Categoría: Sin categoría

Els primers cristians van veure en l’actuació del Baptista el profeta que va prepa-rar el camí a Jesús.

Per això, al llarg dels segles, Joan,el Baptista s’ha convertit en una crida que ens està demanant  preparar els camins que ens permetin acollir Jesús entre nosaltres. Llc ha resumit el seu missatge amb aquest crit  del profeta Isaïes: «Obriu una ruta al Senyor».                                                                    

Com escoltar aquest crit en l’Església d’avui? Com obrir camins perquè els homes i dones del nostre temps puguem trobar-se amb Jesús? Com acollir-lo a les nostres comunitats? —.

 

Però crec que seria bo parar-nos per veure que així com els ordinadors que usem cada dia, també el cervell humà, des de fa milers d’anys, ha creat molta realitat virtual “infectada” pel virus de domini                                                                                                                              

Perquè en la realitat real hauria  ha d’aparèixer clar que tots els humans som iguals en dignitat. Com sol dir el professor de matemàtiques, “d’home a home hi va zero, però massa sovint s’hi ha ficat el virus de l’egoisme- del jo.

 

El primer és, crec jo és prendre consciència que necessitem un contacte molt més viu amb la persona de Jesús per treure del nostre esperit de servir-nos dels altres…

 

No és possible alimentar-nos només de doctrines.  No és possible seguir un Jesús convertit en una abstracció.                                                                                  

Necessitem sintonitzar vitalment amb ell, deixar-nos atreure pel seu estil de vida, pel seu esperit de servei, contagiar-nos de la seva passió per Déu i per l’ésser humà.                                                                                  

Enmig del «desert espiritual» de la societat moderna, hem d’entendre i configurar la comunitat cristiana com un lloc on s’acull l’Evengeli de Jesús.

Viure l’experiència de reunir-nos creients, menys creients, poc creients i fins i tot no creients al voltant de l’evangeli de Jesús .

                                                                      

Donar-li a  l’evengeli l’oportunitat que penetri amb la seva força humanitzadora en els nostres problemes, crisi, pors i esperances.

 

No hem d’oblidar-ho, Jesús no el podem deixar de mirar- En els evangelis no s’aprenen una  doctrina acadèmica,d’escola, sobre Jesús, destinada inevitablement a fer la més bonica al llarg dels segles. sinó aprendre un estil de viure realitzable en tots els temps i en totes les cultures: l’estil de viure de Jesús.

 

La doctrina que no toca el cor, no converteix ni enamora. Jesús en canvi. sí.

L’experiència directa i immediata amb el relat evangèlic ens fa néixer a una nova fe, no per via de «adoctrinament» ‘»aprenentatge teòric», sinó pel contacte vital amb Jesús.

 

Ell ens ensenya a viure la fe no per obligació, sinó per atracció. Ens fa viure la vida cristiana no com a deure, sinó com contagi.

En contacte amb l’Evangeli recuperem la nostra veritable identitat de seguidors de Jesús.

 

Anant als evangelis experimentem que la presència invisible i silenciosa del Ressuscitat adquireix característiques humanes i recobra veu concreta.

I de sobte tot canvia:i  pod canvia:i  podem viure acompanyats per algú que dóna  sentit, veritat i esperança a la nostra existència.

El secret de l’evangelització consisteix en posar-nos en contacte directe i immediat amb Jesús sense ell no és possible engendrar una fe nova. 

 

Cal com ens deia el Bisbe Camprodón hem d’anar a Nazaret o sigui mirar a Jesus i Ell ens dirà veieu el que fet aneu i feu el mateix..

Immaculada Concepció de la Verge Maria, Mare de Déu.

Avemaria.

– Oh Maria, que entràreu al món sense màcula, alcanceu-me de Déu que jo en pugui sortir sense culpa.

Avemaria.

Oh Déu, qui per la Immaculada Concepció de la Verge preparàreu digna habitació per a vostre Fill, us supliquem que així com per la mort prevista d’aquest mateix Fill vostre, la preservàreu de tota taca de pecat, ens concediu per sa intercessió també la gràcia d’arribar a Vós després d’aquesta vida, purificats de nostres culpes. Amén.

.

Sens dubte és un exercici complex, que sovint és més fàcil viure sense pensar gaire, sense plantejar-nos grans dubtes existencials, sense mirar-nos excessivament.
Es important fer un “resset” de tot, ;sense inseguretat i sense auto enganyar-te; sense amagar o donar altre sentit, sense justificar-te; sense comparar-te, sense compadir-te i sense castigar-te… pensa en tu i en viure la teva vida amb sentit.
¿Per què treballes del que treballes? ¿Et sents realitzat a la feina? ¿T’agrada el que fas? ¿Per què tens la parella que tens? ¿Compartiu les mateixes prioritats? ¿Heu evolucionat en la mateixa direcció? ¿Què us uneix? ¿Segueixen sent vigents els vostres compromisos? ¿Què em dius del teu temps d’oci? ¿T’agrada? ¿T’ho passes bé? ¿És suficient? ¿I la relació amb la teva família? ¿I amb els amics?
He conegut moltes persones que han viscut durant anys creient que vivia la seva vida amb sentit. Possiblement durant aquests anys ha gaudit d’una aparent estabilitat, però si analitzem més a fons és possible que trobem indicadors que en realitat no era així. Sovint tenim indicadors que no estem en el camí adequat en forma d’irritabilitat, tristesa, ansietat, dolor, insomni, fatiga, explosions d’agressivitat, desmotivava, sobre ingesta d’aliments, tensió, acumulació de possessions, etc. Hem d’interpretar correctament aquests senyals d’alarma ja que ens estan avisant que en paguem un cost molt elevat, de la manera en que volem viure i que vivim i que possiblement, sigui millor revisar el sentit de la nostra vida i traçar un nou camí.

Aquestes són algunes frases cèlebres d’un jove cristià desconegut. Algunes lliçons que he après.

1. No busquis l’aprovació de les persones, però no les privis del millor de tu.

2. Corregeix al savi i ho faràs més savi. Corregeix l’evangèlic que creu el que diuen els falsos profetes i ho faràs teu enemic. (Adaptació d’un proverbi xinès)

3. No tens excusa per no diferenciar a un fals mestre d’un veritable. No tens excusa per això perquè tens la Bíblia.

4. S’escapen moltes coses de la meva mà, per a res s’escapa de la mà de Déu.

5. Vaig deixar de defensar-me quan vaig aprendre que Déu és el meu advocat.

6. Quan posis a la Bíblia per sobre de tot sistema de pensament, et vas a portar moltes sorpreses. I això ho sé per experiència.

7. Abans jo creia que la Bíblia era avorrida. Ara entenc que el avorrit era jo.

8. No pots agradar a Déu si t’importa al mateix temps agradar a la gent.

9. Res pot obligar a Déu a estimar-te menys perquè res és més gran que Déu.

10. Ningú predica el veritable evangeli per accident. Cal haver-lo conegut realment en les pàgines de la Bíblia.

10. Ningú predica el veritable evangeli per accident. Cal haver-lo conegut realment en les pàgines de la Bíblia.

11. Ningú vol sentir-te dir que Jesús canvia vides si tu no ets un exemple d’això.

12. Quan descanses en la gràcia de Déu, els primers a criticar-seran els fariseus moderns. Acostuma’t a això.

13. Si no vas a fer alguna cosa amb passió, no ho facis.

14. Si vas a predicar Jesús, prepara’t per tenir molts haters.

15. El cristianisme no es tracta de descobrir Déu. Es tracta que Ell se’ns va revelar en Jesús i que no ho mereixíem.

16. Només perquè Déu no t’estimi com tu a vegades creus que és millor, no vol dir que no t’estimi infinitament.

17. No jutgis als quals es disfressen per Halloween si et disfresses de cristià tots els diumenges.

18. Tot és més clar quan la Bíblia il·lumina el teu món.

19. Déu es va revelar a nosaltres en Jesús. Res en el món és més impactant, emocionant i sorprenent que això. Tota la resta és … avorrit.

20. No et preocupis pel que la gent pensi de tu. Ells tenen les seves pròpies vides i no pensen en tu tant com tu creus que ho fan.

21. enamorar de l’amor de la teva vida és bonic quan primer t’has enamorat de l’amor de la teva eternitat: Déu.

22. «Ningú és perfecte», però no facis servir aquesta frase com a excusa per no fer el correcte i motivar la gent al teu voltant.

23. Conec una persona que està més farta dels fanàtics religiosos que jo. El seu nom és Jesús.

24. Estigues humil, i quan no puguis mantenir-te humil, estigues callat.

25. Si ets un «líder» en el teu església però no fora d’ella, no ets un líder. Ets un actor.

26. El secret per aprendre molt a la vida no és ser llest. És no ser mandrós.

27. Ningú creurà que ets fill del Rei de reis si segueixes actuant com orfe – tractant d’omplir la teva vida amb coses passatgeres.

28. No pots seguir Jesús almenys que Ell sigui el més important per a tu.

29. Els cristians que canvien el món són els que estudien i viuen la paraula de Déu mentre altres dormen.

30. El que en realitat importa no és com fas per a Déu, sinó que Déu ha fet per tu.

31. No col·loquis punts suspensius on Déu et diu que col·loquis un punt final.

32. Ser cristià i no llegir la Bíblia és pitjor que ser matemàtic i no llegir l’àlgebra de Baldor.

33. El fet que moltes persones no puguin veure el que hi ha en tu, no vol dir que no hi ha alguna cosa en tu.

34. Es pot tenir zel per la veritat sense tenir amor, però no es pot tenir amor sense tenir zel per la veritat.

35. Déu pot obrir portes on abans només havien murs.

36. Tractar de complaure tothom és molt babau.

37. Com més llegeixis la Bíblia, més aprendràs d’ella. Com més aprenguis d’ella, més podràs ensenyar.

38. No sabem tots els passos que prendrem a la vida, però amb Jesús sempre sabem quin és el següent. Pren-lo quan hagis de fer-ho.

39. Com més coneguis quant li va costar a Déu perdonar-i quant t’estima, més vas a estimar i perdonar tu també.

40. Déu no està únicament en la destinació al qual vas, sinó que també es troba en el viatge.

41. – Josué, crec que la Bíblia et va rentar el cervell. – Doncs què bo perquè el tenia ple d’escombraries.

42. Els líders cristians no viuen per els aplaudiments com Lady Gaga.

43. L’insomni és una invitació de Déu perquè passis la nit coneixent una mica més.

44. Hi ha una diferència de la mida de Crist entre una església i una congregació.

45. Quan Jesús és qui dirigeix ​​la teva vida, pots tenir la certesa que, passi el que passi, tot estarà bé.

46. ​​Molts tipus d’Enllaç TV semblen falsos profetes, però no es deixin enganyar. En realitat ho són.

47. Les persones que no estudien la Bíblia són les mateixes que creuen que ella no és suficient.

48. Amb el temps aprens que Déu vol que en les nostres església l’amor per les ànimes sigui més gran que l’amor pels números.

49. Quan et submergeixes en la Bíblia, no t’ofegues. Respires.

50. Pots tenir a Crist en les teves paraules sense tenir-lo en el teu vinya

Quan anar?

Israel té un clima mediterrani al llarg de la costa, que es torna cada vegada més àrid a l’interior. A la costa del Mar Roig, el clima es torna més desèrtic mentre que a la costa mediterrània i la zona central del país té un clima càlid i sec a l’estiu, i fred i humit a l’hivern.

Segurament vas escoltar parlar d’Israel, la Terra Santa, però què tant saps d’aquest increïble destí? Aquí podeu trobar una guia pràctica perquè vegis el fàcil que és arribar a aquest país ple d’història i ho tinguis en compte per al teu proper viatge.

Et recomanem viatjar a Israel entre març i octubre. Els millors són els mesos de la primavera (de març a juny). Si penses visitar les zones més desèrtiques et convé durant l’hivern, ja que el clima és més fred.

Com arribar-hi?

La major part de les companyies aèries internacionals tenen vols a Israel. Pots trobar vols directes des de les principals ciutats d’Europa, Estats Units o el Canadà cap a l’aeroport Internacional Ben Gurion (TLV), que es troba a tan sols 25 km de Tel Aviv i a 40 km de Jerusalem.

Què fer i quants dies d’estar?

L’ideal és estar entre 7 i 10 dies per poder conèixer en profunditat la ciutat. Israel és un país petit, aproximadament de la mida de l’Estat de Mèxic. Compta amb muntanyes, deserts, valls, pastures i quatre mars; entre ells el Mar Mort, que és el punt més baix de la terra.

Hi ha milers d’activitats per poder fer com expedicions al desert; esports aquàtics incloent caiac, surf, busseig i ràfting, entre d’altres; recintes artístics i culturals; vinyes i restaurants d’alta gastronomia; increïbles platges i una gran vida nocturna.

Les principals ciutats són Jerusalem i Tel Aviv. Jerusalem, la capital, és una ciutat que promet experiències espirituals i religioses, intensitat i plaer, interessants recorreguts i divertides aventures. Al cor de Jerusalem es troba la Ciutat Vella, envoltada per una muralla i dividida en quatre barris: el jueu, l’armeni, el cristià i el musulmà. Aquestes muralles envolten els importants llocs sagrats de les tres religions principals: el Mur Occidental (venerat pels jueus), l’Església del Sant Sepulcre (venerarda pels Cristians) i el Dom de la Roca a la Muntanya del Temple (venerat pels Musulmans ).

Tel Aviv, amb freqüència anomenada «la ciutat que mai dorm», va ser la primera ciutat jueva moderna que es va aixecar a Israel, a inici del segle XX, i entorn d’ella gira la vida econòmica i cultural del país. Es tracta d’una ciutat bulliciosa i activa que ofereix entreteniment, cultura i art, festivals i una rica vida nocturna.

Què fa diferent a Israel?

Els idiomes oficials són el Hebreu i l’Àrab, encara que amb l’anglès et vas a poder gestionar bé. Com el 75% dels Israelians són Jueus, el país es regeix sota el «calendari» Jueu la diferència principal és ser un calendari lunar i no solar. La setmana laboral és de diumenge a dijous. Es pot notar com tot es va tranquil·litzant divendres a la tarda, ja que els jueus religiosos (que representen aproximadament el 25% de la població) no manegen, usen electricitat, ni treballen a Shabbat, que comença en el capvespre de divendres i acaba 25 hores després quan el sol s’amaga dissabte. Encara que també, la nit de divendres és la més concorreguda en clubs, bars i restaurants, especialment a Tel Aviv.

Kasher és el menjar característica del lloc, oferta per la majoria dels hotels i restaurants. Significa que els mariscs i el porc estan prohibits, i que els lactis i carns es mengen per separat. Així que oblida’t de menjar hamburguesa amb formatge o un còctel de gambetes.

Igual, no tota la gastronomia israeliana és Kasher, i considerant que Israel és un país d’immigrants de més de 120 diferents països del món, la cuina israeliana és bàsicament medioriental i mediterrània, però amb influència de gairebé totes les cuines internacionals.

És segur viatjar a Israel?

Israel és un país extremadament segur per visitar-lo i recórrer-lo. 3,5 milions de viatgers van visitar Israel l’any passat, i una de les coses que més sorprèn als que visiten el país per primera vegada, és l’absoluta sensació de seguretat.

Despres de once anys i per unes experiències repetides, Terra Santa m’envaeix un sentiment especial quant entro en qualsevol dels temples que trobem per el camí de Jerusalem i penso en els milers de persones que si senten acollides i pregan; en la seves diferents comunitats religioses, evocan tots a Deu, el mateix Deu, diferenciat sols per el nom ( Jave, Maoma, Crist…) mi sento església, viva, unit a un corrent pregant en comunió. Em passa igualment amb certes fórmules d’oracio venerables: tot el gruix de pregàries acumulada al llarga dels deu anys en que durant uns dies convisc les mateixes paraules que molt segur fa segles ja eran les pregàries d’aquells temps. Allà a Jerusalem-Terra Santa quant faig pregària fa que no em senti sol en dir les. Imatges, pregàries ,temples, que han estat i son sagraments de l’amor de Deu pels homes, evocacio d’una presencia misteriosa i certa, garantia d’un acompanyament lleial ple de tota una vida. La diversitat religiosa em fa mes proper, estar en comunió amb tots ells, i en la terra que va trepitjar Jesus.

De la carta d’una mare jove: “ A poc a poc anem retrobament Déu; la presència marevellossa de la petita M. fa més palpable, mes entenedora, més pròxima i més íntima aquesta altre presència misteriosa ….” També la presència maravellosa del petit Jesús fa més palpable, més entenedora, més pròxima i més íntima la presència misteriosa dl Pare del Cel. Maria, la mare, al costat de l’Infant, ho acaba d’arrodonir. Es ben veritat que, com algú ha dit, l’Encarnació ha simplificat Déu i la teologia. ? Oi que per Nadal no costa gaire de veure-ho? ? Oi que fóra una llàstima que passat Nadal tornéssim a complicar la presència misteriosa d’un Déu que l’Encarnació ha simplificat per sempre ?

Quant resem el pare nostra, en el mateix lloc ont Jesus ho va fer (Terra Santa-Jerusalem) Demen, doneu-nos-el avui, ? no signifiquem amb això que el pa que pugui sobrar a la nit ja no és nostre, sinó d’aquell qui no n’ha tingut en tot el dia?

Deu ser així, però, tot i la vergonya que em fa, se que continuare obrant com sempre. Confesso la meva insolidaritat i espero que algun dia, potser només algun moment, tindré la valentia de ser coherent, d’obra com tocaria a un que diu que estima. Al capdevall, aprenents com som tots en el amor, alguna cosa reixida, per petita que sigui, entre tants d’esguerros, tampoc no deu estar malament del tot. O potser si, que ho està, Déu meu! en vos posso tota la meva confiança.

Fa pocs dies llegia quin era el veritable Sentit de la Justícia.

En una tertúlia es parlava del jutge Pablo Llarena i el definien, entre altres coses, com un jutge amb valors cristians : “ els jutges cristians , com ell, no poden ser ni són injustos…”

No vull , com tampoc puc fer-ho, valorar si és o no cristià.

Jesucrist digué : “ pels seus fets els coneixereu” i en aquest cas , puc dir que el jutge Pablo Llarena ha estat molt injust i no ha tingut Sentit de Justícia de cap mena.

Sí, la justícia és una virtut molt fràgil. Els interessos l’esmicolen i les converses la ignoren.

La injustícia és un dels grans pecats de la nostra societat i de l’època que ens toca viure.

Li recordo que vos heu de ser just per doble motiu. Li cal l’anhel d’obrar amb rectitud, voluntat de no enganyar, el proïsme i la preocupació de no perjudicar-los ni tant sols en la fama.

La justícia malmesa clama reparació.

Aquesta llei s’aplica als diners, al treball a la crítica, a la humiliació dels senzills…

La bona recuperació i la llibertat de totes les persones empresonades i exiliades s’ha de fer efectiva ara i no demà. No en teniu prou amb el mal que heu fet a totes aquestes persones i a les seves famílies?

Sincerament no puc creure que tingueu un sol sentit de cristià.

Heu parlat i jutjat uns fets inexistents, uns fets que cap país els ha reconegut. No és hipocresia parlar de culpabilitat judicial inexistent? Podeu llençar vos la primera pedra? Creieu que podeu definir-vos com a cristià i persona justa?

També cal recordar que l’ofensa pública demana una justícia recta i sense valoracions del color de la pell, les creences ni la militància política. Si s’actua així s’aplicarà justícia recta.

La crua veritat és que vos no sabeu què significa estimar la justícia ni les persones amb criteris de Sentit de Justícia.

Voldria recordar-vos que si sou cristià i jutge no podeu aplicar uns criteris injustos, inhumans i, no cal dir, una justícia basada amb la falta de rigor, de fets i de sentit humà.

La justícia esdevé més fàcil i creïble dins un clima de veritable imparcialitat i , amb el vostre cas, de fraternitat.

El cas del que parlem i estem vivim , vos, n’heu redactat un informe amb falta de rigor i de proves.

Podeu dormir tranquil les nits? Creieu que el cost que en paguen les famílies és just?

No puc creure en el Sentit de la Justícia que apliqueu.

Si us plau, amb tot el respecte i creient que encara teniu dins vostre un sentit de cristià, poseu-los en LLIBERTAT JA!