NOMES SOC UN PELEGRI PER TERRA SANTA

Un pelegrí per Terra Santa el any passat vaig visitar un famós rabí i vaig quedar corprés en veure la senzillesa, mes encara, la pobresa d’aquella casa. Només llibres i mes llibres, una taula i una banqueta.

I intrigat, li vaig preguntar: “ Rabí, on són els teus mobles?” I el rabí me dona le següent resposta: “ I els teus?” “els meus? Però no ho comprend que sóc un pelegrí, turiste, un visitant? Que vols que vingui amb els mobles a l’esquena? Estic de pas”.

“ Aleshores, igual que jo, contestà el rabí”

Es ben cert, quant hom comença d’entendre que la nostre vida és un pelegrinatge vers l’Absolut, comença de viure profundament, anem deixant coses i més coses, redueix les seves possessions a les coses imprescindible i els seus pensaments són pocs, clars, lluminosos, contegiosos.

I, jo ¿necessito massa coses, fins i tot conforts, per tal de sentir-me realitzat i viure en consonància amb el meu superzivilitzat segle?

Però, i si sóc pobre, és perquè visc profundament o perquè no tinc altra sortida?

TORNEM A TERRA SANTA QUI ES RONIT CHOCLIN?

Es una persona sabia, intel·ligent i jerosolimitana, amb unes autèntiques i admirades arrels jueves i es la nostre guia en l’estada a Terra Santa.

Recordo que quant ens acull, a mitja altura d’una de les seves montanyes i ens mostra, davant els nostres ulls merevellats, la Ciutat de la Pau, la Jerusalem somiada, tots els qui l’acompanyem ens adonem que, aquesta guia desconeguda per alguns, que la Ronit, aquesta jerosolimitana, és per nosaltres alguna cosa més que una guia turística.

Ho podreu comprovar al llarga de tots els dias, de tot el viatge, però ara acabarem de confirmar-hi. Ens dona el pa i el vi, que ens ofereix a la memòria de Melquisedec i d’Abraham, les seves arrels jueves, es fonen amb el Pa i el Vi de la nostre Eucaristia. Ens regala un petit calze de fusta d’olivera ens portà el sabor dur d’aquesta terra i es barrejaran amb les petjades,que resseguir-em , del jueu més important que l’ha trepitjada del Jesús que dóna sentit a la nostra fe i a la nostra vida.

La Ronit va més enllà quant en tot moment demostre un profund coneixement de la Bíblia i de l’Evangeli, i una comprensió i sensibilitat extraordinàries vers les nostres creences.

Ens acompanyarà en el nostre viatge-pelegrinatge ens portarà a les nostres fonts històriques, culturals i espirituals.

Compartirem unes arrels comunes. Ens transmetera la seva passió per una terra i per un poble en els quals es fonamenta el misteri de l’Encarnació de Déu i la nostra pròpia encarnació.

Tocarem la solidesa d’un poble fet de pedra picada que, malgrat el seu infortuni secular, no oblida el seu passat i sap que el futur es construiex amb l’esforç i el treball de cada dia. Un poble arrelat a una terra prenyada de contrastos i contradiccions; única i universal; santa i pecadora; que és desert i que és jardi; que busca la pau però que ha de viure en la guerra.

Ronit fa mes de once anys que compartim, durant uns dies la convivència i l’estima que ens tenim.

Estimada Ronit també jo vull tornar a brindar amb tu “per la vida”, per la vida i per l’amor. Un any mes del 3 al 13 de desembre d’aquest any, ens tornarem a trobar a Jerusalem la meva estimada segona terra, i així any darrera any ens anirem troban fins que ens retrobem en la terra de l’amor i en la Jerusalem celestial.

Ronit, germana, amb el cap clar i cor feble sols resta dirte:

Shalom !

L’ADORMICIO DE MARIA

Estiu rere estiu, ens preparem per a les celebracions que marca el calendari festiu, popular i religiós. Una de les festes més esperades és la de la Mare de Déu d’Agost. Per a uns, es relaciona aquesta amb el cicle agrari i la recollida dels fruits; per a altres, fa part de l’any litúrgic amb una especial devoció cap la figura de la Verge Maria. I, pot ser, també per a alguns, és el moment de recórrer les esglésies on cada una de les imatges és un món: àngels, corones, mantells, llits… Al cap i a la fi, estem davant l’homenatge d’una dona excepcional amb un vessant artístic rellevant. El material i l’immaterial s’uneixen per a construir part de la nostra identitat i, entre tots, en feim cada any un patrimoni viu.

La Dormició de Maria és, en el catolicisme, la glorificació del cos de Maria, la Mare de Déu mitjançant la definitiva donació de la immortalitat gloriosa sense passar per la mort, és a dir, al contrari que succeeix en la mort humana, la intervenció divina del seu fill va fer que cos i ànima glorificats no se separessin en espera del judici final i ascendissin units als cels. Segons el dogma establert per Pius XII l’1 de novembre de 1950: «Pronunciem, declarem i definim ser dogma divinament revelat; que la Immaculada Mare de Déu, sempre Verge Maria, complert el curs de la seva vida terrena, va ser elevada en cos i ànima a la glòria celeste».

En el llenguatge processional, s’anomena Mare de Déu en dormició a la imatge representada en un llit amortallada tapada per roba de llit; i la Mare de Déu en trànsit aquella representada en un llit amortallada però no tapada per roba de llit i en general envoltat de flors a tot el perímetre.

BARRIS EN LA CIUTAT VELLA TERRA SANTA IV

Hi ha quatre barris a la ciutat vella: el Barri Armeni, el Barri Cristià, el Barri Jueu i el Barri Musulmà, addicionalment s’inclou a la ciutat vella la Muntanya del Temple

Barri Armeni

El Barri Armeni és el menor dels quatre barris i està situat a la cantonada S.O. de la ciutat. Tot i que el poble armeni és cristià, el Barri Armeni és diferent al Barri Cristià. Malgrat el petit tamany i la població d’aquest barri, els armenis i el seu Patriarcat romanen independents i formen una vigorosa presència a la Ciutat Vella.

Barri Cristià

El Barri Cristià posseeix 19 hectàrees (0,19 km²) està situat a la cantonada N.O. de la ciutat. El barri conté l’Església del Sant Sepulcre, un dels llocs més sagrats del cristianisme.

Barri Jueu

El Barri Jueu (En hebreu: הרובע היהודי, HaRova HaYehudi o la Rova) està situat a l’S.E de la ciutat posseeix un superfície de 0,11 km². El Barri Marroquí, fundat al segle XII, va ser demolit i annexat a aquest barri en 1967, després de l’ocupació del sector est de Jerusalem, per crear l’esplanada davant del Mur de les Lamentacions., amb la finalitat de crear un espai per als visitants i turistes, iniciant-se així la planificació física del barri.

Barri Musulmà

El Barri Musulmà és el més gran dels barris amb una superfície de 31 hectàrees (0,31 km²) i està situat a la cantonada N.E. de la ciutat

Muntanya del Temple

L’Esplanada de les Mesquites o Muntanya del Temple és un sector religiós de la Ciutat vella de aproximadament 15 hectàrees (equivalents a 0,15 és un lloc sagrat per als musulmans i per als jueus.

MURALLES DE JERUSALEM TERRA SANTA II

Les muralles de Jerusalem (en àrab, أسوار القدس, en hebreu, חומות ירושלים) envolten la ciutat vella de Jerusalem. Les muralles van ser construïdes entre 1535 i 1538 per ordre del sultà Suleiman I, quan la ciutat pertanyia a l’Imperi otomà.

El 1981, van ser agregades, juntament amb la ciutat vella de Jerusalem, a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

Mesuren 4.018 metres, la seva altura mitjana és de 12 metres i el seu espessor mitjana és 2,5 metres. Té 34 torres de vigilància i 8 portes.

El 1981, van ser agregades, juntament amb la ciutat vella de Jerusalem, a la llista de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco.

Les muralles de Jerusalem, que van ser construïdes originalment per protegir les fronteres de la ciutat contra intrusions, serveixen avui principalment com una atracció turística, ja que van deixar de servir com un mitjà de protecció per a la ciutat.

La Muntanya Sion (en hebreu הַר צִיוֹן, Har Tsiyyon; en àrab جبل صهيون, Jabel Sahyoun) és un turó de Jerusalem. Es troba fora de les muralles de la ciutat vella.

El terme Muntanya Sion va ser usat per primera vegada en les Sagrades Escriptures hebrees per a la ciutat de David (2 Samuel 5: 7, 1 Cròniques 11: 5, 1 Reis 8: 1, 2 Cròniques 5: 2) i posteriorment es va usar per al muntanya del Temple de Jerusalem, però el seu significat ha canviat i avui s’usa per nomenar una muntanya també anomenat Turó Occidental. En un sentit ampli, el terme s’usa com un sinècdoque per referir-se a tota la terra d’Israel.

JERUSALEM-TERRA SANTA I

Jerusalem (en hebreu, יְרוּשָׁלַיִם Sobre aquest so Yerushalayim (? · I), en àrab, القدس Sobre aquest so al-Quds (? · I)) és la capital d’Israel i su ciutat més gran i poblada, amb 865.700 [4] residents en una àrea de 125,1 quilometres quadrats. Els assentaments més antics a Jerusalem són del V mil·lenni a. C. i és una de les Ciutats més antigues del món.

Jerusalem te 1 profund Significat religiós per a cristianisme, el judaisme i l’islam. Geograficament, es troba a les muntanyes de Judea, entre el mar Mediterrani i la ribera nord del mar Mort, com si estigues bastant més enllà dels límits de la Ciutat Vella.

De dalt a baix: La ciutadella (coneguda com la Torre de David al barri armeni) amb els Muralles de Jerusalem, Plaça Sió, el Knesset, vista de la ciutat nova i vella des de la Torre de David, Vista aèria de Jesús o ciutat de David amb el casc antic de Jerusalem al fons, el mur de les Lamentacions i la muntanya del temple, mur de les lamentacions i cúpula bizantina de l’església del Sant Sepulcre.

L’estatus de la part oriental de la ciutat, conquerida el 1967 per Israel, es troba disputat, ja que en aquest sector -referit habitualment com Jerusalem Est o Jerusalem Oriental, que inclou la Ciutat Vella- és on l’Estat de Palestina pretén establir la seva capital. Israel discuteix les reclamacions palestines i, després de la Guerra dels Sis Dies, considera la ciutat com un tot unificat i un mateix municipi, declarant-la com la seva capital “eterna i indivisible” mitjançant la Llei de Jerusalem el 1980. Aquesta annexió ha provocat un ampli rebuig a la comunitat internacional, materialitzat en la resolució 478 del Consell de Seguretat de l’ONU, que la va considerar contrària al Dret internacional, i en senyal de protesta per aquest acte unilateral dels Estats membres de les Nacions Unides van acabar per traslladar les seves ambaixades a Tel Aviv, tal com en demanava la resolució.

Jerusalem és una de les ciutats més antigues del món, habitada pels jebuseus abans de l’arribada de les tribus hebrees a Canaan a principis del segle XIII a. C. Històricament, i segons la tradició, va ser l’antiga capital del Regne d’Israel i del Regne de Judà, i segles més tard del regne franc de Jerusalem.

La Ciutat Vella de Jerusalem va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1981.

Tot i que Jerusalem és reconeguda sevamajoria paper su Significat religiós, la ciutat también alberga molts llocs artístics i culturals. El Museu d’Israel, el major i més important organisme cultural de l’Estat d’Israel que ocupa un lloc destacat entre a els Principals museus d’art i arqueologia del món, atrau gairebe 1 milio de Visitants per any, dels quals aproximadament 1 terç d’ELLS són Turistes. El complex, de 80 000 m², està compres de deu ales d’arqueologia, belles arts i art i cultura jueva, que acullen col·leccions enciclopèdiques, incloses obres que datin des de la prehistòria fins al present, i presenta la sèrie més àmplia en el món de peixos d’arqueologia bíblica i de Terra Santa. El museu te un gran jardí amb escultures a l’aire lliure, i una maqueta a escala del Segon Temple.