queja de que Dios no le escucha, porque no ve los resultados de manera inmediata o porque piensa que Dios no le ama. En casos así, no nos vendrá mal recordar este consejo de san Jerónimo: «Es cierto que Dios da a quien se lo pide, que quien busca encuentra, y a quien llama le abren: se ve claramente que aquel que no ha recibido, que no ha encontrado, ni tampoco le han abierto, es porque no ha pedido bien, no ha buscado bien, ni ha llamado bien a la puerta». Pidamos, pues, en primer lugar a Dios que haga bondadoso nuestro corazón como el de Jesucristo.

REFLEXIÓ D’AVUIDia Dijous 5 de Març 2020

[…] cal que triomfi entre nosaltres la “regla d’or” present a les nostres Escriptures (“Fes als altres el que voldries que et fessin a tu, o bé, no facis als altres el que no voldries que et fessin a tu”), regla que demana d’estimar-nos i, per tant, de conèixer-nos sempre millor. Per això, cal que aprofiteu tot el que us diré ara. Es tracta de la necessària inculturació, sense la qual no és possible construir fragments de fraternitat universal tal com, en altres ocasions, els cristians – presents entre nosaltres – faran amb vosaltres. […]

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I CORDia Dijous 5 de Març 2020

Presència de Déu

Quan preguem ens obrim a la seva presència i, alhora, som portadors d’aquesta presència als altres. En un món que opta per la violència, podem ser portadors de la seva pau.

Llibertat

La rutina de la vida de cada dia em pot fer oblidar que estic fet per a la llibertat. El Senyor m’ho recorda i em crida a viure menys pendent del temps, de l’opinió dels altres, menys pendent de mi mateix.

Consciència

Prenc consciència del bé que faig i puc fer cada dia, al lloc on sóc i amb aquelles persones amb qui comparteixo treball, amistat, convivència… M’alegro de les possibilitats i m’entristeixo de les meves faltes.

Conversa

Allò que he après, allò que encara no veig clar… tot ho comparteixo amb Jesús, que al meu costat no deixa un sol moment d’escoltar-me i acollir-me amb un amor infinit.

ESCRIT DEL BLOCDia Dimecres 4 de Març 2020

La Quaresma és el temps per apagar la televisió i obrir la Bíblia, segons el Papa Francesc

El Papa Francesc va indicar aquest Dimecres de cendra que la Quaresma és el temps «per apagar la televisió i obrir la Bíblia» i va recordar que el camí quaresmal consisteix en la «oració, dejuni i obres de misericòrdia».

Així ho va dir el Sant Pare durant l’Audiència General realitzada a la Plaça de Sant Pere aquest dimecres 26 de febrer a la que va dedicar la seva catequesi al tema de la Quaresma amb la imatge de l’entrada en el desert.

«Avui dimecres de cendra vam iniciar el camí quaresmal, camí de quaranta dies cap a la Pasqua, cap al cor de l’any litúrgic i de la fe. És un camí que segueix el de Jesús, que va al començament del seu ministeri es va retirar durant quaranta dies per resar i dejunar, temptat pel diable, al desert «, va assenyalar el Papa.

En aquesta línia, el Pontífex va reflexionar sobre «el significat espiritual del desert» i ha afegit que «el desert és el lloc per allunyar-se de el soroll que ens envolta. És l’absència de paraules per donar cabuda a una altra Paraula, la Paraula de Déu, que acaricia els nostres cors com una brisa lleugera «.

«El desert és el lloc de la Paraula, amb majúscula. De fet, en la Bíblia, a el Senyor li encanta parlar-nos al desert «, va dir el Papa que va recordar que» Jesús estimava retirar cada dia en llocs deserts per resar «.

A més, el Sant Pare va destacar que «en el desert es retroba la intimitat amb Déu, l’amor de el Senyor» i que Jesús «ens va ensenyar com buscar a el Pare, que ens parla en el silenci» però ha reconegut que «no és fàcil fer silenci al cor «.

«La Quaresma és el temps adequat per deixar espai a la Paraula de Déu, és el temps per apagar la televisió i obrir la Bíblia. És el temps per desconnectar-se de el telèfon mòbil i connectar-se a l’Evangeli «, ha afirmat.

En aquest sentit, Francesc va assenyalar que «Jesús, cridant-nos a desert, ens convida a escoltar el que importa» a l’essencial, ja que la Quaresma «és el temps per renunciar a paraules inútils» així com també als «rumors i xafarderies» per «parlar-li de tu a el Senyor».

«Mirem les nostres vides: quantes coses inútils ens envolten! Perseguim mil coses que semblen necessàries i en realitat no ho són. Que bo seria per a nosaltres desfer-nos de tantes realitats supèrflues, per redescobrir el que importa, per trobar els rostres dels que ens envolten! «, Va expressar el Papa.

Per això, el Sant Pare va subratllar que «Jesús ens dóna l’exemple, dejunant» perquè «dejunar és saber renunciar a les coses vanes, al superflu, per anar a l’essencial» i ha afegit que «dejunar no només és per a aprimar» sinó que «dejunar és anar a l’essencial, és buscar la bellesa d’una vida més simple».

Paraules del Sant Pare durant l’Audiència General realitzada a la Plaça de Sant Pere aquest dimecres 26 de febrer a la que va dedicar la seva catequesi al tema de la Quaresma

COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUIDia Dimecres 4 de Març 2020

Text de l’Evangeli (Lc 11,29-32): En aquell temps, s’anava reunint encara més gent, i Jesús començà a dir: «La gent d’aquesta generació és dolenta: demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el de Jonàs. Perquè així com Jonàs va ser un senyal per a la gent de Nínive, també el Fill de l’home ho serà per a aquesta generació. El dia del judici, la reina del país del sud s’alçarà per condemnar els homes d’aquesta generació, perquè ella va venir de l’altre cap de món per escoltar la saviesa de Salomó; i aquí hi ha alguna cosa més que Salomó. El dia del judici, els habitants de Nínive s’aixecaran per condemnar la gent d’aquesta generació, perquè ells es van convertir quan Jonàs els predicà; i aquí hi ha alguna cosa més que Jonàs».

«Així com Jonàs va ser un senyal per a la gent de Nínive, també el Fill de l’home ho serà per a aquesta generació»

Avui, Jesús ens diu que el senyal que donarà a la “generació perversa” serà Ell mateix, com el “senyal de Jonàs” (cf. Lc 11,30). De la mateixa manera que Jonàs permeté que el llencessin per la borda per calmar la tempesta que amenaçava enfonsar-los —i, així, salvar la vida de la tripulació—, igualment Jesús permeté que el llencessin per la borda per tal de calmar les tempestes del pecat que posen en perill les nostres vides. I, semblantment com Jonàs passà tres dies en el ventre de la balena abans que el vomités a terra sa i estalvi, així Jesús hauria de passar tres dies en el si de la terra abans no abandonés la tomba (cf. Mt 12,40).

El senyal que Jesús donarà als “malvats” de cada generació és la seva mort i resurrecció. La seva mort, acceptada lliurement, és el senyal de l’increïble amor de Déu per nosaltres: Jesús donà la seva vida per a salvar la nostra. I la resurrecció d’entre els morts és el senyal del seu poder diví. Es tracta del senyal més poderós i commovedor que hom mai hagi donat.

A més, però, Jesús és també el senyal de Jonàs en un altre sentit. Jonàs fou una icona i un mitjà de conversió. Quan en la seva predicació «D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda!» (Jon 3,4) adverteix els ninivites pagans, es converteixen, ja que tots ells —des del rei fins els nens i els animals— es cobriren amb sac i cendres. Durant aquests quaranta dies de la Quaresma, tenim algú “molt més gran que Jonàs” (cf. Lc 11,32) predicant-nos la conversió: Jesús mateix. Per tant, la nostra conversió hauria de ser igualment plena.

«Ja que Jonàs era un servent», escriu sant Joan Crisòstom en la persona de Jesucrist, «però jo sóc el Mestre; i ell fou llençat per la balena, però jo vaig ressuscitar d’entre els morts; i ell proclamava la destrucció, però jo he vingut a predicar la Bona Nova i el Regne».

La setmana passada, el Dimecres de Cendra, ens cobrirem amb cendra, i cadascú escoltà les paraules de la primera homilia de Jesucrist, «Penedeix-te i creu en l’Evangeli» (cf. Mc 1,15). La pregunta que hem de fer-nos és: —Hem respost ja amb una profunda conversió com la dels ninivites i hem abraçat aquell Evangeli?

REFLEXIÓ D’AVUIDia Dimecres 4 de Març 2020

Prendre la iniciativa a l’hora d’estimar

[…] La primera característica que millor distingeix l’amor de Déu Pare, és la seva absoluta gratuïtat. Això es contraposa radicalment amb l’amor del món. Mentre aquest darrer es basa en la correspondència i la simpatia (estimar als qui ens estimen o ens resulten simpàtics), l’amor del Pare celestial és totalment desinteressat; es dona a les seves criatures, amb independència de la seva resposta. És un amor, la naturalesa del qual es basa en prendre la iniciativa, comunicant tot el que posseeix. Com a conseqüència, és un amor que construeix i transforma. El Pare celestial ens estima, no perquè siguem bons, espiritualment bonics i per això mereixedors d’atenció i benvolença; sinó tot al contrari. Estimant-nos, crea en nosaltres la bondat i la bellesa espiritual de la gràcia, fent-nos ser amics i fills seus. […]

PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I CORDia Dimecres 4 de Març 2020

Presència de Déu

Pregar no és desconnectar de res, sinó deixar-se acompanyar per la presència d’un Déu que ve a trobar-nos allà on som.

Llibertat

«Deu té la iniciativa sempre. La pregària és entrar en l’àmbit d’una crida d’amor. Amb el temps, la certesa es transforma en un anar vers la veu. Creix la responsabilitat. La iniciativa de Déu crea la llibertat de la resposta amorosa» (C. Kauffmann).

Consciència

Com em sento, avui? Estic particularment cansat, estressat o deprimit? Quin és l’origen d’aquests sentiments? Els confio al Senyor de la Vida.

Conversa

Quins sentiments ha despertat en mi la pregària? Em sento preocupat i intranquil, o bé serè i en pau. En un cas o en l’altre, ho comparteixo tot obertament amb Jesús.

ESCRIT DEL BLOCDia Dimarts 3 de Març 2020

2-2 Els signes de la Quaresma

La Quaresma és un temps de preparació per a la Pasqua. És un temps marcada ment penitencial, de preparació, de conversió, de desert. Demana un

a actitud interna de canvi, de “metà noia”, de conversió. Per això, la litúrgia hi ajuda amb els signes externs, per tal que ajudin pedagògicament a viure amb intensitat aquest temps litúrgic fort.

Així doncs, durant la Quaresma s’omet l’himne del “Glòria” i el cant de l’al·eluia, que seran cantats solemnement en la Vetlla Pasqual. Al mateix temps, es demana de no tocar música instrumental, sinó que l’instrument toqui només quan acompanya en el cant litúrgic; per tant, en aquest temps predominen molt els silencis i l’austeritat en els cants. Per altra banda, en els diumenges de Quaresma, en lloc del cant d’entrada és recomanable cantar la lletania dels Sants i supleix així el cant d’entrada i l’acte penitencial a la vegada que demanem la seva intercessió a aquests que han estat models de fe en Jesucrist. També, durant la Quaresma, es retiren totes les flors que hi ha a l’església, per tal de marcar l’austeritat pròpia d’aquest temps. El color litúrgic d’aquest temps és el morat, un color més aviat apaivagat i fosc, que contrastarà amb la claror del blanc o el daurat de la Pasqua.

També és molt recomanable que durant la Quaresma no se celebri el sagrament del baptisme, ja que és més pedagògic celebrar-los per Pasqua, ja que els sagraments –sobretot el baptisme– brollen de la Pasqua.

Per altra banda, tal i com l’Església demana durant la Quaresma, és important intensificar la pregària, fer almoina i també dejuni; són actituds externes que ens han d’ajudar internament a convertir-nos i anar a l’encontre de Crist, vivint com ell vivia.

Una bona pràctica per a viure la Quaresma és la pregària del Via Crucis, en la qual contemplem els últims moments de la vida de Jesús, el seu camí cap a la creu. És una pregària que té diverses maneres de fer-la, si bé normalment té catorze meditacions o estacions. En cadascuna d’elles contemplem aquests fets de la passió de Jesús camí de la creu i alhora el nostre desig de conversió davant aquest acte suprem d’amor per part de Jesús.

Una altra bona pràctica per a viure la Quaresma, en vistes a la celebració de la Pasqua és rebre el sagrament de la reconciliació, per tal de demanar a Déu que ens perdoni les nostres faltes i rebre el seu perdó i la seva pau.

COMENTARI DEL EVANGELI D’AVUIDia Dimarts 3 de Març 2020

Text de l’Evangeli (Mt 6,7-15): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan pregueu, no parleu per parlar, com fan els pagans: es pensen que amb la seva xerrameca es faran escoltar. No sigueu, doncs, com ells, que bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu.

»Vosaltres, pregueu així: ‘Pare nostre del cel, santifica el teu nom, vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel. Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia; perdona les nostres ofenses, així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen; no permetis que caiguem en la temptació, i allibera’ns del mal’. Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres; però si no els les perdoneu, el vostre Pare no us perdonarà les vostres».

«Quan pregueu, no parleu per parlar; bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat»

Avui, Jesús —que és el Fill de Déu— m’ensenya a mi a comportar-me com un fill de Déu. Un primer aspecte és la confiança quan parlo amb Ell. Però el Senyor ens adverteix: «No parleu per parlar» (Mt 6,7). I és que els fills, quan parlen amb el seus pares, no ho fan amb raonaments complicats, ni dient moltes paraules, sinó que amb senzillesa demanen tot allò que necessiten. Sempre tinc la confiança de ser escoltat perquè Déu —que és Pare— m’estima i m’escolta. De fet, pregar no es informar a Déu, sinó demanar-li tot el que necessito, ja que «bé sap el vostre Pare de què teniu necessitat abans que li ho demaneu» (Mt 6,8). No seré bon cristià si no faig oració, com no pot ser bon fill qui no parla habitualment amb el seus pares.

El Parenostre és l’oració que Jesús mateix ens ha ensenyat, i és un resum de la vida cristiana. Cada vegada que reso al Pare nostre em deixo portar de la seva mà i li demano allò que necessito cada dia per a esdevenir millor fill de Déu. Necessito no només el pa material, sinó —sobretot— el Pa del Cel: «Demanem que mai no ens falti el Pa de l’Eucaristia». També aprendre a perdonar i ser perdonats: «Per a poder rebre el perdó que Déu ens ofereix, adrecem-nos al Pare que ens estima», diuen les fórmules introductòries al Parenostre de la Missa.

Durant la Quaresma, l’Església em demana d’aprofundir en la pregària. «La pregària, el col·loqui amb Déu, és el bé més alt, perquè constitueix (…) una unió amb Ell» (Sant Joan Crisòstom). Senyor, necessito aprendre a pregar i treure’n conseqüències concretes per a la meva vida. Sobretot per a viure la virtut de la caritat: l’oració em dóna forces per viure-la cada dia millor. Per això, demano diàriament que m’ajudi a disculpar tant les petites molèsties dels altres, com perdonar les paraules i actituds ofensives i, sobretot, a no tenir rancúnies, i així podré dir-li sincerament que perdono de tot cor els meus deutors. Ho podré aconseguir perquè m’ajudarà en tot moment la Mare de Déu.

REFLEXIÓ D’AVUIDia Dimarts 3 de Març 2020

Tornar a començar a estimar amb joia

“Saber com tornar a començar és l’acte més intel·ligent i constructiu que podem fer. És el secret del veritable progrés espiritual”. Chiara Lubich recorda que allò important no és aconseguir d’estimar – sovint, degut als nostres límits, no ho aconseguim – sinó que allò important és voler estimar sempre. (“Benaurats els homes de bona voluntat”). L’important és tornar a començar sempre. Recomençar és creure en l’amor. En efecte, si tornem a començar, demostrem que creiem en la potència i la grandesa de l’amor de Déu, més que no pas en la nostra feblesa… Qui torna a començar, no només és un que creu, no només un que espera, sinó que és un que estima, i que deixa que l’Amor en ell, estimi al seu voltant, en els altres, perquè només l’amor va més enllà de tot.