REFLEXIONA i VIURE UNA VIDA AMB SENTIT

Sens dubte és un exercici complex, que sovint és més fàcil viure sense pensar gaire, sense plantejar-nos grans dubtes existencials, sense mirar-nos excessivament.
Es important fer un “resset” de tot, ;sense inseguretat i sense auto enganyar-te; sense amagar o donar altre sentit, sense justificar-te; sense comparar-te, sense compadir-te i sense castigar-te… pensa en tu i en viure la teva vida amb sentit.
¿Per què treballes del que treballes? ¿Et sents realitzat a la feina? ¿T’agrada el que fas? ¿Per què tens la parella que tens? ¿Compartiu les mateixes prioritats? ¿Heu evolucionat en la mateixa direcció? ¿Què us uneix? ¿Segueixen sent vigents els vostres compromisos? ¿Què em dius del teu temps d’oci? ¿T’agrada? ¿T’ho passes bé? ¿És suficient? ¿I la relació amb la teva família? ¿I amb els amics?
He conegut moltes persones que han viscut durant anys creient que vivia la seva vida amb sentit. Possiblement durant aquests anys ha gaudit d’una aparent estabilitat, però si analitzem més a fons és possible que trobem indicadors que en realitat no era així. Sovint tenim indicadors que no estem en el camí adequat en forma d’irritabilitat, tristesa, ansietat, dolor, insomni, fatiga, explosions d’agressivitat, desmotivava, sobre ingesta d’aliments, tensió, acumulació de possessions, etc. Hem d’interpretar correctament aquests senyals d’alarma ja que ens estan avisant que en paguem un cost molt elevat, de la manera en que volem viure i que vivim i que possiblement, sigui millor revisar el sentit de la nostra vida i traçar un nou camí.

ES MUCHO MÁS IMPORTANTE AMARSE QUE ENTENDERSE

Gregorio Luri, maestro de escuela, pedagogo, doctor en Filosofía y escritor

62 años. Nací en Navarra y vivo en El Masnou. Casado, dos hijos y dos nietos. Gracias Soy un conservador, no tengo suficiente con ser sólo moderno, necesito recurrir a los antiguos para entender el presente. Y un pagano que cree en Jesús

Qué le han enseñado sus alumnos?

Mis límites. “Habla para que te vea”, decía Sócrates. Sólo cuando los demás hablan los ves y cuando hablas te ves a ti mismo.

¿Qué es un maestro?

Tu obligación es hacer visible a tu alumno lo que puede llegar a ser.

Un maestro así es el sueño de todo padre.

Creo que la armonía está sobrevalorada, que padres y maestros no necesariamente tienen que ir al unísono. Está bien que los niños entiendan que hay desavenencias. Crecer también es saber moverse de manera adecuada en ámbitos distintos.

La armonía es difícil también en casa.

Es irreal hacer creer a los hijos que los padres estamos de acuerdo en todo. Lo que deben ­entender es que las desavenencias se gestionan. Considero que es mucho más importante amarse que entenderse.

Eso es muy inteligente, maestro.

Mostrar a los hijos que nos queremos a pesar de que hay momentos que no nos soportamos es una lección imprescindible para llegar a ser adulto. ¿Hay algo más importante en la vida que contar con alguien que te quiere siendo consciente de todo eso de lo que no te sientes digno?

Elogia usted la familia sensatamente imperfecta.

Sí, la que está dispuesta a aprender de su propia experiencia, que no delega su responsabilidades en un especialista. Si los humanos fuésemos relojes complejos, ajustaríamos las piezas que no funcionan, pero como no lo somos, lo que necesitamos es sentido común.

Hoy no hay niño que no haya visitado a un psicólogo.

Eso indica la inseguridad de los padres. Si no tienes un problema claro y concreto, no alquiles tu responsabilidad a un especialista. Pero a menudo acudimos a ellos porque creemos que es posible una vida sin problemas.

Cierto.

Eso no existe. De lo que se trata es de cómo gestionar los problemas cotidianos sin excesivas gesticulaciones.

¿Esa mala cara, ese grito huracanado…?

Sí, todas esas cosas de las que nos avergonzamos. Pero hay que pasar página. Me gusta ese cuento zen de un monje que cuidaba primo­rosamente su jardín, y cuando había acabado le echaba una hoja seca porque decía que si no tenía ninguna imperfección no era humano.

Es usted irónico con los superpadres.

Los padres modernos siempre llevan ese Pepito Grillo que les hace estar continuamente preguntándose si en lugar de castigar no hubiera sido mejor dialogar o viceversa; esa condicionalidad en las relaciones que deberían ser espontáneas marca un comportamiento que merece el nombre de neurótico.

La reflexión es buena.

Sí, pero que no sea doliente. Es buena una cierta ironía con las propias meteduras de pata que te permita dolerte menos y aprender más.

Hoy los niños se autojustifican diciendo: “es que soy adolescente”.

Sábado: tu niño del alma, tumbado en el sofá con el mando a distancia te dice: “Me aburro”. Hay padres que consideran que deben ser los dinamizadores culturales de sus hijos, ofrecerles un menú de actividades, pero así estimulan su flojera. Mejor un “y a mí qué”, provocar que salgan de su aburrimiento autónomamente.

Entiendo.

…O el niño que ha tenido un día agotador: exámenes, entreno… Llega a casa, tira la mochila y exclama: “¡Estoy cansadísimo!”. Los padres perfectos le preparan un baño y le sirven la cena. Yo abogo por un: “Te entiendo perfectamente porque yo llego así muchos días, pero por favor recoge la mochila”.

Ya.

La adolescencia se ha convertido en un nuevo fenómeno cultural y comercial. Y a menudo la autoestima se confunde con el narcisismo que hoy se considera una conducta normal, y eso fragiliza mucho. Si te crees que el mundo está para servirte, vives en un engaño.

Hay que ser comprensivo…

Los adolescentes aprenden saltándose los límites. Tienen más energía que sentido común para controlarla y a menudo actúan sin lógica; los padres lo sabemos, pero esa comprensión te la debes guardar para ti, tú debes ser sus frenos.

Dice que sin culpabilidad no hay moralidad… suena carca.

Hoy la palabra culpa está proscrita, pero señalarles las faltas es decirles que los consideras personas responsables de sus actos y no unos insensatos que no saben lo que hacen; así podrán reflexionar y extraer alguna conclusión.

¿Con o sin castigo?

La mejor manera de librar a un culpable de sus remordimientos es ofrecerle la posibilidad de hacer borrón y cuenta nueva. El drama de nuestros jóvenes es que hay demasiados adultos confundiendo comprender con justificar.

Con lo que hacemos nos hacemos.

Así es, y defiendo otro concepto olvidado: la virtud, cuya esencia es la ambición de realizar bien lo que tengas que hacer. Me parece más útil el compromiso de los actos que eso de repetir valores: “sé bueno” “sé sincero”, “sé justo”…

Y creo que es más noble aprender a querer la ­vida a pesar de sus constantes zancadillas que aspirar a una felicidad que se supone se consigue renunciando a la vida, es decir: creyendo que si eliminas lo que va mal serás feliz.

IMA SANCHÍS

27/09/2017 01:56 | Actualizado a 27/09/2017 14:28

REVOLUCIONAT PER JESÚS

Aquestes són algunes frases cèlebres d’un jove cristià desconegut. Algunes lliçons que he après.

1. No busquis l’aprovació de les persones, però no les privis del millor de tu.

2. Corregeix al savi i ho faràs més savi. Corregeix l’evangèlic que creu el que diuen els falsos profetes i ho faràs teu enemic. (Adaptació d’un proverbi xinès)

3. No tens excusa per no diferenciar a un fals mestre d’un veritable. No tens excusa per això perquè tens la Bíblia.

4. S’escapen moltes coses de la meva mà, per a res s’escapa de la mà de Déu.

5. Vaig deixar de defensar-me quan vaig aprendre que Déu és el meu advocat.

6. Quan posis a la Bíblia per sobre de tot sistema de pensament, et vas a portar moltes sorpreses. I això ho sé per experiència.

7. Abans jo creia que la Bíblia era avorrida. Ara entenc que el avorrit era jo.

8. No pots agradar a Déu si t’importa al mateix temps agradar a la gent.

9. Res pot obligar a Déu a estimar-te menys perquè res és més gran que Déu.

10. Ningú predica el veritable evangeli per accident. Cal haver-lo conegut realment en les pàgines de la Bíblia.

10. Ningú predica el veritable evangeli per accident. Cal haver-lo conegut realment en les pàgines de la Bíblia.

11. Ningú vol sentir-te dir que Jesús canvia vides si tu no ets un exemple d’això.

12. Quan descanses en la gràcia de Déu, els primers a criticar-seran els fariseus moderns. Acostuma’t a això.

13. Si no vas a fer alguna cosa amb passió, no ho facis.

14. Si vas a predicar Jesús, prepara’t per tenir molts haters.

15. El cristianisme no es tracta de descobrir Déu. Es tracta que Ell se’ns va revelar en Jesús i que no ho mereixíem.

16. Només perquè Déu no t’estimi com tu a vegades creus que és millor, no vol dir que no t’estimi infinitament.

17. No jutgis als quals es disfressen per Halloween si et disfresses de cristià tots els diumenges.

18. Tot és més clar quan la Bíblia il·lumina el teu món.

19. Déu es va revelar a nosaltres en Jesús. Res en el món és més impactant, emocionant i sorprenent que això. Tota la resta és … avorrit.

20. No et preocupis pel que la gent pensi de tu. Ells tenen les seves pròpies vides i no pensen en tu tant com tu creus que ho fan.

21. enamorar de l’amor de la teva vida és bonic quan primer t’has enamorat de l’amor de la teva eternitat: Déu.

22. «Ningú és perfecte», però no facis servir aquesta frase com a excusa per no fer el correcte i motivar la gent al teu voltant.

23. Conec una persona que està més farta dels fanàtics religiosos que jo. El seu nom és Jesús.

24. Estigues humil, i quan no puguis mantenir-te humil, estigues callat.

25. Si ets un «líder» en el teu església però no fora d’ella, no ets un líder. Ets un actor.

26. El secret per aprendre molt a la vida no és ser llest. És no ser mandrós.

27. Ningú creurà que ets fill del Rei de reis si segueixes actuant com orfe – tractant d’omplir la teva vida amb coses passatgeres.

28. No pots seguir Jesús almenys que Ell sigui el més important per a tu.

29. Els cristians que canvien el món són els que estudien i viuen la paraula de Déu mentre altres dormen.

30. El que en realitat importa no és com fas per a Déu, sinó que Déu ha fet per tu.

31. No col·loquis punts suspensius on Déu et diu que col·loquis un punt final.

32. Ser cristià i no llegir la Bíblia és pitjor que ser matemàtic i no llegir l’àlgebra de Baldor.

33. El fet que moltes persones no puguin veure el que hi ha en tu, no vol dir que no hi ha alguna cosa en tu.

34. Es pot tenir zel per la veritat sense tenir amor, però no es pot tenir amor sense tenir zel per la veritat.

35. Déu pot obrir portes on abans només havien murs.

36. Tractar de complaure tothom és molt babau.

37. Com més llegeixis la Bíblia, més aprendràs d’ella. Com més aprenguis d’ella, més podràs ensenyar.

38. No sabem tots els passos que prendrem a la vida, però amb Jesús sempre sabem quin és el següent. Pren-lo quan hagis de fer-ho.

39. Com més coneguis quant li va costar a Déu perdonar-i quant t’estima, més vas a estimar i perdonar tu també.

40. Déu no està únicament en la destinació al qual vas, sinó que també es troba en el viatge.

41. – Josué, crec que la Bíblia et va rentar el cervell. – Doncs què bo perquè el tenia ple d’escombraries.

42. Els líders cristians no viuen per els aplaudiments com Lady Gaga.

43. L’insomni és una invitació de Déu perquè passis la nit coneixent una mica més.

44. Hi ha una diferència de la mida de Crist entre una església i una congregació.

45. Quan Jesús és qui dirigeix ​​la teva vida, pots tenir la certesa que, passi el que passi, tot estarà bé.

46. ​​Molts tipus d’Enllaç TV semblen falsos profetes, però no es deixin enganyar. En realitat ho són.

47. Les persones que no estudien la Bíblia són les mateixes que creuen que ella no és suficient.

48. Amb el temps aprens que Déu vol que en les nostres església l’amor per les ànimes sigui més gran que l’amor pels números.

49. Quan et submergeixes en la Bíblia, no t’ofegues. Respires.

50. Pots tenir a Crist en les teves paraules sense tenir-lo en el teu vinya

TERRA SANTA 5 Preguntes que segurament et facis abans de viatjar a Israel

Quan anar?

Israel té un clima mediterrani al llarg de la costa, que es torna cada vegada més àrid a l’interior. A la costa del Mar Roig, el clima es torna més desèrtic mentre que a la costa mediterrània i la zona central del país té un clima càlid i sec a l’estiu, i fred i humit a l’hivern.

Segurament vas escoltar parlar d’Israel, la Terra Santa, però què tant saps d’aquest increïble destí? Aquí podeu trobar una guia pràctica perquè vegis el fàcil que és arribar a aquest país ple d’història i ho tinguis en compte per al teu proper viatge.

Et recomanem viatjar a Israel entre març i octubre. Els millors són els mesos de la primavera (de març a juny). Si penses visitar les zones més desèrtiques et convé durant l’hivern, ja que el clima és més fred.

Com arribar-hi?

La major part de les companyies aèries internacionals tenen vols a Israel. Pots trobar vols directes des de les principals ciutats d’Europa, Estats Units o el Canadà cap a l’aeroport Internacional Ben Gurion (TLV), que es troba a tan sols 25 km de Tel Aviv i a 40 km de Jerusalem.

Què fer i quants dies d’estar?

L’ideal és estar entre 7 i 10 dies per poder conèixer en profunditat la ciutat. Israel és un país petit, aproximadament de la mida de l’Estat de Mèxic. Compta amb muntanyes, deserts, valls, pastures i quatre mars; entre ells el Mar Mort, que és el punt més baix de la terra.

Hi ha milers d’activitats per poder fer com expedicions al desert; esports aquàtics incloent caiac, surf, busseig i ràfting, entre d’altres; recintes artístics i culturals; vinyes i restaurants d’alta gastronomia; increïbles platges i una gran vida nocturna.

Les principals ciutats són Jerusalem i Tel Aviv. Jerusalem, la capital, és una ciutat que promet experiències espirituals i religioses, intensitat i plaer, interessants recorreguts i divertides aventures. Al cor de Jerusalem es troba la Ciutat Vella, envoltada per una muralla i dividida en quatre barris: el jueu, l’armeni, el cristià i el musulmà. Aquestes muralles envolten els importants llocs sagrats de les tres religions principals: el Mur Occidental (venerat pels jueus), l’Església del Sant Sepulcre (venerarda pels Cristians) i el Dom de la Roca a la Muntanya del Temple (venerat pels Musulmans ).

Tel Aviv, amb freqüència anomenada «la ciutat que mai dorm», va ser la primera ciutat jueva moderna que es va aixecar a Israel, a inici del segle XX, i entorn d’ella gira la vida econòmica i cultural del país. Es tracta d’una ciutat bulliciosa i activa que ofereix entreteniment, cultura i art, festivals i una rica vida nocturna.

Què fa diferent a Israel?

Els idiomes oficials són el Hebreu i l’Àrab, encara que amb l’anglès et vas a poder gestionar bé. Com el 75% dels Israelians són Jueus, el país es regeix sota el «calendari» Jueu la diferència principal és ser un calendari lunar i no solar. La setmana laboral és de diumenge a dijous. Es pot notar com tot es va tranquil·litzant divendres a la tarda, ja que els jueus religiosos (que representen aproximadament el 25% de la població) no manegen, usen electricitat, ni treballen a Shabbat, que comença en el capvespre de divendres i acaba 25 hores després quan el sol s’amaga dissabte. Encara que també, la nit de divendres és la més concorreguda en clubs, bars i restaurants, especialment a Tel Aviv.

Kasher és el menjar característica del lloc, oferta per la majoria dels hotels i restaurants. Significa que els mariscs i el porc estan prohibits, i que els lactis i carns es mengen per separat. Així que oblida’t de menjar hamburguesa amb formatge o un còctel de gambetes.

Igual, no tota la gastronomia israeliana és Kasher, i considerant que Israel és un país d’immigrants de més de 120 diferents països del món, la cuina israeliana és bàsicament medioriental i mediterrània, però amb influència de gairebé totes les cuines internacionals.

És segur viatjar a Israel?

Israel és un país extremadament segur per visitar-lo i recórrer-lo. 3,5 milions de viatgers van visitar Israel l’any passat, i una de les coses que més sorprèn als que visiten el país per primera vegada, és l’absoluta sensació de seguretat.

TERRA SANTA i PRESENCIES

Despres de once anys i per unes experiències repetides, Terra Santa m’envaeix un sentiment especial quant entro en qualsevol dels temples que trobem per el camí de Jerusalem i penso en els milers de persones que si senten acollides i pregan; en la seves diferents comunitats religioses, evocan tots a Deu, el mateix Deu, diferenciat sols per el nom ( Jave, Maoma, Crist…) mi sento església, viva, unit a un corrent pregant en comunió. Em passa igualment amb certes fórmules d’oracio venerables: tot el gruix de pregàries acumulada al llarga dels deu anys en que durant uns dies convisc les mateixes paraules que molt segur fa segles ja eran les pregàries d’aquells temps. Allà a Jerusalem-Terra Santa quant faig pregària fa que no em senti sol en dir les. Imatges, pregàries ,temples, que han estat i son sagraments de l’amor de Deu pels homes, evocacio d’una presencia misteriosa i certa, garantia d’un acompanyament lleial ple de tota una vida. La diversitat religiosa em fa mes proper, estar en comunió amb tots ells, i en la terra que va trepitjar Jesus.

CARTA D’UNA MARE JOVE

De la carta d’una mare jove: “ A poc a poc anem retrobament Déu; la presència marevellossa de la petita M. fa més palpable, mes entenedora, més pròxima i més íntima aquesta altre presència misteriosa ….” També la presència maravellosa del petit Jesús fa més palpable, més entenedora, més pròxima i més íntima la presència misteriosa dl Pare del Cel. Maria, la mare, al costat de l’Infant, ho acaba d’arrodonir. Es ben veritat que, com algú ha dit, l’Encarnació ha simplificat Déu i la teologia. ? Oi que per Nadal no costa gaire de veure-ho? ? Oi que fóra una llàstima que passat Nadal tornéssim a complicar la presència misteriosa d’un Déu que l’Encarnació ha simplificat per sempre ?

El PA D’AVUI

Quant resem el pare nostra, en el mateix lloc ont Jesus ho va fer (Terra Santa-Jerusalem) Demen, doneu-nos-el avui, ? no signifiquem amb això que el pa que pugui sobrar a la nit ja no és nostre, sinó d’aquell qui no n’ha tingut en tot el dia?

Deu ser així, però, tot i la vergonya que em fa, se que continuare obrant com sempre. Confesso la meva insolidaritat i espero que algun dia, potser només algun moment, tindré la valentia de ser coherent, d’obra com tocaria a un que diu que estima. Al capdevall, aprenents com som tots en el amor, alguna cosa reixida, per petita que sigui, entre tants d’esguerros, tampoc no deu estar malament del tot. O potser si, que ho està, Déu meu! en vos posso tota la meva confiança.

EL JUTGE QUE NO TÉ SENTIT DE LA JUSTÍCIA

Fa pocs dies llegia quin era el veritable Sentit de la Justícia.

En una tertúlia es parlava del jutge Pablo Llarena i el definien, entre altres coses, com un jutge amb valors cristians : “ els jutges cristians , com ell, no poden ser ni són injustos…”

No vull , com tampoc puc fer-ho, valorar si és o no cristià.

Jesucrist digué : “ pels seus fets els coneixereu” i en aquest cas , puc dir que el jutge Pablo Llarena ha estat molt injust i no ha tingut Sentit de Justícia de cap mena.

Sí, la justícia és una virtut molt fràgil. Els interessos l’esmicolen i les converses la ignoren.

La injustícia és un dels grans pecats de la nostra societat i de l’època que ens toca viure.

Li recordo que vos heu de ser just per doble motiu. Li cal l’anhel d’obrar amb rectitud, voluntat de no enganyar, el proïsme i la preocupació de no perjudicar-los ni tant sols en la fama.

La justícia malmesa clama reparació.

Aquesta llei s’aplica als diners, al treball a la crítica, a la humiliació dels senzills…

La bona recuperació i la llibertat de totes les persones empresonades i exiliades s’ha de fer efectiva ara i no demà. No en teniu prou amb el mal que heu fet a totes aquestes persones i a les seves famílies?

Sincerament no puc creure que tingueu un sol sentit de cristià.

Heu parlat i jutjat uns fets inexistents, uns fets que cap país els ha reconegut. No és hipocresia parlar de culpabilitat judicial inexistent? Podeu llençar vos la primera pedra? Creieu que podeu definir-vos com a cristià i persona justa?

També cal recordar que l’ofensa pública demana una justícia recta i sense valoracions del color de la pell, les creences ni la militància política. Si s’actua així s’aplicarà justícia recta.

La crua veritat és que vos no sabeu què significa estimar la justícia ni les persones amb criteris de Sentit de Justícia.

Voldria recordar-vos que si sou cristià i jutge no podeu aplicar uns criteris injustos, inhumans i, no cal dir, una justícia basada amb la falta de rigor, de fets i de sentit humà.

La justícia esdevé més fàcil i creïble dins un clima de veritable imparcialitat i , amb el vostre cas, de fraternitat.

El cas del que parlem i estem vivim , vos, n’heu redactat un informe amb falta de rigor i de proves.

Podeu dormir tranquil les nits? Creieu que el cost que en paguen les famílies és just?

No puc creure en el Sentit de la Justícia que apliqueu.

Si us plau, amb tot el respecte i creient que encara teniu dins vostre un sentit de cristià, poseu-los en LLIBERTAT JA!

VIURE EL MOMENT PRESENT

VIURE EL MOMENT PRESENT

No podem viure sinó el moment present, el d’ara; ahir vam viure; demà, si Déu vol, viurem; només ara vivim. Vivim aquest moment a curt termini, a llarg termini, tancat en ell mateix a nul termini, obert cap el futur sense terminis. Però també hi ha maneras d’esprémer el dia i la vida. Ens deien: No deixis per a demà allò que pots fer avui! Hi ha qui replica: Si ho pots fer demà, no siguis beneit de fer-ho avui! Hi ha moltes maneras de viure el moment present, que es l’únic que vivim. O que no vivim!

GRATUÏTAT

És trist de veure com ens hem endurit, o escarmentat, o no sé què dir-ne, que ens resulti tant difícil de creure en la gratuïtat! Quant sentim dir que algú presta un servei gratuïtament, sense busca hi res, només perquè si, ens en mal fiem, li posem ocultes, tortuós, i es dissimulades segones intencions. I no sé per què! Algun entès en psicològics profundes, el dirà potser que la gratuïtat absoluta és impossible. Potser sí que ho és! De tota manera, quant ens mal fiem de la gratuïtat no davallen a aquestes profunditats! Es el nivells que se situa Pau, quan ens exporta: ho heu rebut gratuïtament , doneu-ho gratuïtament.

En termes laborals no es vàlid valorar la seva possible vàlua sols per els tituls optinguts, ja que no son garantia de res.

La gratuïtat en l’obtenció d’un títol també existeix i certament està valorat, amb respecte i ser escoltat com si el que diu pot anar a missa.