PREGÀRIA D’AVUI DE CAP I COR

Dia 2 abril 2019

Presència de Déu

No hi ha felicitat més gran que la d’aquells que es troben plens del seu Esperit. Demanem aquest do, però fem-ho humilment: no ens ho mereixem pas.

Llibertat

Allò que he de fer, allò que hauria d’haver fet… tot ho aparto sense brusquedats. Sóc lliure quan sé prendre distància de les meves responsabilitats i no hi quedo atrapat

Consciència

Prenc consciència del bé que faig i puc fer cada dia, al lloc on sóc i amb aquelles persones amb qui comparteixo treball, amistat, convivència… M’alegro de les possibilitats i m’entristeixo de les meves faltes.

Conversa

Agrair a Jesús aquesta estona de pregària.

ALLUNYAR DEL SENTIMENTALISME.

Com més seguim les instruccions errònies, pitjor és el resultat. Això és el que succeeix amb l’amor, ja que esperem que siguin els altres els que ens ho donin, o esperem a tenir sentiments agradables per poder estimar. Si seguim partint d’aquestes premisses errònies, la nostra vida s’omplirà de sofriment

Per aquesta raó, t’animo a verificar que quan ets capaç de mirar amb comprensió cap als altres, al marge dels sentiments que desperten en el teu interior, et plenes de pau i amor … i, curiosament, els teus sentiments s’alineen amb el amor!

Et demano que comprovis que, quan estimes de manera universal i cultives l’amor internament per compartir amb els altres, la teva vida es plena d’amor.

Observa com, quan esperes que siguin els altres els que et donen amor, l’amor pot, o no, arribar. Al contrari, quan ets tu qui el cultiva en el teu interior, sempre ho tens a la teva disposició.

L’amor, entès d’aquesta manera, et permet estimar qualsevol persona al marge del seu color de pell, de la seva religió o les seves costums, perquè les dones suport en el seu aprenentatge i els vols que siguin feliços. Conseqüentment, la pau i l’amor floreixen dins teu. En canvi, quan l’entens erròniament, dins teu només hi haurà dolor i sofriment.

(continuara)

Els patges reials

Els patges són uns personatges màgics al servei dels Tres Reis, que tenen la missió d’anunciar la propera arribada de Ses Majestats, recollir les cartes que els nens i nenes els porten per fer-les arribar als Reis Melcior, Gaspar i Baltasar, i de vigilar si els nens i nenes es porten bé. Generalment són gent anònima i discreta, però hi ha territoris que en tenen de ben coneguts i característics.

Cada zona té els seus patges i tradicions:

El Patge Gregori és el patge de l’àrea de Barcelona, que segons diuen, és el més poderós: Té uns ulls com taronges i unes orelles que ho senten tot a moltes milles de distància. Ell sabrà si s’ha fet bondat o no, i ho explicarà als Reis perquè actuïn en conseqüència a l’hora de repartir regals o carbó.

A Banyoles (Pla de l’Estany), hi tenen 4 patges, amb els seus respectius 10 patges ajudants. Patge Mèu: és el patge principal, prepara i dirigeix tota la Cavalcada. Patge Musi: és l’inventor Reial. Patge Xum: és l’encarregada principal de recollir els xumets dels nens i nenes durant els dies previs a la Cavalcada i durant la mateixa Cavalcada. Patge Sesillu: és un patge molt i molt vell, amb unes barbes blanques i llargues, és el Carter Reial.

El Patge Xiu-Xiu, també conegut com Hassim Jezzabel, s’ocupa de Terrassa i Matadepera (al Vallès Occidental). Comença la seva tasca l’endemà de Sant Esteve voltant per tot arreu per vigilar els nens i nenes per acabar xiuxiuejant-ho tot a les orelles dels Reis d’Orient.

El Patge Faruk és l’emissari dels Reis a Igualada i d’altres pobles de les comarques de l’Anoia i el Bages com Callús o la Pobla de Claramunt, a més de Mallorca. Arriba cada any el 28 de desembre, dia dels innocents, i porta dos llibres, al blanc hi anota tots els nens i nenes que es porten bé i al negre els que han de millorar el seu comportament. L’1 de gener recull totes les cartes per fer-les arribar als Reis.

El Mag Maginet, és el patge dels Tres Reis d’Orient a Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), s’instal·la cada any a la Plaça d’Europa en un campament oriental.

A Òdena (l’Anoia), hi tenen dos patges, en Jafsin i en Fahem. Que en català signifiquen guix (Òdena és terra de guix) i carbó respectivament.

El Camarlenc dels Reis a Lleida

El Patge reial Raimon a Vilafranca del Penedes

El Patge Hassuan a Sant Vicenç de Castellet (el Bages).

El Patge Hassan a Cercs (el Berguedà).

El Patge Viu-Viu a Masquefa (l’Anoia).

El Patge Txelín als Hostalets de Pierola (l’Anoia).

Carter Reial (Girona)

II JOSEP PLA Podia haver publicat si volgués a partir de 1976.

Per què no ho va fer? L’editorial Destino ofereix ara, en castellà i català Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses (títol original: Fer-se Totes els ilusions possibles I ALTRES notes disperses. En aquestes pàgines hi ha la resposta. Franco no hauria tolerat un llibre així; els catalanistes d’ara, l’expresident Jordi Pujol al capdavant, haurien maltractat a l’autor encara més del que ho van fer; l’esquerra el detestaría amb raó i, en fi, l’Església catòlica hauria posat el crit al cel davant les pulles anticlericals , autèntiques puntes de pica, d’un autor que creien de la seva banda, malgrat repetir tota la seva vida que no creia en Déu.

«Ja va venir i no el reconegueren, sinó que el van tractar com van voler» Text de l’Evangeli (Mt 17,10-13):

Avui, Jesús conversa amb els deixebles quan baixa de la muntanya on han viscut la Transfiguració. El Senyor no ha acollit la proposta de Pere de quedar-se, i baixa tot responent les preguntes dels deixebles. Aquests, que acaben de participar breument de la glòria de Déu, estan sorpresos i no entenen que ja hagi arribat el Messies sense que abans hagi vingut el profeta Elies a preparar-ho tot.

Resulta que la preparació ja ha estat realitzada. «Us asseguro que ja va venir» (Mt 17,12): Joan Baptista ha preparat el camí. Però els homes del món no reconeixen els homes de Déu, ni els profetes del món no reconeixen els profetes de Déu, ni els prepotents de la Terra tampoc reconeixen la divinitat de Jesucrist.

Cal una mirada nova i un cor nou per a reconèixer els camins de Déu i per a respondre amb generositat i alegria a la crida exigent dels seus enviats. No tothom està disposat a entendre-ho i, menys, a viure-ho. És més, les nostres vides i els nostres projectes poden estar oposant-se a la voluntat del Senyor. Una oposició que pot esdevenir, fins i tot, lluita i rebuig del nostre Pare del Cel.

Ens cal descobrir l’intens amor que guia els designis de Déu envers nosaltres i, si som conseqüents amb la fe i la moral que Jesús ens revela, no han d’estranyar-nos els maltractaments, les difamacions i les persecucions. Ja que estar en el bon camí no ens evita les dificultats en la vida i Ell, malgrat el patiment, ens ensenya a seguir.

A la Mare de Jesús, Reina dels Apòstols, li demanem que intercedeixi per tal que a ningú li faltin amics que, com els profetes, li anunciïn la Bona Notícia de la salvació que ens porta el naixement de Jesucrist. Tenim la missió, tu i jo, de què aquest Nadal sigui viscut més cristianament per les persones que trobarem en el nostre camí.

Dia 6 LA GALILEA – TABOR – JORDÀ – JERICÓ – MAR MORT

Anem en el nostre autocar, a través de la baixa Galilea, fins arribar al MONT TABOR, lloc que va constituir una important frontera tribal a la bíblia hebrea. Els últims quilòmetres fins arribar al seu cim els fem en un taxi ja que la carretera que puja fins a dalt es molt estreta i amb diverses corbes. En aquest indret es commemora la Transfiguració del nostre Senyor, un esdeveniment descrit a l’Evangeli en el que Jesús es transfigura en una muntanya i parla amb Moisés i Elías; Pere, Santiago i Joan varen ser els testimonis. Visita de l’església franciscana de la Transfiguració, que va ser acabada de construir l’any 1924 per l’arquitecte Antonio Barluzzi, conegut amb el sobrenom de “l’Arquitecte de la Terra Santa”, sobre les runes d’una antiga església bizantina i una església del segle XII de l’època de les Creuades. En el altar major Celebració de l’eucaristia.

Baixant per la vall del Jordà arribem a QASR EL-YEHUD, lloc a on segons els evangelis ens situa el moment del Baptisme de Jesús per Sant Joan Baptista. Allà es renovem les promeses del Baptisme. Les ribes del riu Jordà seran el testimoni d’aquest moment tan emblemàtic.

Continuem ruta cap a JERICÓ, ciutat de les Palmeres i actualment una de les més importants sota l’Autoritat Nacional Palestina. Situada a uns 250m sota el nivell del mar es considera la població més baixa de la terra. Considerada la ciutat habitada més antiga del món, els testimonis arqueològics situen el seu origen fa més de 10.000 anys. Jericó era una ciutat cananea important i, a Tell Assultan, es troben restes d’una muralla doble, que podria correspondre amb la demolida per Josué. Ascendim en telefèric fins a la Muntanya de les Temptacions, pujem 125 esglaons i trobem un monestir grec excavat a la roca, que commemora el lloc on Jesús va pregar durant quaranta dies i quaranta nits. Per això el lloc és denominat Qarantal.

Continuació cap al MAR MORT, indret més baix de la terra, que ocupa la part més profunda d’una depressió tectònica travessada pel Jordà i que també inclou el llac de Tiberíades. També rep el nom de llac d’Asfaltites, pels dipòsits d’asfalt que es troben a les seves ribes, coneguts i explotats des de l’edat mitjana. Els vidres de sal de les ribes del Mar mort creen un paisatge de somni.

«L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea…»Text de l’Evangeli (Lc 3,1-6):

Avui, quasi la meitat del passatge evangèlic consisteix en dades històrico-biogràfiques. No tan sols en la litúrgia eucarística s’ha modificat aquest text històric pel freqüent «en aquell temps». Ha prevalgut dita introducció tan “insignificant” per a l’home contemporani: «L’any quinzè del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea (…)» (Lc 3,1). Per què? Per a desmitificar! Déu entrà en la història de la humanitat d’un mode molt “concret”, com també en la història de cada home. Per exemple, en la vida de Joan —fill de Zacaries— que era al desert. El cridà per tal que clamés a la riba del Jordà… (cf. Lc 3,6).

Avui, Déu dirigeix la seva paraula també a mi. Ho fa personalment —com en el cas de Joan Baptista—, o per mitjà dels seus emissaris. El meu riu Jordà pot ser l’Eucaristia dominical, pot ser el tweet del papa Francesc, que ens recorda que «el cristianisme no és el testimoni d’alguna teoria, sinó d’una persona: del Crist Ressuscitat, viu, únic Salvador de tots». Déu ha entrat en la història de la meva vida perquè el Crist no és una teoria. Ell és la pràctica salvadora, la Caritat, la Misericòrdia. 

Però, alhora, aquest mateix Déu necessita el nostre pobre esforç: que reomplim les valls de la nostra desconfiança vers el seu Amor; que anivellem les colines de la nostra supèrbia, que impedeixen veure’l i rebre el seu ajut; que adrecem i aplanem els camins torçats que fan del viarany cap el nostre cor un laberint… 

Avui és el segon Diumenge d’Advent, un dia que té com objectiu principal que jo pugui trobar Déu en el camí de la meva vida. Ja no solament un Recent Nascut, sinó sobretot el Misericordiosíssim Salvador, per tal de veure el somriure de Déu, quan tot el món veurà la salvació que Déu envia (cf. Lc 3,6). Així és! Ho ensenyava sant Gregori Naciancè: «Res alegra tant a Déu com la conversió i la salvació de l’home».